Colecció de un bon grapat de

ADAGIS

mallorquins posats amb taringa per

sa lletra amb que comencen

&&&&&&&&&&&&&&&&

JA HI TORNARÀS. Quan a un li ha nat malament sa cosa, s´altre li diu Ja i tornaràs

Ja l´has feta ( com un xuetó)

JA L´HAS FETA,- Fer una cosa mal feta esgarrar una camia nova ( COM UN XUETÓ)

Ja pots fer s´ullastre esbrancat

JA POTS FER S´ULLASTRE ESBRANCAT,- ¿¿¿

Ja tenim la seu plena d´ous

Ja tenim sa criatura!

Ja tenin la Seu Plena d’ous

JA TENIN LA SEU PLENA D’OUS,- Quant un catalanista diu “ es Mallorquí es un dialecte de català “, sense cap tipo de documentació, ni demostrant res domes en se seua paraula, se diu, per ferli voure que xerra domes en sa boca plana

JO PER TU FINS S´ULLASTRE FAIG,- Quan una persona es capaç de fer qualsevol cosa per s´altre

Jo som En Jordi!

Jugar amb foc.

Jugar es tot per tot.

Jugar o provar se a tòrcer mans.

Jugar o provar-se a tòrcer mans.

Jugar una mala passada.

Juliol arreplega es sol.

Just se´n recorda de Santa Bàrbara quan fa trons i llamps

Justament avui!

Ktny de poc vi, es tassó petit, i any de molt, es

La Candelera, fred davant i fred darrera.

la Candelera, que la deixà darrera.

La casa ho pot dur.

La dona, magre i neta, que lletga i bruta ja hi tornarà

La llança el pagés i canta....

La mar fa forat i tapa

LA MAR FA FORAT I TAPA Que a la mar un si pot aufegar

La mar no's mou,sense vent.

La mar quan més té, més brama

La Mare de Déu Candelera.

La Mare de Déu d'Agost.

La Mare de Déu des misatges.

Les deu tocades, les deu grosses.

Les pagarà totes plegades.

L'ha alçat de braó.

l'ha d'escampar).

L'ha engigat amb caixes destrempades.

L'han apedaçat.

L'han calat.

L'han duit an es caputxins.

L'han llevat d'enmig.

L'han plomat

L'han posat a sombra, o derrera sa barrera.

L'han posat corn a nou.

L'han pres p'es pito des sereno.

L'han tirat an es carrer.

L'han tret a defora.

L'han tret des solc.

L'han trobat amb ses mans damunt sa pasta.

L'he trobat molt en terra.

Li cou, li pica.

Li ensivella un mal cop.

Li espera un bon berenar.

Li falta s´aigo d´es bril

LI FALTA S´AIGO DES BRIL,- Una persona que no esta tota

Li falta un aigo

LI FALTA UN AIGO, Una persona que no esta tota -

Li falten dos dits de seny.

Li fan sa llenya damunt. –

Li fan sa llenya damunt. -- Li ha amollat ses riendes.

Li ha amollat ses riendes.

Li ha entrat o aficat tai de mànec.

Li ha entrat per s'ui dret.

Li ha fet besar sa terra.

Li ha fet es ganxo.

Li ha pegat un cop d'aire.

Li ha posat sa prova.

Li ha servit de lliçó.

Li ha tocat ballar amb sa més veia, o amb sa més lletja.

LI HAN AIXECAT SA CAMIA

Li han dat capot.

Li han davallat una ceia.

Li han dit noms.

Li han donat mal bocí.

Li han donat una bona lliçó.

Li han fet perdre ses riaies.

Li han fet sa pell.

Li han posat sa collera.

Li han tirat fer no fer.

Li han tocat corns.

Llamp? a sa cova!

Llarg; i, si pega per aixut, probable se quedi curt

Llarg; i, si pega per aixut, probable se quedi curt.

Llaura amb sa gelada i mataràs s’herbada.

Llaurat de vaques i cavat de dones, mal trebaiat i ben trepitjat.

Llaurem —deia sa mosca an es bou.

Llebeig, aigo veig.

Lleig en faixa, guapo en plaça.

Llenya veia fa bon foc.

Llet fa llet.

Llevant s'ocasió, se pot evitar es pecat.

Lloança pròpia és vilesa.

Lluna amb rebosillo, sol dur aigo en es cordonsillo.

Lo poc no agrada,lo molt enfada.

Lo promès sigui atès.

Lo que altre sua, poc me dura.

Lo que és estat sigui estat.

Lo que és seu donau-lo-hi.

Lo que faràs es dia de cap d'any, ho faràs tot l'any (var).

LO QUE GUANYAVA EN SO CUL EL FOTIA EN SA POMA ( ES NEGOCI DE MADÒ COLOMA )

Lo que no mata engreixa; i si no, fa créixer (var).

Lo que no se fa, se sap.

Lo que poc costa, poc s'estima (i al contrari). Lo que se perd, no aprofita a ningú.

LO QUE POC TE COSTI NO EL PLANYIS,- Lo que no te costi res no tenguis versa a donarlo

Lo que s'aprén en es bres, sempre hi és.

Lo que s'usa no té excusa.

Lo que vaig perdre amb ses olives, ho vaig guanyar amb so fonoi.

Lo teu, meu; i lo meu, meu.

M´ha fuit es coní

M’HAS DAT ES BROU. ¿

M’HAS FET FER MALA VIA. Quan s´diu ?

Madb Bet té una olleta que, sense foc, la fa bullir.

Madona es cul vos trona

MADONA ES CUL VOS TRONA

Madona: Es c... vos trona!

Mai caigués la Seu plena d'ous, i jo que arribàs a sa truita.

Mai fassis res, que no hi hagis pensat tres vega-des o que no ho hagis consultat amb so coixí.

Mai ha passat es febrer, sense vestir s’ametler.

Mai ha passat Febrer, sense vestir s'ametler.

Mai m'han sonat, que no hagi ballat.

Mai ofenguis a ningú si no vols que t'ofenguin a tu

Mai plogués dones en camieta i homos en cal¬çons blancs.

Mai plou a gust de tothom.

Mai tornassis d'or, i cada pèl un lladre!

Maig humit fa es pagès ric.

Maig ventós i juny calent, fan bon vi i bon forment.

Maig, flors en roser.

MAL ET TOC UN LLAMP Quan vols mal a qualcú

Mallorquina puta fina

MALLORQUINA PUTA FINA,- Que es una bagassa i no el vol demostrar

Mar pasada,amor olvidada.

Març ben amarat, es favar està assegurat.

Març marçot, es vells se’n du a n’es clot.

Març marçot, mata sa vella devora es foc ( i sa jove si pot).

Març marçot, no et treguis s’abrigot.

Març que marceja, mata i malmaneja.

ME CAGON EN DENA, EXCLAMACIÓ DE REPULSA, I MENYSPREÍ CAP QUI TE GOVERNÀ, VE DE QUANT ES MOROS I MALLORCA DEPENIA DE DENIA

Me´n fluix de triar per no haver de prendre

ME´N FLUIX DE TRIAR PER NO HAVER DE PRENDRE, ¿¿

MENJAR PA DE NOCES. ¿

menos sa brutor.

Mes beneït que es cagar de panxa

Més beneit que es cagar de panxa

MES BENEÏT QUE ES CAGAR DE PANXA,- Se diu a una persona, que far s´esnerot, o es bàmbol

Més clar aigo!

Més coió que en Trompa.

Mes content que un ginjol

MES CONTENT QUE UN GÍNJOL, Una persona que esta alegre i feliç,

Més content que un pasco

Mes cremat que un misto

MES CREMAT QUE UN MISTO,- Anar emprenyat

Mes de gener, mes malfener.

Més dolent que el dimoni.

Més dolent que sa tinya o que earn de xinxa.

Més empegueït que un porc.

Més estret que un coil de botella.

Més falaguer que un ca llebrer.

Més feixuc que una llosa.

Més fina que el fil d'or.

Més florida que el roser.

Més fort que lona.

MES FRESC QUE UNA CAMA ROTJA Se sol dir despues de un esforç, i sa persona pareix que no na fet

Més gat que una sopa.

Més grosser que un rot.

Més hermosa que la rosa.

Més inflat que unes xeremies, que un calàpot o

Més jugador que el Rei d'oro.

Més lleig que un forat de foc o més lleig que

Més lleig que un forat de foc o més lleig que sa por.

Més lleig que una brega de moixos, o que pegar

Més lleig que una brega de moixos, o que pegar a son pare.

Més llépol que una serp de panxa.

Més lleuger que s'ordi.

Més loco que es vent de grec.

Més magre que una caramutxa.

Més mal de sofrir que una ventrada de pois.

Més mal de trobar que una agiiia dins un paler.

Més moll que cotó.

Més moscas se agafan ab una cuarada de mel,qu'emb un barril de vinagre.

Més negre que es cul d'una pella.

Més net que una plata, que una patena, que una

Més net que una plata, que una patena, que una copa d'or, que un mac de torrent, o que el cel de lladres.

Més pelat que un gínjol o que un jonc de fuies.

Més ple que un ou.

Més pobre que un ropit, o que una rata.

Més poderós que un roure.

Més puta que ses gallines.

Més renover que una brega de moixos.

Més sec que un os.

Més sèrio que una patata.

Més sord que un còdol (var).

Més sord que un oòdol (var).

Més vago que es gener.

Més vago que es jeure.

MES VAL CAP D´ANENGADA QUE COA DE PAGELL

Més verd que el taronger.

Més viu que un ca de caça.

Mesclar es cul amb ses tempores

Mesclar ous amb caragols

Mesclar ous amb caragols (var).

MESCLAR OUS AMB CARAGOLS, Mesclar ses matemàtiques, amb sa religió

M'ha afeitat i fet es repèl.

M'ha enganat corn un uxino».

M'ha fet es corc de s'oreia malalt.

M'ha fuit es coni.

M'ha jugat una mala passada.

M'ha trobat amb sos calçons desfets.

M'ha vengut de nou.

M'ha xapat p'es mig.

M'he deixat taiar un pam de capa.

Mig dia nou.

Mig dia vei.

Mig figa, mig reim.

Migjorn a s’hivern, purga de l’Infern.

Migjorn a sa posta, Mestral a sa porta.

MIRA CONTRA ES GOVERN un que te es ulls girats

Mirar en contra des govern ( un tort)

Mistos de fer pets.

Mitja anyada.

Moix escaldat d´aigo calenta fuig

Molta diligencia y poca conciencia,fan un homo ric.

Molta ufana y poca llana.

Moltes aigos pes gener, mala anyada solen fer.

Moltes pluges de Gener, mala anyada solen fer.

Moltes reies i sembrar a Cap d'any, es forment a ses sales i augmenta un pam.

Molts d'azes se semblan,y no son tots d'un amo.

Mon pare me diu ase: i es pares d'ets ases, què són?

Monges de Sant Agustí, dos caps a un coixí.

Monges de Santa Einés, n'entren dos i en surten tres.

monges i predicar a capellans.

Morí 1'abeia que la mel feia.

Morir d'enyorança, de pena, d'amor...

MORIR MARTIR, MORIR FARTI, . Morir per morir, no passar fam, si una cosa t´ha de anar malament passar gust de ferla

Moros veis no aprenen llengos.

Mort d'ase, festa de cans.

Morta Na Linda i es set quissons (var). Mos ne toca una per hom.

Mos fa la guitza!

Mos faran net a tots.

Mostra li sa porta.

Mostra sa filassa, es llautó...

Mostra-li sa porta.

Mostrar es llautó

MOSTRAR ES LLAUTÓ,- Quant n´Aina diu que es mallorquina, però defensar lo no mallorquí en contra des mallorquí

Moure guindaines.

Mula i dona, garrot la fa bona.

Mula que fa ih! i dona que parla llatí, fan mala

Mumare me diu bandera, i jo li dic que té raó (ses banderes són honrades per anar a sa processó).

Mumare renta i es sabó fa net.

Mumare, En Pere em toca! Pere, no toquis s'allota! Pere... toquem, farem una coca, quan pastarem!

Mumareta meva!

Músic pagat, músic mal sonat (es catalans diuen: Músic pagat, diu que fa mal so).

N -

Nadal amb capell, Pasco amb capot.

Nadal en dilluns, festes a munts.

Nadal sense lluna, mal any assegura.

Nanai!

N'apleguen més amb so nas, que amb un cedàs.

Necessita mà de mestre.

nes d'un temps.

N'han fet de pica de porc.

N'han fet de trescalamena!

Ni ase de traginer, ni fiia d'hostaler.

Ni en suar, ni després de menjar, te tiris a dins la mar.

Ni fart ni afamegat.

NI FIGA NI REÏM

Niés puta que es gall de la Passió.

Nigul geperut, pareix net i du brut.

Niguls en creu, aigo veureu.

Ningú parla de m... d..., més que aquell que n'està brut.

Ningú pot donar lo que no W.

Ningú pot parlar de l'infern, més que aquell que hi ha estat.

Ningú sab dins s'olla qu' y ha,sino se cuera qui'u remena.

Ningú sap es mal de s'olla més que sa cuera. Nit quieta i freda, gelada a balquena.

No alena per ver

No anem cercant qui té ous d'avui.

No aplanaràs al món a culades.

No basta esser honrats; hi ha que parèixer-ho. No basta ni pa ni pasta.

No cau de sa post.

No comencis sa garbera, que no hagi passat Sant Pere.

No compren mosteles.

No convé fer Pasco abans del Ram.

No demanis de grat lo que puguis prendre a la força.

No desbarateu el caragol que s'enfila per la col. No donar la culpa a altri d'haver-los comesos. No el tenim p'es cap ni per sa coa.

NO DIGUIS BLAT FINS QUE NO EL TENGUIS ENSACAT,- ¿ Es Mallorquí

No donis s’hivern per passat, que es abril no sia acabat.

No el faras cristià.

No el faràs cristià.

No em farà creure que Maria nom Joana. Només pensa en Santa Bàrbara, quan sent tronar.

No em fii de s'ombra, de sa seva ombra.

No em vénguis amb cançons o amb romanços.

No en treu trellat ni memòria.

No en treuen tant d'una roca.

No en troben tant davall una roca (o no en

No en vol brot.

No en vui sentir s'olor.

No en vui, no en vui, posem ho dins s'ui.

No en vui, no en vui, posem-ho dins s'ui.

No en vull, no en vull...Posau mo dins la capulla

No és bo fer empenyorar ni per vendre.

No és bo p'es pla ni per sa muntanya.

No es coneix es bé i salut, fins que s'ha perdut. No es coneix 1'homo perdut, sinó quan està abatut.

No és cosa de Senyores, manejar areradores. No és lo mateix Bernat que Mestre Bernat. No és lo mateix predicar que fer sa penitència. No és lo mateix tenir un ui dins sa busca, que una busca a dins s'ui.

No és lo mateix receptar que prendre (ses me-dicines).

No és reia ni picarol.

No és tan dolç s’abril florit, que mos gela qualque pic.

No es tard,mentras tocan horas.

No està fet per posar-hi paia.

No fa s´alçada d´un ca assegut dedin un forat

No fas s´alçada d´un ca assegut

NO FAS S´ALÇADA D´UN CA ASSEGUT, (DEDINS UN FORAT PROPI)

No hi ha juny sense sol, ni nit sense mussol.

No hi ha març sense neu ( ni sense mare de Déu )

NO MI DURA A ESCOLTAR ES SERMÓ,- No me faràs creure lo que me contes

NO MI TORNARÀS DUR ESCOLTAR ES SERMÓ,-JA MAS ENGANAT UNA VEGADA DUES NO

No plou,per qui anarsèn vol.

No sap fer una O amb un tassó.

NO SOMIES TRUITES No tenguis idees descabellades y que no se poden fer

No són ungles de Sant.

No t'afiquis mai en cauria d'onze vares. No té cap ni coa; no té agafai.

No t'alabis de fer mal, perquè és un vici in¬fernal.

No té cor que el valgui

No té d'homo més que sa biga.

No te mereixes es pa que menges

No te mossegaràs sa llengo, si va dir vera!

No té ni casa ni foganya.

No té ni to ni so, ni cavaller en porta.

No té pa i vol criar ca.

No te posis mai allà a on no et demanen.

No té rues a sa llengo.

No té volta de fuia.

No tendràs parent millor que un amic que et tengui amor.

No toca pilota.

No tot és bufar i fer ampolles.