|
Fills meus jo vos vull contar,
Adarrera les goranes,
d'una alegria passada,
junt amb els rucs i el mular,
quant per veure es bestià,
raça fina de Ses Cabanes,
a Son Pont D'alt vaig pujà
que tenen son pel gelat.
i em vaig quedar sa vetlada.
Es gorà, qui està tancat,
El sol, ja va decaiguent.
quant ha sentit l'arribada,
Sa nit, s'acosta pausada.
ha bramat molt enfadat,
Del bestià plé i lluent,
esperant sa festejada.
s'espera sa replegada.
Molt lluny s'hi veien les egos,
Sa nit ja n'es arribada,
quant venen els paraiers,
com punts negres i brillants,
ells n'han lleurat la carnada
que amb una eima de cegos,
forta i plena de betzers.
pasturen per dins els camps.
Més enfora les ovelles,
Verro, trutjes i porcells,
corn a locos i escampats
amb els mans al seu costat.
han pres per dins els sembrats
Pareixen petites abelles
en so porqué darrera ells.
voltejant dins els sembrats.
De la garriga acotada.
Amb dos cops de corretjades,
Sa grossa guarda de porcs,
ben prest los ha replegat,
devalla, prou assaciada,
i llavors de sa beurada,
perque ja sent els freds forts.
dins les soils los han tancat.
Sa madona, apresurada,
Amb el xot passé devant,
estaca de la possessió,
del qui penja un picarol,
n'ha preparat s'arribada
ses ovelles van entrant,
ompliguent l'aubeurador.
a punt de pondrer-se el sol.
Ses eguetes mallorquines,
Sa cabreta casolana,
del bon pagés estimades,
que alimenta l'infantó,
junt els pollins i pollines
la destaca l'Escolana
los primers son arribades.
ben entrada sa negro.
Quant el bestià al seu lloe,
S'oguer diu que a Sant Martí,
ha quedat llest i arreglat,
que es una possessió,
a cercar la llum del foc
hi havia un senyor,
tothom si ha replegat.
que d'un cavall mallorquí,
cent sous en va oferir,
Amb dues fortes mambelletes,
per tenirlo de llevó.
a sa taula han acudit,
i s'escudella han omplit,
|
Es pastó vell ha contat,
no deixant ses figues seques.
que a S'Aguila de Lluchmajor,
cent ovelles lo millor,
Unes sopes escaldades,
heurien asseciat
i com no falta sa talent,
de formatge i de brossat,
sa treuen ses butifarras,
tot un terme de conró.
dos plats d'olives trencades,
i es ventós prebe coent.
Es porquè de sa pallisa,
quant es fred l'hagut deixat,
Tot es amor i alegria,
amb parçimonia ha contat,
dins sa cuina sa vetlada;
que jeguent a sa paissa,
i amb una gran armonia,
va sentir una escampadissa
l'amo, madona i sa fila,
de rates menjant-se es blat.
també estan a sa rotlada"
S'Escolana, sa criada,
Amb sant silenci i quietud
diu que es seu padri escolà,
es rosari es va resant,
quant sa n'anava a tocar,
després se van comentant,
sa queda cada vetlada,
ses coses que estàn passant,
el dimoni l'encalçava,
i ses que entany ni ha hagut.
per darrera es campanar.
Un pareier bergantell,
Sa madona ha dit que un dia,
ha tirat s'animalada,
en temps del vou verivou,
de que ell amb una jornada,
un amo, casa sa filla,
va lleurar una cortarada
amb un rei, perque tenia,
i ni tan sols toca es rastrelL
sa veu com un rossinyol.
Digues una esquerrinxada,
Quant sa flamada es petita,
va contestar el Sen Miquel,
i grossa sa calivada,
lo més que es pot arribar,
entre badalls i estirades,
quant hi tira un bon parei,
sa rotlada se confita;
es a una mitja estirada.
un xerra, s'altre medita,
i qualcú fa sa roncada.
I que acompanyi sa saó,
va tercià el Sen Benet.
Amb un "a dormir tothom",
En es sarrió moltes faves
d'un cop de l'amo en Juan,
i que es tros estigui net
tot es rotlo s'ha aspergit.
de capgirons i llobadas.
¡Fills meus, per una vegada,
val la pena haver-ho vist! !
|