Colecció de un
bon grapat de
ADAGIS
mallorquins posats
amb taringa per
sa lletra amb que comencen
&&&&&&&&&&&&&&&&
Mil proverbis en mallorquí,
Des mallorqui de Mallorca Ramon Llull
HAGE s u alegre, per ço car Deus es tot bo he complit.
Car Deus es pus bo que tot quant es, ama mes Deu per la sua bontat que per lo teu be.
Contra la bonea e granea de Deu no vuyles esser bo ne gran.
On pus souen membraras e entendras Deu, pus souen l amaras e l tembras.
Qui mes tem Deu que no l ama, mes ama si mateix que Deu.
Sies bo, per ço que Deus haja en tu bona obra.
Ab peccat no cregues esser en gracia de Deu.
Molt mes ama la obra que Deus ha en tu, que la obra que tu has en eyl.
Mes de be pots fer ab Deu en un dia, que ab tu mateix en mil anys.
Mes ama Deus tu per sa bontat que per la teua.
Prega Deus segons les seues condicions, e no segons les teues.
Car a Deu couenen grans obres, pots a Deu demanar grans coses.
Molt conegues Deu, per ço que molt lo pusques amar.
Qui les obres de Deu no ama, Deus no ama les obres d aquell.
Tot hom qui ab Deu se baralla es vençut.
Sens bontat no hagues en Deu esperança.
Cerca la teua fi en la fi de Deu.
Lo teu poder, en lo poder de Deu lo cerca.
Fe ab Deu companya, per ço que no hages fretura.
No cregues mes honrar Deus ab los bens temporals que ab los espirituals.
PECCAT en prelat es molt gran per mal eximpli.
Per la fi de preladia honra prelat.
La fi de preladia a moltes fins es obligada.
No vuyles prelat manysprear per linyatge, mas per males costumes.
Bonea de prelat mes esta per fi e per bones obres, que per sajornar e parents enriquir.
De negun hom no pren Deus tan gran venjança con de maluat prelat.
Prelat qui mes ama los bens terrenals que los espirituals, embastardeix la preladia.
Mal prelat usa mal del poder de Deu, qui es bo.
Fals prelat fa gran injuria a la veritat de son ofici.
Crossa, aneyl, e mitra no han aytanta de bellesa, con han pietat, caritat e castedat.
Mes de be ateny prelat per la fi de preladia, que per totes les fins de sos parents. (6)
En eleccio de prelat valen mes sauiesa e bonea, que poder, linyatge e bellesa.
Los bens que prelat estoja, los tol als pobres de Deu.
Prelat qui diu mal de son poble, diu mal de si mateix.
A prelat tany mes plorar que riure.
Tot prelat qui mes parla d aquest mon que del altre, es fals.
No t confiys en prelat qui souen no canta missa.
Prelat qui no paix ses oueyles, no es past de (10) la gracia de Deu.
No t azalts de prelat qui ama mes estranya oueyla que privada.
Si vols conexer prelat, garda a qui fara honrament.
JUSTICIA de princep nodreix en poble amor e temor.
Justicia reluu en princep, e leyaltat en poble.
Malea de princep fa molta leyaltat de poble.
Diuisio de poble fa lo poder de princep maluat.
Poder de princep es esstrument de fi de poble.
Ira de mal princep e desleyaltat de poble son germanes.
Veritat de princep e leyaltat de poble son cosines.
En aquell regne ha pau on amor de princep e amor de poble son vehines.
Linyatge antich de princep sana malalta leyaltat de poble.
Noueyla custuma enmalalteix antiquitat de princep e de poble.
De malea de princep neix malea de poble, e de malea de poble neix noueyletat de princep.
Princep qui es contra la fi de son poble, es contra sa fi matexa.
En contrarietat qui esta entre princep e poble no ha negun remey.
Concordança qui sia entre princep e poble esta tota sana.
Abans fuig a princep mal que a la serpent.
Abans fuig a mal poble que a mal princep.
Princep qui fa mal poble, fa gran injuria a Deu per si mateix.
A la amor e poder qui estan entre princep e son poble no mogues contrast.
A mal senyor no venes ne dones ta libertat.
Per ço que no sies ocios membra souen la fi a la qual estas sotsmes.
Aytant com estas sotsmes, ama les necessitats de ton senyor.
Sotsmet ton cors a mal senyor, e no ta volentat.
Si est reptat ab mal, respon ab be.
Escusa t ab poques paraules, per ço que ton senyor abreuge ses paraules.
No recuses a tort, per ço que a dret no sies blasmat.
A ton senyor no vuyles esser obedient contra Deu.
Ama a ton senyor, per ço que sens trebayl lo pusques seruir.
Desija esser par ab ton senyor per bontat e veritat, e no per poder e volentat.
Pus que per fi est a humilitat, esta humil per volentat.
Ama mes leyal seruitut que falsa senyoria.
Qui a son senyor destruu honrament, enclina a si mateix a desonor.
No vuyles honrar ton senyor mas aytant con a tu e a eyl se coue.
Plus seruesques a ton senyor per amor que per pahor, si eyl es bo.
Aquell acustuma si mateix a mal e pert son temps qui a mal senyor serueix.
Qui a moltes coses desserueix ab moltes es blasmat.
No vuyles esser lausat d aço que has a fer per seruitut.
Ama paciencia, per ço que la pusques sostenir.
Qualque senyor hages, ab que bon sia, no hages vergonya d eyl a seruir.
Ab mal senyor no creegues hauer pau.
NO ames ton fiyl mes que ta anima, que ab ton fiyl no ha parentesch,
Lo parentesch que Deus ha ab tu, en quant es home, ama pus que altre.
No creegues parents qui amen pus tos bens que ta persona.
Ama pus bon cosi, que mal fiyl.
Parentesch per que hom pert Deu no es amable.
Segons que ls graus de parentesch son amables, son honrables.
Per parentesch honra ton parent, qualque sia.
Ama mes ton parent per sa bontat que per son antich linyatge.
Si ab virtuts pots ennoblir noueyletat de ton linyatge, ab peccats pots enuilanir la antiquitat de ton linyatge.
Parentesch excita, en necessitat, audacia, caritat, e pietat.
Con ausiras mal dir de ton parent, hages ne vergonya.
Loha mes ton parent per sa bontat que per sa riquesa.
La bontat natural de ton cors e la bontat natural de ton parent son parentes.
Per la bontat que tu has per custuma no escuses ton maluat parent.
Erguylos parent dona a sos parents trebayl.
Fuig a parent qui, en quant est son parent, ha de tu vergonya.
Contrarietat de parents es trop mala e forts.
Mes te confia en ton parent per bona custuma que per parentesch.
Lo honrament de ton parent no t escusa de ta mala custuma.
Les tues males custumes desonren tots tos parents.
EN ta muyler ama mes fi de matrimoni que plaser.
Ama mes en ta muyler bontat que bellesa.
Si prens muyler per esser honrat, ab ta muyler no sies trop priuat.
No t confies en muyler mentidera.
Ab la tua fornicacio nodreixs fornicacio en la volentat de ta muyler.
En fornicacio esta lo major contrari que pot esser entre marit e muyler.
Sies cast per ço que ta muyler sia casta.
Ab amor sies priuat de bona muyler, e ab temor de mala.
Abans nodresques ta muyler ab amor que ab pahor.
Ab ta muyler no sies auar.
Garda que ta muyler no conega tos vicis.
No es tan gran trebayl e vergonya con de mala muyler.
Ama mes ta muyler beyla en casa que a la plaça.
Ama mes la bonea de ta muyler que de ton fiyl.
Tos parents hagen pus de poder en ta casa que aquells de ta muyler.
Les teues custumes sien pus dones en ta casa que les custumes de ta muyler.
Qui fuig a gelosia fuig a gran trebayl.
Qui souen tempta sa muyler souen se n penet.
Denant ta muyler no parles de les circunstancies de drudaria.
SI souen vols esser alegre hages bon scuder.
Aytants scuders muda tro que un bo ne pusques hauer.
De negun no has mester tan souen seruici con de scuder.
Soptosament no reprenes ton scuder.
Amor, temor e humilitat nodresques en ton scuder.
Dona a ton scuder ço que li promets.
Lo meylor amich que tu has es ton bon scuder.
Nuyl hom no dona aytan souen trebayl con mal scuder.
No t azalts de scuder qui desige beyles vestidures.
Scuder negligent no es ton amich.
No te confies en scuder qui ria mes a ta muyler que a tu.
Scuder qui rient se reprena no t ama.
Gita de tu scuder qui no reeb correccio.
Negun scuder no pot be seruir son senyor si no l ama.
En scuder ama mes veritat e leyaltat que prestesa ne bellesa.
Scuder qui engana son vehi engana ta casa.
Scuder lagoter e maldigol no es leyal.
Scuder qui no ha vergonya no es bo.
Ab ton scuder no muntiplichs paraules.
Ab ton scuder no ries souen.
LA volentat de ton companyo fe companyona de la teua.
Ab home auar ne erguylos no fasses companya.
Ab la leyaltat nodreix en companyo leyaltat.
Qui a son companyo ment nodreix se en eyl mentida.
Ton companyo no sapia mes en tu que tu en eyl.
Ab home que no coneixs no fasses companya.
Bestia qui no menja carn no fa companya ab bestia qui carn menja.
Ab home ocios no fasses companya.
No t fasses companyo de hom qui te haja menaçat ne desonrat.
De home honrat e pobre ne fasses companyo.
No reprenes ton companyo sens raho.
En companyo qui t faça auantatge te confia.
No fasses companya ab hom qui leugerament muda son proposit.
Companyo qui loha tos vicis no es leyal.
Companya de hom pech es molt perillosa.
Ab hom qui haja forts enemichs no fasses companya.
No fasses companya ab hom qui desige comprar ta casa.
A ton vehi sies cortes.
Ab ton bon vehi sies priuat en lur casa, e ab mal vehi en la carrera.
Lo teu ca no morde lo ca de ton vehi.
Riu lo be de ton vehi e plora lur mal.
Qui ha mal vehi souen ha trebayl.
No demanes ço que ton vehi fa en lur casa.
Digues les bones custumes de ton vehi e no les males.
A ton vehi no parles de sa muyler ne de la teua.
No digues a ton vehi ço que tu menges en ta casa.
]
No digues a ton vehi mal de ço que eyl ama.
Si ton vehi ha fretura, hages li pietat e caritat.
A ton bon vehi riu, e a ton mal vehi plora.
Ab ton bon vehi t ajuda de mal vehi.
A mal vehi no demanes conseyl ne ajuda.
A mal vehi fe tornes dels seus bens.
A mal vehi no creegues de ta muyler ne de la lur.
Ab ton bon vehi hages moltes paraules.
Ton mal vehi no sapia los secrets de ta casa.
Lo bon vehi loha a hom be, e lo mal vehi loha a hom mal.
Del poder de ton bon vehi sies alegre, e del poder de ton mal vehi sies trist e irat.
AMA ço que ton amich ama.
Si es gran amich sies li gran amich.
Aquell es poch amich, qui s huja de seruir son gran amich.
Ab ton amich no vuyles jugar.
No reprenes souen ton amich.
Enemich ama per ta bontat e hages esperança.
No sies priuat del enemich de ton amich.
A ton amich loha son be e blasma son mal.
Per un mal de ton amich no perdes molts de sos bens.
Ab paraules amoroses parla a ton amich.
A ton amich no li venes per diners ne l perdes per ira.
Del teu poder e del poder de ton amich fe un poder.
Volentat de dos amichs se concorden a una fi.
Qui ha bon amich tart ha fretura.
De la malaltia que has per ton enemich te sana ton bon amich.
Les riqueses que tu has e les riqueses de ton amich fe amigues e vehines.
Si est enemich no creegues esser amich.
A negun hom no fasses aytants ni tan grans plasers con a ton bon amich.
Per ço que no dons passio a ton amich no li parles de son enemich.
Soffer a ton amich lurs vicis per ço que eyl soffiria los teus.
AMA ton enemich en quant es creatura de Deu, e no en quant ha males custumes.
Assaja de ton enemich si poras fer amich.
Fe auantatge a ton enemich per ço que eyl lo te faça.
Qui souen membra e souen parla de son enemich, souen ha passio.
A ton enemich no multiplichs son poder ne sa ira.
Fe ton enemich estrany als teus uyls e a tes oreyles.
Qui diu mal de son enemich, doblement que sia mal dit procura.
No creegues leugerament lo mal de ton enemich de ço que hom te n diu.
A ton enemich reffrenes sa ira, si lo lohas.
Si es enemich per ton vici, hages lo per amich ab ta virtut.
Si has enemich hages de ton enemich pahor.
Major pahor hages de ton enemich en durment que en vetlant.
No dormes dementres que ton enemich vetla.
Les condicions de ton enemich sapies, e eyl no les teues.
De enemich saui hages pahor, e no del foyl.
A ton enemich parla de be, e no de mal.
Fe t amich del amich de ton enemich e de son enemich.
Ton enemich no l creegues de res.
No hages enemistat per poca utilitat.
SI amas ab amor esser jutjat, ama justicia.
Per justicia fa hom just amar e desirar.
Per justicia hauras pau, e per justicia trebayl.
Qui vol justicia compra injuria.
Justicia es riquesa d hom pobre, e injuria es riquesa de hom rich.
Jutja tos peus a bones custumes, e tes mans a bones obres.
Qui es enemich de justicia es enemich de totes coses.
Lo meylor amich que ha en ton graner e en ton ceyler es justicia.
Qui ama justicia ama rey.
Si has trop menjat, jutje t a eyl molt amar.
Justicia ha major parentesch ab bontat que ab diners.
Justicia e injuria tots temps han guerra.
Qui guerretja injuria ab justicia Deu li ajuda.
Ab justicia te conseyla, e no creegues injuria.
Molt ha fals nom jutge injurios.
No t jutges esser saluat per ta bontat.
En judici eternal hages paor.
Fuig a peccats e lexa ls de ta anima e de ton cors.
Viuifica justicia ab caritat, e mortiffica injuria ab pahor.
QUI a prudencia elig, elig lo major be, e esquiua lo major mal.
Prudencia es luny de home no saui.
Ab home foyl no creegues fer sauieses.
Prudencia vetla en lo temps que imprudencia dorm.
Qui ha prudencia no es pobre.
Ab prudencia veuras los bens e los mals de prop e de luny.
En la fi de be ha prudencia repos.
Ab bona vida e ab bona mort fogiras a mala mort.
Ab prudencia parles ab home foyl.
Prudencia e manera son parentes.
Si imprudencia no ha ab que pusca guasanyar, prudencia no ha ab que puscha perdre.
Ab prudencia riu e a imprudencia plora.
Prudencia riu, con imprudencia plora.
Prudencia es poder de be, e imprudencia de mal.
Prudencia espera, e inprudencia fuig.
Ab prudencia conexeras hom saui e foyl.
Ab prudencia conexes tu mateix.
Mes ama ton amich per prudencia que per riquesa.
No parla ab prudencia qui ab prudencia no consira.
Ab sanitat ha prudencia gran poder, e ab malaltia petit poder.
SI has força de coratge ab bontat, es fort bontat.
Contra fort peccat hages fort bontat.
Ab forçes espirituals pots vençre forçes espirituals.
Car volentat ha libertat, ha força contra peccat.
No t confius en home qui no ha fort coratge.
Qui ha fort coratge no ha pahor.
Sens fort coratge no pots vençre ton enemich.
Qui no ha fort coratge souen es vençut.
Ama la fi per que est creat, e hauras fort coratge.
No t combates sens fort coratge.
Fort coratge te garda de vergonya.
Poch enança qui menaça a hom qui ha fort coratge.
Abans vençras espasa e colteyl que no fort coratge.
No fasses viatge ab home qui ha flach coratge.
Força de membrar e de entendre e de amar no es vençuda.
A les forçes de ta ma enfortexen les forçes de ton coratge.
Força de coratge no tem falsia ne mesestria.
Força de coratge e leyaltat han parentesch.
Tot fals coratge tem fals coratge.
Ab amor e temor de Deu enforteix ton coratge.
MES val temprança en volentat que saber en cor e en boca.
Qui no ha temprança prop esta de malaltia e de mort.
Temprança no pots hauer per nient.
Temprança e sanitat son amigues.
Qui ha temprança no ha mester metje.
Temprança es thesor de vida.
Temprança menja, e glotonia endura.
Temprança riu e glotonia plora.
Temprança e riquesa son germanes.
Lo major amich que ha temprança es pobresa.
Qui ha temprança tots jorns esta alegre.
Ab temprança estaras luny de vergonya.
Qui ha temprança, en cascuna hora del dia sap respondre.
En lo començamet de menjar e en lo mig e la fi membra e ama temprança.
Con seras conuidat, conuida temprança.
Temprança, prudencia e fortitudo son vehines.
Qui ven temprança compra mort.
Temprança antiga viu sens passio.
Qui ha temprança souen guanya.
En tots tos feyts conloca a temprança.
AB fe creus les veritats que no entens.
Ab creença aconseguiras sciencia.
Qui desonra lur vera fe, Deus blastoma.
No descreegues totes les coses que no pusques entendre.
Primerament creus, e puis entens.
Sobtosament creu, e ab deliberacio entens.
Ab fe ha volentat actio, e enteniment passio.
Hon mes creus mes pots entendre.
Hon mes entens, mes pots creure.
Qui ven fe compra infern.
Ab fe fas de Deu ton vehi.
Si per fe est rich e honrat, per fe sies be acustumat.
Lo poder que has per fe no l tengues ocios.
Plora, car fe esta mes ahontada que honrada.
Qui per fe mor per fe viu.
Ama mes ta fe que ton fill.
Ab erguments combat falsa creença.
Vn merit has per creure coses corporals, altre per creure coses espirituals.
Força de fe esta per volentat, e força d ergument esta per enteniment.
Fe illumina veres carreres ab amar, e enteniment es sabent.
Fe esta prop a volentat, e luny a enteniment.
EN pus gran poder de bontat hages pus gran esperança.
Sens bontat e justicia no hages en Deu esperança.
En ta sanitat esta pus sana esperança que en ta malaltia.
Esperança sana conforta, esperança malalta desconforta.
En Deu hages major esperança per sa bontat que en tos merits.
Pus que Deus pot perdonar, inconuenient cosa es desesperar.
Major pot esser esperança per amor que desesperança per temor.
Esperança es missatge (16) que hom tramet á Deu per ço que aport do e perdo.
En la amistat de la misericordia de Deu hages esperança.
Car Deus ama mes perdonar que punir, hages esperança.
Sens esperança no has amich.
Qui pert esperança pert totes coses.
Qui ha esperança no ha fretura.
Qui ha poder de esperança no es vençut.
Esperança fa hom diligent e cortes.
Conserua esperança ab justicia e fortitudo e prudencia e temprança.
Sens caritat esperança no pots hauer.
Esperança no fa gran despesa.
Si vols hauer gran esperança hages gran amor.
AB caritat enforma ta volentat.
Sens caritat no saps amar.
Qui ha caritat, ha caritat á Deu, e a si mateix, e a son prohisme.
Meylor riquesa que caritat no pots hauer.
Aytanta (caritat pots hauer con pots voler.
Caritat no s huja.
Caritat es casteyl de leyaltat.
Qui ven caritat no compra res.
Mes val caritat en ta volentat, que tots tos merits.
No pots usar de caritat, si no la dones.
Per ço que has caritat, que Deus la haja de tu.
Si vols esser be amat, ama caritat.
Qui no ha caritat en totes totes coses es descortes.
Ab caritat te conseyla, e no seras enganat.
De home qui no ha caritat, no sies priuat.
Qui es en caritat es en gracia de Deu.
Foyl es qui sens caritat cuida esser amat.
Sospira, plora e riu ab caritat.
Ab caritat prega, e ab caritat te lexa pregar.
Qui no viu ab caritat, mor sens caritat.
AYTANT con veritats e bontats faras grans, se lunyaran a lurs grans contraris.
No cels la veritat a aquells que la han mester.
Qui se deffen ab veritat Deus li ajuda.
No cuyts vençre veritat ab falsetat.
Qui guanya ab falsetat, pert ab veritat.
Qui es rich ab falsetat, ab veritat es pobre.
Veritat virtuosa guany de anima es.
Veritat en amar e entendre no ha passio.
Sens veritat no vuyles hauer honrament.
Totes vegades que no digues veritat hages pahor.
Totes mentides no valen una veritat.
Les rayls de falsetat traules ab veritat.
Veritat james no mor.
Qui ven veritat per mentir, ven Deu.
Mes val veritat en home pobre, que mentir en home rich.
Veritat no ha pahor; mentida o falsia no han ardiment.
Veritat va de dies, falsia va de nits.
En ton mentir ha de be fretura.
Negun thesor es major que veritat.
Veritat esta tots temps sana.
Qui ha veritat ha molts amichs.
Vera pensa e falsa paraula no han parentesch.
QUI ha contriccio, prop es de satisfaccio.
Ab contriccio dona conciencia passio a volentat.
Qui ha contriccio no s riu.
Qui recompta son peccat ab rialles, no ha contriccio.
Sens contriccio no pots hauer perdo.
Contriccio dispon peccador a querir perdo.
Contriccio te fa plorar per ço que en paradis pusques riure.
Una passio per contriccio val mes que totes benananses per rialles.
Contriccio es missatge que peccador tramet a la pietat de Deu.
Contriccio sens esperança no ha forma.
Contriccio e gracia de Deu son en hom peccador vehines.
Qui plora ab contriccio, plora ab dolses lagremes.
Si souen fas peccats, souen hages contriccio.
A gran peccat gran contriccio.
Qui ha lenta contriccio, o qui desnodreix contriccio, es vehi del demoni.
Mes viuiffica ta contriccio per amor que has a Deu, que per pahor que has a eyl.
Contriccio en tots temps es leyal amiga.
Contriccio es fontana de sospirar.
Con ab contriccio plores ta anima engrexes.
Contriccio per amor e contriccio per pahor son vehines.
Lo thesor de Dauid e el saber de Salomo no valgren mes que contriccio.
CONSCIENCIA es lum espiritual qui dona passio a la anima per son peccat.
Consciencia conseyla al home que s peneda de sos peccats.
Con volras peccar ab consciencia t aconseyla.
Negun conseyl no es pus leyal que aquell que consciencia dona.
Qui no creu la consciencia, no creu si mateix.
No hages la consciencia trop gran, ne trop poca.
No t confius en peccador qui no ha consciencia.
Qui trop gran consciencia ha, ha trop gran pahor.
Per trop gran pahor esta consciencia en tenebres.
Consciencia dispon contriccio, e contriccio satisfaccio, e satisfaccio perdo.
De peccador qui no ha consciencia no ha Deus pietat.
Pus tost puny consciencia ta anima con fas peccat, que espina ton peu.
Ab ta consciencia acompanya justicia, prudencia e fortitudo, per ço que no sia vençuda.
Consciencia qui esta foyla no ha amichs.
Consciencia neix de raho, per ço que sia son conseyl.
Consciencia es missatger de Deu qui reuela la volentat de Deu.
Mes val consciencia en ta anima que delit en ton cors.
Consciencia te dona justicia, per ço que t don leticia.
Consciencia es prop a sospirar e a plorar.
Consciencia es mundicia de peccat.
PENITENCIA es filla de consciencia.
Sens passio no pots fer penitencia.
A gran penitencia gran passio.
No pots fer tan gran penitencia ab gran diner, com ab gran dejuni.
Ab paciencia te penets, e ab paciencia t aconseyles.
Pus prop es penitencia per amor que per pahor.
Penitencia demana a Deu per tu perdo.
Per penitencia pots vençre tots tos peccats.
Sens penitencia no pots atrobar perdo.
Penitencia entensa se pertany a la anima, e estensa al cor.
Mes val en penitencia plorar que almoyna donar.
Qui ab penitencia plora, ab penitencia se riura.
Penitencia e satisfaccio son germanes.
Fe penitencia en lo cors ab sospirar, e en los uylls ab plorar, e en la obra ab obrar.
Peccador qui no fa penitencia es luny a perdo e prop a judici.
Luny esta a gracia e a prudencia qui espera en purgatori fer penitencia.
Aytal peccat, aytal penitencia.
Pus que no haguist vergonya de peccar, no hages vergonya de fer penitencia.
Aspra penitencia es lisa e blana en esperança.
Imagina souen les grans penes infernals e perpetuals, per ço que en fer penitencia hages pau.
No esperes a fer penitencia en aquell temps on no la pots fer gran.
Jutget a fer penitencia, per ço que la justicia de Deu sia ta amiga e ta beuolent.
A hom qui ama confessio confessa ton peccat.
A hom qui no coneix peccat no confesses ton peccat.
Confessio sens contriccio no val res.
Confessio en sanitat es sana, e en malaltia malalta.
Qui s confessa ab rialles sens confessio mor.
Confessio ab vergonya pots fer sana e malalta.
En ta confessio acompanya sospirar e plorar ab virtuts.
En confessio fe ton confessor ton amich, jutge e senyor.
En confessio es confessor vicari de Deu.
Tan fortment te confessa en una vegada, que no t calga confessar altra vegada.
Qui s confessa e qui confessa no deu en confessio pendre part.
Deus cuida enganar qui son confessor engana.
Lo confessor qui es procurador no sap confessar.
En tal manera te confessa que ab consciencia e ab contriccio hages pau.
Qui falsament se confessa, Deu desonra.
Peccador sens confessio esta en ira de Deu.
Confessa t a Deu tro hages qui t pusca confessar.
Qui ven confessio compra peccat.
La fi de confessio es perdo.
Ab los enemichs de confessio no sies priuat.
FE satisfaccio segons que has peccat.
Si has trop menjat fe satisfaccio ab poch menjar.
Si per nobles vestiments has peccat, satisfe ab humils vestiments.
Si ab poca amor has peccat, satisfe ab gran amor.
Del temps que has perdut no pots fer satisfaccio.
Si ab la ma no pots fer satisfaccio fe la ab la volentat.
Satisfaccio e justicia e penitencia e contricio son cosines.
Si est temptat contra satisfaccio ajuda t ab ses parentes.
Ab satisfaccio satisfa misericordia a justicia sa germana.
Satisfaccio per diners no val tant com penitencia.
Si has peccat per veser e parlar, satisfe ab plorar.
A gran satisfaccio gran passio.
Si de tot tu has fet peccat, satisfe de tot tu ab penitencia.
Qui be fa satisfaccio, be demana perdo.
Si has peccat ab mal eximpli, satisfe ab bon eximpli.
Si has peccat contra caritat, satisfe ab caritat.
A tal peccat, tal satisfaccio per contrari.
No pots fer tan gran satisfaccio com es ton peccat.
De ço que ab satisfaccio no pots complir demana perdo.
Satisfe a Deu, car tot ço que es en tu es seu.
A gran sanctetat gran bontat.
Sens sanctetat no est digne que hages en Deu esperança.
Sens sancta volentat no pots amar Deu.
Sens sanct membrar, entendre e amar ta anima no pot hauer repos.
No faças peccat e seras sanct.
Per negunes coses no venes sanctetat.
Sens sanctetat no vuyles seruir ne esser seruit.
Compra sanctetat ab totes coses.
Mes ama sanctetat que tos parents.
Sens sanctetat no vuyles hauer honrament.
Qui no ha sanctetat no ha Deu, ne Deu ha eyl.
Si vols sanct morir hages sancta vida.
Per sanctetat es memoria antigua.
Qui ab sanctetat ama, ab sanctetat es amat.
Ab sanctetat est ignocent de ton peccat.
A tos peus dona sanctes carreres, e a tes mans sanctes obres.
Sens gracia e caritat sanctetat no pots hauer.
Mes creegues hauer sanctetat per gracia e per don que per tes obres.
No desijes hauer sanctetat per hauer honrament.
Tots los bens terrenals no valen una sanctetat de home.
ABSTEN ta volentat per ço que ton enteniment pusca hauer deliberacio.
Qui en lo començament de ira comença abstinencia, procura paciencia.
Absten ta volentat e no ton enteniment.
Qui se abste; si mateix esforça.
Absten tos senys corporals tro que la raho sia lur dona.
Qui no se abste con es franch, absten se con es sotsmes.
Mes ama abstinencia per amor que per pahor.
Qui no se abste procura vergonya e trebayl.
Hages abstinencia per ço que hages pau.
Lo trebayl del home qui no ha abstinencia te preyca que hages abstinencia.
Qui no se abste en gran perill se met.
Qui se abste de fer mal, no s penet.
A fer be no hages abstinencia.
Sens abstinencia no pots esser saui ni cert.
Hages abstinencia tro que hages la fi de ço que fer vols.
Abstinencia es conseyl de hom saui.
La abstinencia que perts no la pots cobrar.
Hages abstinencia si no vols esser repres.
A major perill major abstinencia.
SI vols que Deus sia a tu humil, sies humil a tot hom.
Membra souen Deu e de hon est vengut e hon vas, e seras humil.
Ab humilitat hauras e fugiras a guerra.
Humilitat qui es per força no es sana.
A ton major, e egual, e menor sies humil.
Humilitat de enteniment e de volentat e de paraula no es vençuda.
Ab humilitat humiliaras l erguylos.
Humilia t a Deu qui a tu se humilia.
Humilia ton poder al poder de Deu, e la tua volentat a la sua.
Humilia t ab caritat e paciencia e pietat.
Humilitat per amor es pus alta que humilitat per pahor.
Humilitat de hipocresia e de falsia es viciosa.
Ab humilitat fas ton linyatge gentil.
Contra gran erguyl gran humilitat.
No sies humil per ço que sies honrat.
Tot hom qui ha humilitat es honrat.
Negun no pot esser pus humil que aquell qui ha plaser com a tort es maldit.
Qui es humil no riu com erguylos plora.
Pensa souen en la mort, per ço que ab pau posseesques ta humilitat.
Ab la humilitat del rey fructifica ta humilitat.
PIETAT es ram de caritat e de necessitat e humilitat.
Pietat signiffica parentesch.
Ab sospirar e plorar pietat fa parentesch.
Pietat excita a hom a donar e a perdonar.
Tota pietat es cortesa.
Pietat escusa e no acusa.
Ab poca pietat no pots vençre gran crueltat.
Pietat encalsa pau, e fuig a guerra.
Qui ha pietat no s riu souen.
Si no has pietat, ¿qui haura pietat de tu?
No es gran cosa hauer pietat de son amich.
Per pietat qui no dura, no hages esperança.
Ab poder de veritat esforça pietat.
Ab pietat domaras braua justicia.
A ta pietat no vestes goneyla de hipocresia,
Qui ha pietat, ha per pietat molts amichs.
De pietat neix conseyl.
Pietat de hom rich es ab trebayl.
Pietat per necessitat es pus prop a pobresa que a riquesa.
Tant val pietat que no la pories comprar.
SI vols hauer gran deuocio, souen membra e enten e ama les grans nobleses e perfeccions que Deus ha per essencia e per obres.
Sens sanctetat no pots hauer deuocio.
Major deuocio pots hauer per contemplar que per paraules.
Contemplacio es fontana de on ixen deuotes paraules.
Deuocio fa los uyls plorar e lo cor alegrar.
Deuocio sadoyla e engreixa la anima, e affebleix lo cors.
Ab deuocio participes e parles ab Deu.
Ab deuocio conexeras si est en la gracia de Deu.
Ab deuocio demanes a Deu amor, e ab deuocio Deus la t dona.
Deuocio te fa sospirar, e lo sospirar te fa amar.
Qui ha deuocio tots bens ha.
Deuocio t aporta de Deu tot ço que has mester.
Ab deuocio fuigs a temptacio e has pau.
Hages deuocio e hauras Deu.
Lo major enemich que ha peccat es deuocio.
Hom deuot souen plora e tart riu.
Deuocio es filla de caritat e de pietat.
Qui ab deuocio demana perdo no s fadiga.
Meylor amich no pots hauer que deuocio.
Amistat sens deuocio no dura.
Hages deuocio e no hauras pahor.
ORACIO sens deuocio no es vera.
Oracio ediffica en deuocio.
No fasses a Deu oracio contra raho.
Si est en peccat, no fasses a Deu oracio sens contriccio.
Ab foyla oracio desperjures Deu.
Pus souen prega Deu per sa honor que per ton be.
Oracio general pot esser pus bona que especial.
A ira mous Deu si falsament demanes perdo.
Qui prega e se escusa, si mateix accusa.
De la oracio de pensa fe filla la oracio de boca.
Con pregues no oblits Deu.
Oracio sens amor no val res.
Prega ab esperança, e espera ab oracio.
Qui tost se huja de pregar, tost se huja de amar.
La passio que tu has, con començes oracio, es vehina de peccat.
En la oracio usa de totes tes forses de la tua anima.
Oracio es consolacio de hom peccador.
Tots los bens terrenals no valen una bona oracio.
No venes oracio per diners.
Tots los demonis no han tan gran poder con bona oracio.
LES rails de paciencia son prudencia, e fortitudo, e humilitat e abstinencia.
Con abstinencia neix, paciencia comença.
De paciencia neix pau.
Hom pacient no es vençut.
Paciencia no s penet.
Qui ha paciencia ha si mateix.
Ab paciencia t aconseyla.
Paciencia humilia l erguylos.
Tramet a Deu paciencia e sera en tu pacient.
Paciencia per amor es pus fort que per pahor.
Con impaciencia plora paciencia se riu.
Impacient ab paciencia lo repren.
Paciencia no ment.
Paciencia no despen.
Paciencia conuida.
Paciencia no s clama.
Paciencia ha pena per ço que haja victoria.
Paciencia tota hora ha que donar.
Paciencia en lo començament plora, e riu en la fi.
CONSOLA ton poder ab lo poder de Deu, e ta volentat ab la sua, e ton enteniment ab la sua sauiesa.
Qui ha consolacio en Deu no pert res.
Sospirar e plorar ab deuocio son missatgers de consolacio.
Consolacio es filla de caritat e de deuocio e de esperança.
Consolacio no es pobre.
Mes ama esser consolat per grat que per força.
De ço que perts te consola en ço que t roman.
Del peccat que fas te consola ab contriccio e ab satisfaccio.
Qui no s sap consolar no sap amar.
Qui per Deus es amat, de totes coses pot esser consolat.
Consolacio que es ab oracio dona gran alegria.
De ço qui te ve de necessitat sies consolat.
No sies consolat de ton peccat, tro que te sies confessat.
Qui pert Deu no ha de que sia consolat.
Ab major be te consola de menor be.
Ab menor mal te consola de major mal.
Met prudencia vehina a ta pensa e seras consolat.
Ab hom qui no am consolacio no sies priuat.
CAR volentat vol sobtosament, e enteniment enten ab deliberacio, fe ta volentat obedient a ton enteniment.
Obediencia es passio de volentat, e greix de enteniment.
Qui es obedient a son senyor, es just; e qui es obedient a son menor, es humil.
Obediencia per pahor no es tan gran con per amor.
Obediencia injusta te fa la anima malalta.
Qui obeeix a no saui, no es saui.
Obediencia compra volentat.
Sies obedient a virtuts, e no a peccat.
Sies obedient a Deu e seras franch.
Sens conseyl de ta raho no obeesques a ton cors.
Sens obediencia no pots hauer amich.
Gran obediencia porta gran merit.
Con comença obediencia comença preso de volentat.
Ton enteniment obeeix a ta volentat, con has creença.
Con obediencia canta, libertat de volentat plora.
Obediencia es pobresa de volentat.
Qui obeeix á saui, es saui.
Ta volentat sia obedient a caritat.
Sies obedient a justicia, per ço que te procure perdo.
Obediencia es dona o seruenta.
SIES leyal, per tal que hom te sia leyal.
Per desleyal no sies desleyal.
Sens caritat no pots esser leyal.
Hom leyal garda en alt ab humilitat, e desleyal ab erguyl.
Leyaltat dona conseyl ab alegria e ab ardiment, e desleyaltat ab lur contrari.
Leyaltat riu ab veritat, fortitudo e esperança.
Leyaltat va de dies, e falsetat va de nits.
Hom leyal parla de leyaltat, e hom desleyal de desleyaltat.
Hom leyal poch se escusa.
Leyaltat mes esta per amor que per pahor.
Ama mes leyaltat que delits, honraments e riquesa.
Qui no es leyal, a si mateix es desleyal.
Ans comana per leyaltat que per parentesch.
Nodreix leyaltat en ton seruidor, e hauras pau.
Hom desleyal ha falsa paraula.
Ab ta leyaltat conexeras hom leyal e desleyal.
Per passio de pensa hom desleyal parla ab pahor.
Con desleal riu, tu li plora.
Ta leyaltat a hom desleyal fe la conexer, per ço que n haja consciencia.
De hom desleyal no sies priuat.
Les carreres de hom leyal son dretes.
Sies leyal e seras rich.
DELS bens majors sies pus larch que dels menors.
Larguesa per grans dons es noble.
A larguesa no minues son poder.
No tengues larguesa ociosa, e seras rich.
Qui dona ço que no ama, no ha larguesa.
A negun hom no sies tan larch con a ton amich.
Qui dona ço que tol ha inlarguesa e hipocresia.
Per neguna cosa no pots esser tan larch con per sciencia e caritat.
Dona ço que per donar multiplica.
Ans que dones, consira la proporcio del do e de aquell a qui dones.
Si per amor de Deu no dones, ço que dones tols a Deu.
No dones a qui no dona.
No dones aytant per pahor con per amor.
Si no pots donar, desira donar.
Dona per caritat e per pietat, e no per esser lohat.
Qui dona per esser lohat ven larguesa.
Poder de larguesa es per discrecio.
A Deu sies larch de tot tu mateix, e de tot quant has.
Qui dona a Deu dona a si mateix.
Major do te dona lo pobre que te demana per amor de Deu, que lo do que tu li dones.
BONA perseuerança es imatge de bona euiternitat.
Sens perseuerança no pots atenyer la fi a la qual est creat.
Qui perseuera de dia e de nit, va a aço que desira.
Neguna cosa no va pus tost que perseuerança.
No t pots escusar de perseuerança en ta volentat.
Perseuerança en la fi es sostenguda.
Si vols perseuerar, souen consira en ço que desires.
Perseuerança requer que moltes virtuts li sien amigues.
Perseuerança antiga es pus fort que noueyla.
Qui no perseuera, no va.
Neguna virtut ha pus desamich que perseuerança.
Ab caritat e prudencia e força de coratge venç perseuerança sos enemichs.
Perseuerança e antich linyatge han alcun parentesch.
Perseuera ta amor en la amor de Deu, e lo seu poder en lo poder de Deu.
Perseuera ab contriccio, confessio e satisfaccio.
Perseuera ab oracio, per ço que Deus t ajut.
Qui perseuera viu alegre.
Perseuera en tot be, e no hauras pahor.
Ab perseuerança fuigs a mal e vas a be.
Qui ven perseuerança, ven ço que no pot cobrar.
Perseuera ab justicia e leyaltat, e no seras vençut.
CORTESIA neix de noble coratge, e tem vergonya.
Cortesa paraula signiffica amable pensa.
Cortesia es beyla de custumes.
Cortesament parla e cortesament menja, e conquerras amistat.
Si fas descortesia semblaras bestia.
Bones custumes ab cortesia començen.
Cortesia compra grat sens messio.
Qui cortesia dona, cortesia dobla.
Qui cortesament serueix, cortesament es seruit.
Corteses consideracions son corteses carreres.
Descortesa pensa e paraules leges son germanes.
Sies cortes, e no seras repres.
Sens bontat no creegues esser cortes.
Falsa cortesia es mala vilania.
Cortesia no repren.
Cortesia es eximpli cortes.
Cortesia e leyaltat son amigues.
Sens humilitat no pots esser cortes.
Cortesia en molts lochs ha amichs.
Qui a hom cortes no ama es vila.
SENS justicia no ames hauer honor.
Tota la honor que faras, fe a Deu.
Honor a sols Deus se coue.
Deus de tu no vol mas honor.
A hom que desonra a Deu no fasses honor.
Aquell mes honra que mes de honor fa a Deu.
No honres aquell que si mateix desonra.
Si no est honrat no pots honrar.
Sens conexença no fasses honor.
Desonrant no vuyles esser honrat.
Ab honrat membrar, entendre e amar honra ta pensa.
Virtut honra, e peccat desonra.
Honor e desonor son en aquest mon majors enemichs.
Negu no te pot tant honrar con tu mateix.
Honra tot ço que a Deu fa honor.
Ab falsa honor procures desonor.
Segons que est honrat, fe t honrar.
En nuyla res no ha major perill que en falsa honor.
Per linyatge ne per riquesa no esta tant honor con per bones custumes.
A major honor major seruitut.
VIDA contemplatiua ama actiua, e enamora.
Vida contemplatiua ha aço que ama, a activa ho permet.
Vida actiua trebayla, e contemplatiua ha repos.
Fe vida actiua per ço que sia contemplatiua.
Vida actiua es per ço que sia contemplatiua.
Vida contemplatiua perdona, e actiua puneix.
Volentat sens virtuts no pot viure.
Vida de enteniment es veres carreres de Deu entendre.
En fe viu enteniment ab passio e volentat ab accio.
Ta esperança te viuiffica ab ço que no has.
Molt mils ta volentat viu per caritat, que ton cors per menjar.
Qui be viu va a bona mort.
Viu de ça per ço que de la viues.
Viua ton cors per ço que ta anima viua.
Viu en Deu e viuras tots temps.
No viues d altruy e viuras franch.
Qui viu en peccat mor en peccat.
Ta bonea natural mor con fas mal.
Mal en vida no val tant con be en mort.
Anima qui no s sadoyla no viu.
Muyres per ço que viues.
MORT corporal no es res, a comparacio de espiritual.
La pus mala mort es per peccat.
Tort fa a Deu qui tem per sa amor morir.
Lo major enemich que pots hauer es mala mort.
Souen consira en las condicions de la mort, e seras humil.
Bona mort es porta de bona vida.
Desonor es mort de honor.
Qui parla ab falses paraules auciu sa pensa.
Peccat es mort de la fi a la qual est creat.
Qui mor en peccat, aytant morra con Deus viura.
Per poch viure no vuyles tots temps morir.
Consciencia te menaça a la mort.
No venes vida per mort.
Ab mort compra vida.
Totes vegades mors que Deus no ames.
Ab virtuosa vida compra virtuosa mort.
Qui auciu lo home qui ab Deu viu, ab tant si mateix auciu.
Auciu pahor ab amor, e no amor ab pahor.
A bon peccador souen li parla de la mort.
AB avaricia est contra larguesa, qui es proprietat de Deu.
No sies auar de virtuts, pus que n pots hauer quant en pots voler.
Qui no ha caritat es auar.
Nuyl hom no ha tanta de fretura con ha auar.
Hom auar es pus luny a esperança que altre hom.
Avaricia es malaltia continua de anima e de cors.
Nuyl hom no enten tan poch raho con hom auar.
Satisfaccio en hom auar no ha loch.
Tot hom auar fa mes per pahor que per amor
Hom auar a tart riu.
A hom auar no demanes conseyl.
A hom auar no cerques negun be.
Hom auar no sapia tos secrets.
Tot hom auar es ladre.
No creegues hom auar de ton be.
Hom auar no ha res.
Desconexença esta mes en hom auar, que en altre hom.
Sotsmes de hom auar es fort sotsmes.
Qui souen hom auar prega, souen se penet.
Hom auar enueja tots sos vehins.
GLOTONIA es peccat qui consuma sanitat, e qui trop despen.
Glotonia e temprança souen son enemigues.
Per glotonia has plaser en la boca, e pena en tot lo cors.
Con glotonia te fara menjar, abstinencia te fara cessar.
No sies glot e seras sa.
Con glotonia plora, temprança riu.
Glotonia procura ladronici, e descortesia, e luxuria, e vergonya.
A hom glot no comanes gallines.
No creegues hom glot en dinat ni en deju.
Hom glot, con no menja, plora; e con ha menjat, se penet.
Hom glot no sia ton vehi.
Glotonia vol que viues, per ço que menjes.
A hom glot no dones ta filla.
Glotonia te fa mes amar carn e vin que Deu.
Malaltia de hom glot metge no pot sanar.
Glotonia abans despen que no estoja.
Hom glot no l te cal castigar.
Hom glot se penet e no s castiga.
Abans lunya ton fill de glotonia que de altre vici.
Tot hom glot viu poch.
LVXVRIA comença per peccat venial, e feneix en peccat mortal.
Luxuria contra natura no ha neguna escusa.
De luxuria anima no s pot escusar.
Luxuria comença en beylea, e feneix en legesa.
Luxuria auciu lo cors en aquest mon, e la anima en infern.
Imagina les grans e perdurables penes infernals, per ço que te abstengues de luxuria.
Les carreres de luxuria son per veher e per ausir, lo hostal es imaginacio, lo seu lit es volentat.
Fuig ta memoria a les carreres de luxuria.
Lo plaser de luxuria es plaser petit, e la colpa ne pot esser gran.
Per luxuria est contra la fi de matrimoni.
En luxuria ha tantes de legeses, que no les goseries dir denant bons homens.
Pus que a Deu desplau luxuria, no la escusa jouent.
Luxurios es a fembra sotsmes.
De temptacio de luxuria te ajuda ab oracio e prudencia e fortitudo e afliccio.
Con luxuria se riu, castedat plora ab ses amigues.
Si caritat e justicia eren en luxuria, no porien esser en castedat.
Luxurios no es digne que nomen Deu ne Sancta Maria.
Luxurios no sia ton vehi.
Muyler de luxurios no ha pau.
Luxurios no ha vergonya ni ha amichs en lo cel ni en la terra.
ERGUYL no vol hauer pau.
Erguylos vol estar alt, e esta baix.
Hom erguylos, pus que est de no res, ¿per que est erguylos de no res?
Hom erguylos nuyl temps no ha pau.
Hom erguylos, quant ment, cuyda que ver diu.
Erguylos no dejuna.
Hom erguylos no coneix si mateix ne altre.
Negun hom no ha tan poca pahor de Deu con hom erguyllos.
Hom erguylos volria esser Deu, si esser ho poria.
A hom erguylos no t escuses ne demanes perdo.
Vehinat de hom erguylos es preso.
Hom erguylos no consira ço que es ne ço que ha.
Per hom erguylos no cuydes esser honrat.
Ab hom erguylos no pots estar alegre.
Erguyl qui es per hipocresia, es pus gran.
Si a hom erguylos est humil, hauras ab eyl pau e eyl ab tu guerra.
Hom erguylos ab hom humil lo conexeras.
Erguylos te los uyls al cel, e lo cor en terra.
ACCIDIA es peresa de volentat, qui en amar Deu ha negligencia.
Per accidia has negligencia en hauer caritat.
Per accidia desires mal en ton prohisme.
Per accidia no consires fi en negun be.
En accidia no ha negun be.
Per accidia has pereros membrar e entendre e amar.
Anima qui de be es ociosa, es diligent de mal.
Ab hom negligent no fasses companya.
Ocios souen vol dormir.
Hom accidios fa poch e demana gran loguer.
Hom accidios per hauer be no vol trebaylar.
Accidios no fa gran viatge.
Per accidia estas negligent a guanyar virtuts.
Combat accidia ab justicia, prudencia, fortitudo e caritat, e hauras diligencia.
Repren accidia ab consciencia e contriccio e devocio.
Accidia e tristicia son vehines.
Accidia souen plora, e caritat riu.
Com diligencia menja, accidia endura.
Per accidia son mes homens peccadors que per altre peccat.
PER enueja desires ço que no pots hauer.
Enueja e accidia son germanes.
Enueja es majorment contra justicia, gracia e caritat.
Qui ha enueja blasma a Deu ço que dona.
Enueja vol esser rica sens bontat.
Per enueja hom rich e pobre son enemichs.
Enueja no fa gracies.
Enueja no fa part, e vol ho tot hauer.
Ab hom enuejos no parles de tes riqueses.
Hom enuejos ab l un peu va a erguyl e ab altra a falsia.
No te confius en hom enuejos.
Enuejos blasma ço que desira.
Enuejos ab plorar e ab riure engana.
Enuejos no ha esperança en Deu.
Enuejos no desira altra vida.
Enuejos sa enueja lo auciu tot dia.
Enuejos dona conseyl a qui no li demana.
A enuejos no comanes tos bens.
Enuejos no ama tant hom com ço que ama hom.
Enuejos ama mes ço que no ha que ço que ha.
IRA es multiplicacio de desgrat e volentat.
Qui es irat, mes es mort que viu.
Ira gita prudencia de hom.
Per ira pert libertat sa volentat e enteniment sa deliberacio.
Hom irat no ha pau.
Qui ha major ira ha major guerra.
Si reprens hom irat, seras irat.
No reprenes hom irat, pus que tu series irat per ço que altre es irat.
Si est irat, recorre a caritat, prudencia, fortitudo, humilitat e paciencia.
Ab hom irat val mes caylar que parlar.
No sobtes hom irat, e hauras ab eyl pau.
Fuig a hom irat, e fugiras a mal.
A hom irat lexa de ton dret.
Ira ab paraules irades mou mans irades.
No pregues (36) hom irat.
En ira rialles no han loch.
Aytant con estas irat, estas en la ira de Deu.
Major mal no pots fer a hom sino que eyl fasses irat.
DE aço que entens parla ab grat, e d aço que no entens parla per força.
Car ço que sabs no es tant com ço que no sabs, no hages moltes paraules.
Molt consira e poch parla.
Ans pensa que parles.
Apren de caylar e de parlar en aquell qui parla.
En la paraula se mostra hom foyl.
Abans pensa la fi de la paraula, que la digues.
Si a paraula dones ço que li coue en lo comensament e mija e fi, parles per rethorica.
Paraula es imatge de semblança de pensa.
Pensa mou la paraula, e la paraula mou los peus e les mans.
Per males paraules vas per males carreres.
Per bones paraules seras bo.
Hages moltes bones paraules, e hauras molts bons amichs.
Ab delit parlaras molt bones paraules, e ab trebayl males.
De tu no parles moltes paraules.
Mala paraula ha pahor.
A beyles paraules, beyles custumes.
Souen parla ab ton par, e tart ab ton major.
Sens alcuna utilitat no vuyles parlar.
Paraula requer proporcio de si matexa, de temps e loch, e de ceyl qui la diu, e de ceyl qui la escolta.
AMA Deu e seras rich.
Qui es ocios de sa riquesa no es rich.
Major riquesa posseeix ta anima que ton cors.
Rich auar es pus pobre per anima que per cors.
Si est rich fe altre rich.
Vn hom es riquesa de altre hom.
Riquesa que cascu ha en altre es major.
Qui es rich debades es pobre debades.
Tota riquesa qui no se ha a aço per que es, es malalta.
Riquesa de Deu es bon hom.
Qui a Deu embla ço qui no es seu, no es rich.
Pus rich pots esser per donar que per pendre.
Donar es vehi de riquesa, e pendre de pobresa.
Donar es riquesa d anima, e pendre de cors.
Qui s ten per rich souen riu.
Bones custumes son grans riqueses.
Qui ha molts amichs, ha moltes grans riqueses.
Qui ab mal es rich, es mes pobre que rich.
Gran poder ha gran riquesa.
Riquesa que no se ha sens pobresa, no es gran.
SI est mal volgut est pobre.
Pobresa per hipocresia es molt gran.
Qui es pobre de virtuts es gran pobre.
Pobresa qui es per bona fi es bona.
Qui se tol poder de be, es pobre de be.
Pobresa de cors sens riquesa de anima no es bona.
Hom pobre souen es anujos.
Tota pobresa es ab trebayl.
No es pobre que viu con a hom rich.
Qui es pobre d aquest mon es rich del altre.
No sies pobre de amichs e seras rich.
Qui ha ço que vol no es pobre.
Qui ha ço que no vol, pobre es.
Vera pobresa e fals pobre, no han parentesch.
Qui se fa pobre no es rich.
Qui es pobre per Deu, per Deu es rich.
Pobresa per justicia no es mala.
Pobresa va pus tost que riquesa.
No es pobre qui molt despen.
Qui no ha si mateix es molt pobre.
CONSIRA souen les condicions de la mort, e seras diligent.
A gran necessitat gran diligencia.
No hages tan gran diligencia per pahor con per amor.
Vna diligencia has per amor, e altra per enteniment.
Qui ha diligencia ab discrecio tost ateny ço que desira.
Gran diligencia no la pots hauer sens sanctetat.
Qui ha gran diligencia souen sospira.
Hom diligent tart es repres.
Diligencia va per guerra a hoste de pau.
Entre dia e nit diligencia no fa differencia.
Diligencia no es hujada.
Diligencia tost ven e tost compra.
Diligencia souen guasanya.
Diligencia es carrera per que hom va tost a aço que desira.
Diligencia ha poques paraules e poques viandes.
Diligencia ha leugers vestiments e breu lit.
Diligencia no parla ab metge.
Diligencia tota hora corre.
Per los bens espirituals sies pus diligent que per los temporals.
Diligencia es riquesa de victoria e de honor.
PRIMERA intencio hages a Deu e segona a totes coses.
A major be, major intencio.
No menges per ço que viues, mas per ço que be fasses.
Ama tu mateix per Deu.
Qui no ama Deu en quant be es, no ha intencio a be.
Desordenada e mudada intencio es peccat.
Aytant requer intencio sauiesa, con requer bonea.
Bona intencio escusa, e ignorancia repren.
Intencio requer masestre e perdo.
Viu per la intencio per que est creat.
No fasses per que Deus mut en tu la sua intencio.
Qui es hom no haja la intencio bestial.
Qui val molt no haja intencio qui no val res.
De tota persona que no coneixs, hages bona intencio.
Si entensual intencio has, tu mateix conexeras.
Hages conexença de intencio de hom, e conexeras hom.
Tota paraula no signiffica intencio de pensa.
Qui ab intencio engana, ab intencio es enganat.
Aquests proverbis feu e dicta maestre
RAMON LULL de Maylorca, venent d oltra mar, en l any de nostre Senyor Deu
Jhesu-Christ M.CCC.ij.