Colecció de un bon grapat de

ADAGIS

mallorquins posats amb taringa per

sa lletra amb que comencen

&&&&&&&&&&&&&&&&

JA HI TORNARÀS. Quan a un li ha nat malament sa cosa, s´altre li diu Ja i tornaràs

Ja l´has feta ( com un xuetó)

JA L´HAS FETA,- Fer una cosa mal feta esgarrar una camia nova ( COM UN XUETÓ)

Ja pots fer s´ullastre esbrancat

JA POTS FER S´ULLASTRE ESBRANCAT,- ¿¿¿

Ja tenim la seu plena d´ous

Ja tenim sa criatura!

Ja tenin la Seu Plena d’ous

JA TENIN LA SEU PLENA D’OUS,- Quant un catalanista diu “ es Mallorquí es un dialecte de català “, sense cap tipo de documentació, ni demostrant res domes en se seua paraula, se diu, per ferli voure que xerra domes en sa boca plana

JO PER TU FINS S´ULLASTRE FAIG,- Quan una persona es capaç de fer qualsevol cosa per s´altre

Jo som En Jordi!

Jugar amb foc.

Jugar es tot per tot.

Jugar o provar se a tòrcer mans.

Jugar o provar-se a tòrcer mans.

Jugar una mala passada.

Juliol arreplega es sol.

Just se´n recorda de Santa Bàrbara quan fa trons i llamps

Justament avui!

Ktny de poc vi, es tassó petit, i any de molt, es

La Candelera, fred davant i fred darrera.

la Candelera, que la deixà darrera.

La casa ho pot dur.

La dona, magre i neta, que lletga i bruta ja hi tornarà

La llança el pagés i canta....

La mar fa forat i tapa

LA MAR FA FORAT I TAPA Que a la mar un si pot aufegar

La mar no's mou,sense vent.

La mar quan més té, més brama

La Mare de Déu Candelera.

La Mare de Déu d'Agost.

La Mare de Déu des misatges.

Les deu tocades, les deu grosses.

Les pagarà totes plegades.

L'ha alçat de braó.

l'ha d'escampar).

L'ha engigat amb caixes destrempades.

L'han apedaçat.

L'han calat.

L'han duit an es caputxins.

L'han llevat d'enmig.

L'han plomat

L'han posat a sombra, o derrera sa barrera.

L'han posat corn a nou.

L'han pres p'es pito des sereno.

L'han tirat an es carrer.

L'han tret a defora.

L'han tret des solc.

L'han trobat amb ses mans damunt sa pasta.

L'he trobat molt en terra.

Li cou, li pica.

Li ensivella un mal cop.

Li espera un bon berenar.

Li falta s´aigo d´es bril

LI FALTA S´AIGO DES BRIL,- Una persona que no esta tota

Li falta un aigo

LI FALTA UN AIGO, Una persona que no esta tota -

Li falten dos dits de seny.

Li fan sa llenya damunt. –

Li fan sa llenya damunt. -- Li ha amollat ses riendes.

Li ha amollat ses riendes.

Li ha entrat o aficat tai de mànec.

Li ha entrat per s'ui dret.

Li ha fet besar sa terra.

Li ha fet es ganxo.

Li ha pegat un cop d'aire.

Li ha posat sa prova.

Li ha servit de lliçó.

Li ha tocat ballar amb sa més veia, o amb sa més lletja.

LI HAN AIXECAT SA CAMIA

Li han dat capot.

Li han davallat una ceia.

Li han dit noms.

Li han donat mal bocí.

Li han donat una bona lliçó.

Li han fet perdre ses riaies.

Li han fet sa pell.

Li han posat sa collera.

Li han tirat fer no fer.

Li han tocat corns.

Llamp? a sa cova!

Llarg; i, si pega per aixut, probable se quedi curt

Llarg; i, si pega per aixut, probable se quedi curt.

Llaura amb sa gelada i mataràs s’herbada.

Llaurat de vaques i cavat de dones, mal trebaiat i ben trepitjat.

Llaurem —deia sa mosca an es bou.

Llebeig, aigo veig.

Lleig en faixa, guapo en plaça.

Llenya veia fa bon foc.

Llet fa llet.

Llevant s'ocasió, se pot evitar es pecat.

Lloança pròpia és vilesa.

Lluna amb rebosillo, sol dur aigo en es cordonsillo.

Lo poc no agrada,lo molt enfada.

Lo promès sigui atès.

Lo que altre sua, poc me dura.

Lo que és estat sigui estat.

Lo que és seu donau-lo-hi.

Lo que faràs es dia de cap d'any, ho faràs tot l'any (var).

LO QUE GUANYAVA EN SO CUL EL FOTIA EN SA POMA ( ES NEGOCI DE MADÒ COLOMA )

Lo que no mata engreixa; i si no, fa créixer (var).

Lo que no se fa, se sap.

Lo que poc costa, poc s'estima (i al contrari). Lo que se perd, no aprofita a ningú.

LO QUE POC TE COSTI NO EL PLANYIS,- Lo que no te costi res no tenguis versa a donarlo

Lo que s'aprén en es bres, sempre hi és.

Lo que s'usa no té excusa.

Lo que vaig perdre amb ses olives, ho vaig guanyar amb so fonoi.

Lo teu, meu; i lo meu, meu.

M´ha fuit es coní

M’HAS DAT ES BROU. ¿

M’HAS FET FER MALA VIA. Quan s´diu ?

Madb Bet té una olleta que, sense foc, la fa bullir.

Madona es cul vos trona

MADONA ES CUL VOS TRONA

Madona: Es c... vos trona!

Mai caigués la Seu plena d'ous, i jo que arribàs a sa truita.

Mai fassis res, que no hi hagis pensat tres vega-des o que no ho hagis consultat amb so coixí.

Mai ha passat es febrer, sense vestir s’ametler.

Mai ha passat Febrer, sense vestir s'ametler.

Mai m'han sonat, que no hagi ballat.

Mai ofenguis a ningú si no vols que t'ofenguin a tu

Mai plogués dones en camieta i homos en cal¬çons blancs.

Mai plou a gust de tothom.

Mai tornassis d'or, i cada pèl un lladre!

Maig humit fa es pagès ric.

Maig ventós i juny calent, fan bon vi i bon forment.

Maig, flors en roser.

MAL ET TOC UN LLAMP Quan vols mal a qualcú

Mallorquina puta fina

MALLORQUINA PUTA FINA,- Que es una bagassa i no el vol demostrar

Mar pasada,amor olvidada.

Març ben amarat, es favar està assegurat.

Març marçot, es vells se’n du a n’es clot.

Març marçot, mata sa vella devora es foc ( i sa jove si pot).

Març marçot, no et treguis s’abrigot.

Març que marceja, mata i malmaneja.

ME CAGON EN DENA, EXCLAMACIÓ DE REPULSA, I MENYSPREÍ CAP QUI TE GOVERNÀ, VE DE QUANT ES MOROS I MALLORCA DEPENIA DE DENIA

Me´n fluix de triar per no haver de prendre

ME´N FLUIX DE TRIAR PER NO HAVER DE PRENDRE, ¿¿

MENJAR PA DE NOCES. ¿

menos sa brutor.

Mes beneït que es cagar de panxa

Més beneit que es cagar de panxa

MES BENEÏT QUE ES CAGAR DE PANXA,- Se diu a una persona, que far s´esnerot, o es bàmbol

Més clar aigo!

Més coió que en Trompa.

Mes content que un ginjol

MES CONTENT QUE UN GÍNJOL, Una persona que esta alegre i feliç,

Més content que un pasco

Mes cremat que un misto

MES CREMAT QUE UN MISTO,- Anar emprenyat

Mes de gener, mes malfener.

Més dolent que el dimoni.

Més dolent que sa tinya o que earn de xinxa.

Més empegueït que un porc.

Més estret que un coil de botella.

Més falaguer que un ca llebrer.

Més feixuc que una llosa.

Més fina que el fil d'or.

Més florida que el roser.

Més fort que lona.

MES FRESC QUE UNA CAMA ROTJA Se sol dir despues de un esforç, i sa persona pareix que no na fet

Més gat que una sopa.

Més grosser que un rot.

Més hermosa que la rosa.

Més inflat que unes xeremies, que un calàpot o

Més jugador que el Rei d'oro.

Més lleig que un forat de foc o més lleig que

Més lleig que un forat de foc o més lleig que sa por.

Més lleig que una brega de moixos, o que pegar

Més lleig que una brega de moixos, o que pegar a son pare.

Més llépol que una serp de panxa.

Més lleuger que s'ordi.

Més loco que es vent de grec.

Més magre que una caramutxa.

Més mal de sofrir que una ventrada de pois.

Més mal de trobar que una agiiia dins un paler.

Més moll que cotó.

Més moscas se agafan ab una cuarada de mel,qu'emb un barril de vinagre.

Més negre que es cul d'una pella.

Més net que una plata, que una patena, que una

Més net que una plata, que una patena, que una copa d'or, que un mac de torrent, o que el cel de lladres.

Més pelat que un gínjol o que un jonc de fuies.

Més ple que un ou.

Més pobre que un ropit, o que una rata.

Més poderós que un roure.

Més puta que ses gallines.

Més renover que una brega de moixos.

Més sec que un os.

Més sèrio que una patata.

Més sord que un còdol (var).

Més sord que un oòdol (var).

Més vago que es gener.

Més vago que es jeure.

MES VAL CAP D´ANENGADA QUE COA DE PAGELL

Més verd que el taronger.

Més viu que un ca de caça.

Mesclar es cul amb ses tempores

Mesclar ous amb caragols

Mesclar ous amb caragols (var).

MESCLAR OUS AMB CARAGOLS, Mesclar ses matemàtiques, amb sa religió

M'ha afeitat i fet es repèl.

M'ha enganat corn un uxino».

M'ha fet es corc de s'oreia malalt.

M'ha fuit es coni.

M'ha jugat una mala passada.

M'ha trobat amb sos calçons desfets.

M'ha vengut de nou.

M'ha xapat p'es mig.

M'he deixat taiar un pam de capa.

Mig dia nou.

Mig dia vei.

Mig figa, mig reim.

Migjorn a s’hivern, purga de l’Infern.

Migjorn a sa posta, Mestral a sa porta.

MIRA CONTRA ES GOVERN un que te es ulls girats

Mirar en contra des govern ( un tort)

Mistos de fer pets.

Mitja anyada.

Moix escaldat d´aigo calenta fuig

Molta diligencia y poca conciencia,fan un homo ric.

Molta ufana y poca llana.

Moltes aigos pes gener, mala anyada solen fer.

Moltes pluges de Gener, mala anyada solen fer.

Moltes reies i sembrar a Cap d'any, es forment a ses sales i augmenta un pam.

Molts d'azes se semblan,y no son tots d'un amo.

Mon pare me diu ase: i es pares d'ets ases, què són?

Monges de Sant Agustí, dos caps a un coixí.

Monges de Santa Einés, n'entren dos i en surten tres.

monges i predicar a capellans.

Morí 1'abeia que la mel feia.

Morir d'enyorança, de pena, d'amor...

MORIR MARTIR, MORIR FARTI, . Morir per morir, no passar fam, si una cosa t´ha de anar malament passar gust de ferla

Moros veis no aprenen llengos.

Mort d'ase, festa de cans.

Morta Na Linda i es set quissons (var). Mos ne toca una per hom.

Mos fa la guitza!

Mos faran net a tots.

Mostra li sa porta.

Mostra sa filassa, es llautó...

Mostra-li sa porta.

Mostrar es llautó

MOSTRAR ES LLAUTÓ,- Quant n´Aina diu que es mallorquina, però defensar lo no mallorquí en contra des mallorquí

Moure guindaines.

Mula i dona, garrot la fa bona.

Mula que fa ih! i dona que parla llatí, fan mala

Mumare me diu bandera, i jo li dic que té raó (ses banderes són honrades per anar a sa processó).

Mumare renta i es sabó fa net.

Mumare, En Pere em toca! Pere, no toquis s'allota! Pere... toquem, farem una coca, quan pastarem!

Mumareta meva!

Músic pagat, músic mal sonat (es catalans diuen: Músic pagat, diu que fa mal so).

N -

Nadal amb capell, Pasco amb capot.

Nadal en dilluns, festes a munts.

Nadal sense lluna, mal any assegura.

Nanai!

N'apleguen més amb so nas, que amb un cedàs.

Necessita mà de mestre.

nes d'un temps.

N'han fet de pica de porc.

N'han fet de trescalamena!

Ni ase de traginer, ni fiia d'hostaler.

Ni en suar, ni després de menjar, te tiris a dins la mar.

Ni fart ni afamegat.

NI FIGA NI REÏM

Niés puta que es gall de la Passió.

Nigul geperut, pareix net i du brut.

Niguls en creu, aigo veureu.

Ningú parla de m... d..., més que aquell que n'està brut.

Ningú pot donar lo que no W.

Ningú pot parlar de l'infern, més que aquell que hi ha estat.

Ningú sab dins s'olla qu' y ha,sino se cuera qui'u remena.

Ningú sap es mal de s'olla més que sa cuera. Nit quieta i freda, gelada a balquena.

No alena per ver

No anem cercant qui té ous d'avui.

No aplanaràs al món a culades.

No basta esser honrats; hi ha que parèixer-ho. No basta ni pa ni pasta.

No cau de sa post.

No comencis sa garbera, que no hagi passat Sant Pere.

No compren mosteles.

No convé fer Pasco abans del Ram.

No demanis de grat lo que puguis prendre a la força.

No desbarateu el caragol que s'enfila per la col. No donar la culpa a altri d'haver-los comesos. No el tenim p'es cap ni per sa coa.

NO DIGUIS BLAT FINS QUE NO EL TENGUIS ENSACAT,- ¿ Es Mallorquí

No donis s’hivern per passat, que es abril no sia acabat.

No el faras cristià.

No el faràs cristià.

No em farà creure que Maria nom Joana. Només pensa en Santa Bàrbara, quan sent tronar.

No em fii de s'ombra, de sa seva ombra.

No em vénguis amb cançons o amb romanços.

No en treu trellat ni memòria.

No en treuen tant d'una roca.

No en troben tant davall una roca (o no en

No en vol brot.

No en vui sentir s'olor.

No en vui, no en vui, posem ho dins s'ui.

No en vui, no en vui, posem-ho dins s'ui.

No en vull, no en vull...Posau mo dins la capulla

No és bo fer empenyorar ni per vendre.

No és bo p'es pla ni per sa muntanya.

No es coneix es bé i salut, fins que s'ha perdut. No es coneix 1'homo perdut, sinó quan està abatut.

No és cosa de Senyores, manejar areradores. No és lo mateix Bernat que Mestre Bernat. No és lo mateix predicar que fer sa penitència. No és lo mateix tenir un ui dins sa busca, que una busca a dins s'ui.

No és lo mateix receptar que prendre (ses me-dicines).

No és reia ni picarol.

No és tan dolç s’abril florit, que mos gela qualque pic.

No es tard,mentras tocan horas.

No està fet per posar-hi paia.

No fa s´alçada d´un ca assegut dedin un forat

No fas s´alçada d´un ca assegut

NO FAS S´ALÇADA D´UN CA ASSEGUT, (DEDINS UN FORAT PROPI)

No hi ha juny sense sol, ni nit sense mussol.

No hi ha març sense neu ( ni sense mare de Déu )

NO MI DURA A ESCOLTAR ES SERMÓ,- No me faràs creure lo que me contes

NO MI TORNARÀS DUR ESCOLTAR ES SERMÓ,-JA MAS ENGANAT UNA VEGADA DUES NO

No plou,per qui anarsèn vol.

No sap fer una O amb un tassó.

NO SOMIES TRUITES No tenguis idees descabellades y que no se poden fer

No són ungles de Sant.

No t'afiquis mai en cauria d'onze vares. No té cap ni coa; no té agafai.

No t'alabis de fer mal, perquè és un vici in¬fernal.

No té cor que el valgui

No té d'homo més que sa biga.

No te mereixes es pa que menges

No te mossegaràs sa llengo, si va dir vera!

No té ni casa ni foganya.

No té ni to ni so, ni cavaller en porta.

No té pa i vol criar ca.

No te posis mai allà a on no et demanen.

No té rues a sa llengo.

No té volta de fuia.

No tendràs parent millor que un amic que et tengui amor.

No toca pilota.

No tot és bufar i fer ampolles.

No tothom pot seure en es banc d'es batle. No et pots fiar ni de sa teva ombra!

No treu cap en lloc.

NO TREURE RES A GÜIER. No treure res en net de ses coses, discussions

No trobaria aigo a la mar.

NO VE D´UN PAM,- Quan un prem mides no anar-li de 22 cm

No vol esser avisat.

No vols brou? Idb tassa i mitja.

NO VULGUIS TENIR ES CUL CALENT I S’ESTOPA. ¿¿

Només es verge d'ets uis.

Només té sa pell i ets ossos.

Nou de trinca.

Novembre humit te farà ric.

Novembre humit, te ferà ric.

Novembre, poca vida en es sementer i flors en es cementeri.

Número u, soldat segur.

Números canten.

O cauen soldats o no hi cauen.

O fam o feina.

O tots moros, o tots cristians

O tots moros, o tots cristians.

Obri un pam de boca.

Obri un pam d'oreia.

Octubre fred, mata es cuquet.

Octubre, es vi en es celler. x

Oli m'hi ha caigut.

Oli, vi i amic, es millor corn més antic.

Olivetes d'Orient, corn més en mengen, més talent.

Omplir es sac, sa taleca.

On canten galls no canten gallines

ON CANTEN GALLS NO CANTEN GALLINES,- On hi ha l’amo, no hi ha missatjes

On hi ha patró no mana mariner

Operar al viu.

Ou! Dic.

Pa amb pa, menjar de beneits.

Pa que sobri, carn que basti i vi que no falti.

Paella de segó (sense ossos ni espines).

Pagant Sant Pere canta

PAGANT SANT PERE CANTA Que per dobbes balla es ca

Pagant, Sant Pere canta.

Pagès endarrerit, no té anyada bona.

Pagés endeutad,bon añ li es fallad.

Pagès endeutat, un any bo li és sobrat.

pagès; (anar a Sineu no és res però Ciutat és més enfora).

PALADAR DE RIC I BUTXACA DE POBRE. Que es rics no tenen gust, i es pobres dobbes

Pam amunt, pam avall!

Pareix "en Baldragues"!

Pareix En Joan, quan va arribar.

Pareix nat d'avui i batiat d'ahir.

Pareix picat de beies.

Pareix que en té un tros dedins es cul

Pareix que està en plet (cosa abandonada).

Pareix que ha estodiat baix terra

PAREIX QUE HA ESTODIAT BAIX TERRA,- ¿¿

Pareix que ho regalen.

Pareix que no ha romput un plat mai.

Pareix que trepitja ous.

Pareix sa processo de sa moixeta

PAREIX SA PROCESSO DE SA MOIXETA;- Algo que vol aparentar molt i acaba en res

Pareix una gàbia de locos.

Pareixer de mel i sucre

Pareixes de Buger

Pareixes de mel i sucre

PAREIXES DE MEL I SUCRE,- Esser fluix, o malaltís

Pareixes de Muro

Parlar clar i llampant.

Parlar en plata.

Passar amb cançons.

Passar de llis.

PASSAR DE LLIS. ¿¿

Passar de rampellada.

Passar ho tort.

Passar ho tot a sang i a foc.

Passar més fam que un mestre d'escola

Passar per lloc estret.

Passar per s'arrasadora.

Passar sa bacina.

Passar ses de Cain.

Passar-ho tort.

Passar-ho tot a sang i a foc.

Pasta de fulls.

Pastor que no té ca, se'n riu d'ell es bestiar.

Pateix d'ofegó.

Patir per embellir.

paurales).

Pecats, no en vui fer i miracles, no en sé fer.

Pega li darrera!

Pega un cop de teléfono.

Pega-li darrera!

Pegar a pens.

Pegar portades.

Pegar sa grapada.

Pegar se tocs p'es cap.

Pegar un esclafit.

Pegar un suc, un esclat.

Pegar una becada.

Pegar una dematinada.

Pegar una patinada.

Pegarem una bocinada.

Pegar-se tocs p'es cap.

Pel gener floreix s’ametler.

Pels Dolors de Nostra Senyora quinze de se¬tembre prepara ses portadores.

Pels Dolors de Nostra Senyora —quinze de se¬tembre prepara ses portadores. (

Pensa bé de totom,y no't fíis de ningú.

Pensant i repensant.

Per amor de Déu i sa Mare.

PER AVALL CALDERA QUE AQUÍ NO ES CA TEUA,- Quan se engega qualcú de un lloc

Per fog y per muller,no surtis d'es teu carrer.

Per l’Ascensió, no és ametla ni ametló i per Cincogema ja és ametla plena.

Per la mare de Déu d’agost, a les set ja es fosc.

Per massa pa no hi ha mal any

Per massa pa,may es mal añ.

Per mi corn si fos mort.

Per mi plourà; per mi, vendrà prest...

Per Nadal,cada oveya á son corral.

Per pa i per sal.

Per pagar no ho sabíem.

Per quan ploga, val més un paraigo que una pistola.

Per san Agustí ni barenèta ni dormir.

Per san Llorens,figas á quèns.

Per san Maciá,es puput vé y es tord s'en vá.

Per san Maciá,ni parenèta ni barenar.

Per san Martí espira ton ví.

Per sant Antoni, fa un fred del dimoni.

Per sant Bernat, es jac cordat.

Per sant Bernat, tapa’t es cap.

Per Sant Bernat..tapa li es cap

Per Sant Macià, comença a podar.

Per sant Martí, mata es porc i tasta es vi.

Per sant Mateu, verma tot déu.

Per Sant Miquel, si no hi ha saó, té maldecaps

Per Sant Miquel, si no hi ha saó, té maldecaps es pastor.

Per sant Pere enrevolten sa figuera.

Per sant Pere i sant Pau, l’espiga cau.

Per sant Pere, bon vent a s’era.

Per sant Sebastià, fa un fred que no se pot aguantar.

Per Santa Agueda (5 de Febrer) sembrau s'au-£àbega; dama polida, la té eixida.

Per santa Catalina,un mes se refina.

Per Santa Coloma, anirà a tota sa tafona. Setembre ploguer, podreix es sequer.

Per Santa Coloma, anirà a tota sa tafona. -4- Setembre ploguer, podreix es sequer.

Per santa Llucia, llarga és sa nit i curt és es dia.

Per se mostra,se coneix es paño.

Per tenir bon ametler, un bon clot i cuida'l bé.

Per Tot Sants,llentrisca y aglans.

Per un pecador, pateix tota una nau (o una nació).

Perd ses manades pes rostoll

Perdre es cantet

Peresa clau de pobresa.

Però es santjoaners manetgen quatre dobbers.

Perquè hi hagi bona anyada, s'han de menjar a lo menos, dues pasterades de pa, ran d'es foc.

Pes abril no et treguis ni un fil.

Pes febrer, abriga’t bé.

Pes febrer, s’oliva aixecaré.

Pes febrer, un dia a n’es sol i s’altre a n’es braser.

P'es fil, se pot aclarir sa troca.

Pes juliol ni dona ni caragol

Pes juliol val més ombra que sol.

Pes juny cada gota es com es puny.

Pes juny sa pluja és lluny.

P'es Juny, cada gota corn es puny.

Pes juny, sa falç a n’es puny.

P'es Juny, sa pluja és lluny.

P'es Juriol sa garrova posa dol.

P'es Juriol val més ombra que sol.

Pes Llevant i pes Xaloc, tres dies són poc.

Pes maig, a segar vaig.

P'es Maig, cireres; d'estiu, xigales.

Pes març i pes abril de roba no te’n llevis ni un fil ( si ho fas te’n penediràs)

P'es Març, qui no té sabates, que vagi descalç; i qui en té, que se calci bé.

P'es Març, sembra figueres si les vols feneres.

P'es qui està net de pecat, sols vui ésser ape¬dregat.

P'es Setembre, carabasses (i p'es Juny també).

Pescador de canya i moliner de vent, no ha de menester notari, per fer testament.

Petit feix, en llarg camí creix.

Piquem de talons!

Pixar fora de test

Pixar fora de tets

Ple com una xeremia, no surt bé sa lletania.

Plors d'infant, així corn vénen se'n van. Picada d'aranya, sa mortaia.

Pluges pes abril, bajoques mil.

Pluja de Juriol, umpl es cossiol.

Pluja de Sant Llorenç, sempre arriba a temps. Pluja menuda, engana pastors; quan ve es ves-pre, los ha muiat tots.

Poc a poc s'encén es foc.

Poc a poquet, se va lluny.

Poc se me dona que mumare fos fornera,si jo'm mor de fam.

Pocs i bons!

Poll de Juriol, cap i cul sempre li dol.

Polles agustines, per Nadal són gallines.

Poques paraules i bons fets; bon fets i poques paraules.

Poquet a poquet, i bona lletra.

Porqueret de sa pellissa es temps que seràs porquer no gonyaràs cap dobber ni seràs a temps a missa.

Posa llevat abans de tenir s'aigo calenta.

Posar se damunt es retalons

Posau es cap a bon lloc i demà l'hi trobareu.

Pota sense ferradura, fa mal i no dura.

Predica frare: més ne faré ara.

Predica fraret, predica, que es predicar és per demés (sa virtut que més domina, són lliures sous i diners) (var).

Preguem, preguem, que en el cel sempre hi ha un angel que diu amèn.

Pren llum de na pintora

PREN LLUM DE NA PINTORA,- ¿¿¿

Preu per preu, sabates groses

Preu per preu, sabates grosses

PREU PER PREU, SABATES GROSSES Per es mateix esforç o preu val mes una cosa bona

Primer som jo, que mos amics, o mos hereus (var).

Primer són es veïnats que es parents.

Primer són ses obligacions que ses devocions (per grosses que siguin).

Primer ve un Sant Joan, i llavors un Sant Pere; i un Sant Marçal a darrera: ses allotes flocaran.

Procura a Déu anar, i ell te guardarà.

Procura dar adjutori als qui estan dins purga¬tori.

Procura esser de fener com ho és es garrover.

Pudor de recús

PUDOR DE RECÚS,- ¿¿

Puesto qu'habitan porcs,no'i cerquis espigas.

Puja aquí i voràs Porto Pi

Puja aquí i vouràs Porto Pi

PUJA AQUÍ I VOURÀS PORTO PI,- Quant te demanen algo que tu no vols fer, Me duràs a ballar, PUJA AQUÍ I VOURÀS PORTO PI

Puja aquí, i veuràs Porto-Pi.

Puja aquí...i veuràs Porto Pi

Put més que un puput.

PUTA FORASTERS,- Se diu ( jo ), quant arribava un foraster i en dos dies tenia bicicleta, an es mes , moto, i a s´any caseta, se li deia, Puta foraster quina sort que tens, Avui en dia no se li pot dir, difícilment tendra caseta

Putifeina,múdali d'eina.

Qadascu a ca seua i Deu a ser de tots

Qualque cosa té s'aigo quan la beneeixen.

Quan cauen i surten ses fuies, és es temps més malsà.

Quan Déu tanca una porta, n'obri una altra.

Quan Déu vol, de tot vent plou.

QUAN ES POP PEGA PER SES CAMES vol dir que t´has d’espavilar quan tens una situació complicada)

Quan març fa d’abril, abril fa de març.

Quan mes grans mes ases

Quan plou, per tots plou.

Quan s’octubre ha acabat, se mor sa mosca i es moscart.

Quant a ca teva vulguis obrar, pes març has de començar.

Quaranta putes sagrades

QUARANTA PUTES SAGRADES, - EXCLAMACIÓ DE REPULSA, VE DE SA REPOBLACIÓ FETA PER ES BARCELONINS A MALLORCA, S´unica documentada 40 bagassers

Que el faci en Maneta

QUE EL FACI EN MANETA,- Quant una feina no te agrada i no la vols fer se diu “ Que la faci en Maneta “ , Que era un filigrana fent se seua feina

Que en som de sa mort d’en Berga

QUE EN SOM JO, DE SA MORT D’EN BERGA,- Quant un no te cap culpa de lo que se esta parlant

Que es baixos no facin perdre els alts

Que et bombin

Que fas, penses amb l´amor de les tres taronges

QUE HEM DE FER? VENDRE SES CASES I ANAR LLOGUER

QUE HI HA DE MESSIONS, Apostarse algo

Que ho arregli En Maneta

Que no surti per allà on ha entrat ( quan beus)

QUE NO SURTI PER ALLÀ ON HA ENTRAT ( QUAN BEUS)

QUE T’HA ENTRAT ES SOL DINS ES CAP ? ¿

Que te creus que te crec?

Que te parece guarin?

Que te parece Guarín? Será fragata o bergatín

Que te pareix secretari?

QUE TENS CERA DEL CORPUS,- Tenir bula, autorització

Que un lleu amb ceba.

QUEDAR-SE PER VESTIR SANTS Ejem. Ejem. Algo així com ser una veia solterona

Qui acaba prest de segar és, es que perd menos gra.

Qui acaba prest de sembrar, el cel li dona la mà.

Qui aigo para davall fulla, tres vegades se remulla.

Qui arreplega un bon llenyer, en s'hivern, un bon foc té.

Qui barata es cap es grata, mon pare el se va gratar perque volgué baratar ma mare amb una més "guapa"

Qui bon jornal vol fer,dematí'l comensa.

Qui bon Maig ha de tenir, primerenc comença.

Qui bota s'arc de Sant Martí, si és homo, torna

Qui butxina, son mal afina.

Qui camina, no està aturat.

Qui canta a sa taula i pixa en es llit, no té es seny complit

Qui cerca, troba.

Qui comanda a Ca'n Ribot? (o a Son Ribot?)

Qui compra lo superfluo prets ven lo necesari.

Qui confia amb sa fortuna, va ben tort.

Qui de tots és amic, o és molt pobre o és molt

Qui dies passa, anys empeny

Qui dins ca d'altri sembra, ni en cui ni en menja.

Qui diu mal de s'estiu no sap que diu.

Qui diu mil, no sap que es diu.

Qui diu ses veritats (o en dir ses veritats), per den (o se perden) ses amistats.

Qui dóna pa, que mani feines.

Qui dorm no pilla peixos.

Qui du quimera no dorm.

Qui emb allots se colga,...concagad s'axéca.

Qui en bon banc sèu,bona ventura espera.

Qui encalça sa feina, sa feina li fuig.

Qui és amic d'es sonador, balla sa primera.

Qui és ella? —Ella és sa porcella.

Qui es nat per misèria, no fa sinó mancabar.

Qui es pa no sap tallar, és que no el sap guanyar

Qui está be y es cerca mal,que vaji á Ervissa á du sal.

Qui està malament per sa seva culpa, és un ase.

Qui està més alt, predica.

Qui està remui, se pot tornar banyar.

Qui estima serà estimat.

Qui esveia de Gener, esveia de franc.

Qui et vol bé, et farà plorar; i qui et vol mal, et farà riure.

Qui fa de Jordi, li afiquen es pa d'ordi.

Qui fa falta a ca-seva, a casa d'altri fa nosa.

Qui fa lo que pot, no és mal fener (var).

QUI FA LO QUE POT, NO ESTA OBLIGAT A MÉS.

Qui fa tres, ase és.

Qui festeja, no té fred.

Qui fila estopa, no berena ni sopa, qui fila bri, berena dematí.

Qui fuig de sa feina sa tira a dins sa fam.

Qui ha fet es pecat, que faci sa penitència.

Qui ho ha embuiat, que ho aclaresqui.

Qui ho ha escampat, que ho aplec.

Qui ho ha fet, o qui ho ha espenyat, que ho

Qui jura ver, no jura en fals.

Qui l'ha vist i el veu!

Qui mal no fa, mal no pensa.

Qui mal no pensa, mal no fa.

Qui maneja es vidre, el romp, o el trenca.

Qui mata, ha de morir.

Qui menja aviat, s'aufega.

Qui més alt puja, de més alt cau.

Qui més qui manco ha vist torejar al Gallo

Qui mira prim, perd sa vista.

QUI MOLT XERRA, QUALCUNA N’ERRA.

Qui mos vol mal, al cel lo vegem.

Qui no du es llum dret, vessa s'oli.

Qui no és d'art, l'art el gasta.

Qui no està conforme que pagui es beure.

Qui no estima ningú. No pot fer falló a cap.

Qui no fa cas de poc, no se veu senyor de molt.

Qui no fa cas d'un dobler,quan l'ha de menester no el té,

Qui no fa feineta, no menja coqueta.

Qui no fia, no és fiat.

Qui no ho creu, que ho vagi a cercar.

Qui no li agrada, que prengui prim.

Qui no mira emb un diné,cuand l'ha menester no'l te.

Qui no mira endevant,cau enderrera.

Qui no pensa en demà, ha de bagolar.

Qui no pensa en un demà, no sap que se fa

Qui no pense amb un demà, no sap que es fa

Qui no plora, no mama.

Qui no pot arribar a Sant Salvador, s'ha d'aturar a l'església.

Qui no pot més, morir se deixa.

Qui no pot pegar a s'ase, pega a s'aubardà.

Qui no s´arrisca no pisca

QUI NO S´ARRISCA NO PISCA,- ¿¿¿

Qui no sab á Deu pregar,que vaji per la mar.

Qui no sap callar les seves faltes, mal callarà les dels altres.

Qui no s'arrisca no pisca

Qui no s'aventura, no té ventura.

Qui no té dona ni bagassa, ell mateix s'apedaça

Qui no te vergoña,tot lo mon es séu.

Qui no té, que esper.

Qui no vol brou, set escudelles (var).

Qui no vol pols que no vagi a s´era

QUI NO VOL POLS QUE NO VAGI A S´ERA,- ¿¿¿

Qui no vol pols que no vagi a s'era

Qui no vol rates, ha de sofrir moixos.

Qui no'stá acostumad a dur bragas,ses vétas li fan llagas.

QUI PETS ENVIA, MERDA ESPERA.

Qui se colga amb atl.lots s´aixeca compixat

QUI SEMBLE AN ES SEUS NO FAR MAL BE A NINGÚ,.

Qui sembra vents, recull tempestats

Qui te sa coa de palla, aviat se li encen

Qui té venal, que ho dugui a fira.

Qui t'enteng que te compr

Qui tot sol menja, tot sol s'aufega

Qui va a Liorna no torna

QUI VA A LIORNA NO TORNA,- ¿¿¿

Qui va a llocs alts, té bona mirada.

Qui va amb un coix, es cap d´un any ho son tot dos

Qui va darrera tanca sa barrera.

Qui va davant, camina; qui va darrera, trota.

Qui va per camí carreter, no el fan tornar vermei.

Qui va tot sol, fa de son prou.

Qui vessa una gota d'oli, té cent anys de purgatori.

Qui vol es bé, que sofresqui es mal.

Qui vol tenir bon vermar, ha de tenir mal batre.

Qui vol, pot.

QUIN BOIXAR MES TRIST. Anar a fer una vega,sopada, i no pasar gust

Quin remei mos queda!

Quin temps era aquell que Marta, o Marcos, filava... i el Rei reinava!

raïsses i allotes joves, un homo pot viure.

Rates, no n'hi ha, però sí ratolins.

Remenada ve, remenada va.

Revé, corn sa llet de frare.

Riaietes fan amoretes.

Rita, Rita, W. La tens de fusta i no te pica!

Riu riu, ton pare et farà un niu

Roba estesa, sol espera.

Robatòrum per menjatòrum, no es pecatbrum.

ROMANDRE SENSE POLSOS quedar astorat

Rondaies i cançons mentides són.

Rossinyol de primavera ja pots començar a cantar (perquè diuen que ja hi ha a ciutat, qualque cirera).

S´ase mai es vell

S´ASE MAI ES VELL,- ¿¿¿

S´ASE VA DIR A NE´S PORC ORELLUT

S´aufega dins un tasso d´aigo

S’ Arc de sant Martí, si surt es matí pots fer llarg camí; si surt es capvespre ni treguis es cap per sa finestra.

S’Arc de sant Martí : desjuny es bous i ja pots fugir.

S’ASE COM MES TE MES BRAMA. Que tuthom quan mes te mes vol

S’ha de sebre nadar i guardar sa roba

S’HAN GIRAT SES TORNES Lo que abans te anava be , o per bon camí, ara t´ha va malament

Sa barca li fa aigo per tots es costats.

Sa Bastida que és d'enfora per anar-hi a fes

Sa bota se buida de gota en gota

Sa bugada de Na Xesca, si no és calenta, ja és fresca.

Sa cabra avesada a saltar, salta i saltarà.

Sa cabra més dolenta caga dins sa ferrada.

Sa calor de Maig, sol fer la llei de tot l'any.

Sa caritat ben entesa, comença per si mateix.

Sa carn que creix no vol estar aturada o no té aturai.

SA CARRERA DEL DIMONI

Sa carxofa vol esser sembrada en es Juliol; i per fer via a fruitar, cada dos dies, regar.

Sa casa no li caurà damunt.

Sa cera s'ha d'aprofitar quan cau

Sa cera, l'han d'aplegar quan crema.

Sa clau és sa pau.

Sa coca i es coco, tot surt d'es mateix pasto.

Sa culpa és lletja; per això, ningú la vol.

Sa dona gata i es vi en es celler, son coses que no estan bé (var).

Sa dona que no té anell. Té es marit sense cervell.

Sa feina és salut, però a mi em put.

Sa ganància d'es sastre: cosir de franc i posar-hi es fil.

Sa gent que llegeix rondaies, no acaba mai ses riaies.

Sa llengo dins sa boca està bé.

Sa llengo diu lo que li fan dir.

Sa llenya encalenteix cada vegada que la muden

Sa llenya encalenteix dues vegades: quan l'es

Sa llet, tanca, sa taronja obri.

Sa Lluna és una bruixa, juga amb sos niguls i els arruixa.

Sa Lluna, de blau i blanc, té més vestits que la Sang.

Sa monja el va provar i li va agradar

Sa por.

Saben més ets ous d'avui en dia, que ses galli

Saben més ets ous d'avui en dia, que ses galli na

Sabó d'olor, de tot color, que tot se n'ho du

SABRE DE QUIN PEU CALÇA Conèixer lo que se pot esperar de qualcú

S'aigo fa net i mumare renta! (var).

S'aigo s'escola a sa part més baixa.

S'aigo va allà on n'hi ha molta.

S'aigordent, en es casino.

S'alegria allarga sa vida.

S'anar apedaçats no és deshonra; però s'anar

Sant Antoni el gela, sant Vicenç el mata, la Candelera l’enterra ( a l’hivern).

Sant Arnau tanca es vent en clau.

Sant Bernat tapa li es cap

SANT BERNAT TAPAU-LI ES CAP

Sant Blai, dia tres: endevina quin mes és.

Sant Llorenç escura es torrents.

Sant Pere és es vint-i-nou, i Sant Marçal és a

Sant Pere treu Juny enrera.

Sant Ramon Nonat, no volia morir, perquè no

Sant Sebastià, totes ses festes va aviar; menos

Sant Tomás,estira es porc p'es nas.

Sant Vicenç xalest, s’hivern acabarà prest.

SANTA BÀRBARA GLORIOSA, LLIBERAU-MOS DE TRONS I LLAMPS ( QUAN TRONA)

Santa margalida l'encen i Sant Bernat l'apaga

Santa Maria, sa rata corria; jo 1'encalçava i ella

Sants adormits, capelles fosques, i en es cul, un

Sap més el dimoni per vell que per dimoni

SAP MES EL DIMONI PER VELL QUE PER DIMONI Que ses persones saben mes per experiència que per estudis

Sap més un beneit a ca-seva que un savi a ca

Sap treure sa llengo a un dragó, sense tocar-lo.

Sap vent, però no sap es torrent.

Saps qui és mort? Sa coa d'es porc.

S'aranya, per filar, i s'homo per trebaiar.

S'arròs fa es cap gros.

S'arròs va a grumaions.

S'art des pagès no és guitarrer.

S'ase d'es carritxer, du sa llenya i no s'escaufa.

S'ase d'es Pujol ja plora en sentir cridar

S'ase du picarol i sa somera també en vol.

S'ase mai és vei.

S'ase mai és vell

S'ase sempre va a davant.

S'ase va dir an es porc: oreiut, i ell en tenia set canes.

Se baraien p'ets ossos, perquè no tenen popa.

Se creu sa madona de Son Coc

Se miren corn es fasols i jeuen corn ses mon getes.

Se pedra cuand surt de se má,no sab'hont va.

Se perden barcos.

Se roba véa,guarda se nova.

Se va morir, perquè era... viva.

Se ventura no es de qui la cerca,sino de qui la troba.

Se veurà a navegar en mar de sards.

Se veurà —va dir es Rector de Son Pinyol.

Segons ets Sants,s'encèns.

Sembra per sant Lluc. Sigui banyat o eixut.

Sembra vents, i colliràs tempestats (var).

Sembrar amb bona saó; i, si és moll, deixau ho.

Sembrar amb bona saó; i, si és moll, deixau-ho.

Sembrat espès, Déu ja hi és; sembrat clar, en cara hi ha d'anar (var).

Sempre així i mai més mal.

Sempre ha fet mal estar, amb molta feina i poc pa.

SEMPRE HAS DE FICAR CULLERADA ( un que se fica en totes ses converses)

Sempre hi ha àngels que diuen: amèn.

Sempre n'hi ha que volen lo que no és seu.

Sempre plou quan no hi ha escola!

Sempre té bony o bua.

Sempre té ous o colomins.

Sempre té: o anats, o venidors.

Sense pa i dona... un homo pot viure? —Amb

Sense un ai, fan s'aioli.

SENTIR OLOR DE SABATOT

Seny, Seny! que cervell en venen!

Serviu-me bé que de bons vénc.

Ses abeies van remogudes.

Ses barres no volen estar aturades.

Ses beies fan mel... però piquen.

Ses coses atropellades, no surten acertades.

Ses costes cap avall, corn les puja es meu cavall!

Ses cuques de Manacor

SES CUQUES,- Quan un infant te por, li dius, que tens por de ses cuques?

Ses estelles assemblen an es troncs.

Ses ventades de Març primeres, emprenyen ses oliveres.

S'esca és sa que engana: no es pescador ni sa

Setembre amb molta saó, molt d'oli i bastant millor.

S'excepció confirma sa regla.

S'herència d'un pastor, es ca i un talecó.

S'hivern, s'oliva caurà, i, qui vol oli, l'haurà d'aixecar.

Si arriba a bé granar, un bon caramull de gra.

Si de ciutat veus Cabrera, bon temps t´espera

Si en mi no grella l'amor,

Si fa una calabruixada, pot quedar ben yermada.

SI FRISSES, TE CASES. Venga Juan donet presa, Pere si frisses te cases

Si hi ha molta d'esponera, serà grossa sa gar¬bera.

Si la Candelera riu, lluny es s’estiu, i si plora s’hivern és fora ( Però, també “Tan si plora com si riu, lluny és s’estiu”)

Si no arregles sa gotera, hauràs d’arreglar sa teulada

SI NO EN VOLS NO EN MENGIS. Pep, sa cosa es així i Si no en vols no en mengis

Si no fa fred pes gener, quant n’ha de fer ?

Si no hi ha sang...no hi ha botifarrons

Si no t'agrada li poses flocs

Si no vols tassa, tassa i mitja

SI NO VOLS TASSA, TASSA I MITJA Quan no re agrada una cosa i en ten donen mes

Si per Nadal fa estiu, Pasco prop des caliu.

Si per s’abril trona, s’anyada és bona.

Si pes novembre trona, sa collita serà bona.

Si plou a mig dia, plou tot lo dia.

Si plou per santa Bibiana, plourà quaranta dies i una setmana.

Si plou pes juny, es bon temps és lluny.

Si refreda s’ abril dolç, és es més dolent de tots.

Si sa Lluna té un braverol, demà no veurem es Sol.

Si s'enveja fos tinya, tothom duria barret (var). Si tenen devoció a un Sant, allà on és el van a veure.

Si t'agradan ses figas,no diguis mal de se figuera.

Si tenc calor pes febrer, per Pasco tremolaré.

Si tens gana, menja't una cama; o estira't sa cama.

Si tens mal, posa-li sal.

Si t'has d'engatar, engata't de vi bo.

Si totom dugués se seua creu á se plasa,cada u s'en tornaría amb se seua.

Si trona d'Abril, ve bon estiu.

Si trona pes abril, ve un bon estiu.

Si trona pes abril, vendrà un bon estiu.

Si trona, sa collita serà bona.

Si un no vol brega, dos no en tenen.

Si un no vol, dos no fan brega.

Si unten ses corrioles, no gisquen.

Si ve, serà ben rebut; però, si no ve, no se n'haurà de tornar.

Si vivim, coses veurem i a un punt arribarem elevat, corn ses Cabrelles (i sols no coneixe¬rem es mascles amb ses famelles).

Si vols bon aiar (o aliar) per Tots Sants, l'has de sembrar.

Si vols bon any, sembra cada any.

Si vols bona col, sembra-la p'es Juriol i dona-li tot lo que vol.

Si vols ceba de diner, planta-la, p'es Gener. Si vols obrar bé pensa es mal primer.

Si vols esser honrat,vestèn de se terra 'hont ets nat.

Si vols estar ben servit,tú mateix t'has de fer es llit.

Si vols per amic algú, no sia més ric que tu. Si vols esser honrat, ve-te'n de la terra on ets nat.

Si vols que et perdonin, perdona tu també.

Si vols que et seguesqui es ca, da-li pa (var).

Si vols sebre quan serà es pie, i no t'erra¬ràs quan es sol pondre veuràs que sa lluna sortirà.

Si vols tenir ben ple es cup, esquita sens plànyer suc.

Si vols tenir enemics, deixa dobbers als amics. Sia d'arròs, sia de faves, estigui jo pie. Siau qui sou!

Sineu, vila la primera, té la prima per bandera. S'intenció ja basta.

S'interès és mala bèstia.

S'interès tapa sa vista.

Sobretot anyella (n'hi ha que diuen: canyella) que fa bon brou.

Sobretot, noltros som sastres mos hem d'a-manyat es manjar (per això un ha de taiar i s'altre compondre bastes).

S'ocasió, la pinten de molts de colors.

S'Octubre fred, mata es cuquet.,

Sofrir, per embellir.

Sol rogent, o aigo o vent.

Sol rogent, pluja o vent.

Som en es ball i hem de ballar.

Són dues ànimes dins un cos.

son Pare (o sa mare) o s'allot?

Son tots d'un ventre,y no son tots d'un temple.

Sopem, mengem o beguem i ja ho veurem demà.

Suor de Desembre i Gener, sedes en Febrer.

Suor de desembre, sedes pes gener.

Tal antany, tal enguany.

Tal dia farà un any.

Tal feina, tal paga.

Tallar es bacallà

Tan bo, tan bo, vol dir tambó.

Tan bona sou Madò Einès, que no serviu per res.

Tan té es qui se colga dejorn, com aquell que sempre trota.

Tant cada cala! va dir es pescador, i va treure un bri d'alga (var).

Tant com ne plou, lo vent n'aixuga.

Tant grata sa cabra, que jeu malament. Tant hi ha d'allà aquí, corn d'aquí allà.

Tant hi ha de Petra a Pasco, corn de Cincogema a Algaida (var).

Tanta misèria, no la dóna Déu.

tassó gran.

Te enteniment de Francina. Tot el que ja sap, ho endevina.

Te es collons mes grossos que un mul

Té més fam que un soldat de Tarragona

Te sa guixa per amunt

Te sa veu de cosi esquerdat

tejar (un homo, riu quan hi va i quan se'n torna, casi plora!).

tellen i quan crema (var).

TEN PUC DONAR EN CUERETES

Tenc el pit ple de llavor;

Tenc fred, estreny es culet

Tenc sed, pixa i beu, i beuràs fresc

Tenir bony o bua

Tenir mes raó que un sant

Tenir sa guixa per amunt

TENIR SA GUIXA PER AMUNT,- Tenir molte sort

TENIR SA LLENGO ESMOLADA Dir ses veres o no ten veres, pogent arribar a ferir

Tenir sa veu de cosi esquerdat

TENIR SA VEU DE COSÍ ESQUERDAT,- ¿¿¿

Tenir seny de bisti vella

Tenir ses mans foradares

TENS SES MANS FORADARES Ser un deroxador, gastar molt

Tirar sa casa per sa finestra.

Tirar sa pedra i amagar sa mà.

Tirar se es trastos p'es cap.

Tirar-se es trastos p'es cap.

Toc, toc... Qui és?

Tocar amb un dit an el cel.

Tocar es bombo.

Tocar hores, avemaries, es credo, migdia, vespre, sol post, la queda...

Tocar ses anques.

Tocar totes ses tecles.

Tocat o ferit d'ala.

Torcau li ses baves.

Torcau-li ses baves.

Tornar néixer.

Tot anava bé, fins que arribà el misser

Tot és fatxada.

Tot és ganància.

Tot és pell, pellerofa, pinyol...

Tot ho veu negre, color de rosa... Tot lo dia està en dansa.

Tot lo que penja,pot caurer.

Tot lo sab,qui té pesetas.

Tot se'n va per ses bardisses.

Tot s'ho beu.

Tot s'ho treu.

Tot ve a esser un cul de satri (satria).

Tota sa cupa és meva.

TOTHOM CULL LO QUE SEMBRA Qui fa be rep be, qui fa mal rep mal

Tothom se'n va xupar es dits.

Tramontana morta,ponent á se porta.

Tramuntana morta, Llebeig a sa porta

Tramuntana no té amic i homo pobre no té abric.

Tremola corn una fuia de poll.

Trempar la guiterra.

Trenta dies té Novembre i l'Abril, Juny i Setem

trenta, i 1'endamà ja mos entra es primer de Juriol

Tres dies de gelada, aigua assegurada.

Tretze a sa taula, mala sort; es cap de s'any, un és mort.

Treu rovei.

Treuen tant de davall una roca).

Treure la lluïda.

Treure tres pams de llengua

Treure-la lluïda.

Triar amb bon ui.

Triats de cama a cama.

tro Senyor mos perdona a tots.

Trobarà es llit ben blan.

Tronada al mati, la tarda garbí.

Tronar de Març, mal anirà.

Trons de c..., tempestat de me...

Trons de' Gener, aigo enfora.

Trufi, trufi, hem deixat moltes coses. Truiada d'oli, de porcells.

Trufi, trufi, hem deixat moltes coses. 90 Truiada d'oli, de porcells.

Truiada d'oli, de porcells.

Tu sonaràs!

Tururut, tururut, qui no vol perdre, que no juc.

Ulls espolsats i fora son!

Un adiós no se nega a ningú.

Un arruixador de mosques.

Un aucell sense ales, és bo d'agafar.

Un aucell, o un tord, que no té ales, no pot volar.

Un bon amic no és pagat a cap preu.

Un bon exemple mai és perdut.

Un bon molló, de pa de formatge...

Un bon parei per llaurar i un mal ase per sembrar.

Un bon pastor ton ses ovelles i no escorxa.

Un conta fa s'aze,y un altre s'traginer.

Un cop de bossa no espenya.

Un déu, una dona i una casa.

Un dia que volem menjar carn, han penjat es carnisser.

Un dolent en mena un de bo.

Un escalivat val per cent.

Un fa ses parts, i s'altre tria.

Un ferrer sense carbó, és una cosa poca.

Un fii o dos, són poc; quatre o cinc, són foc. Un homo gat, camina tort. Un llum encès, en es sol, no fa claror.

Un mal any no ho és per tothom.

Un mentider, en dir sa veritat, no el creuen.

Un moscard volava i volia picar (tot allò que s'infla s'ha de desinflar).

Un no posa sa mà dins sa butxaca de s'altre. Un no té ses mateixes lletres que un sí.

Un no sap que és sort.

Un només s'entén de lo de ca seva.

Un pagès té s'anyada, molt de temps exposada.

Un pare pot sostenir deu fiis i deu fiis no poren sostenir un pare.

Un pegat foradat.

Un per una, i per a sempre.

Un pic perhom, En Jordi va a plaça (var).

Un plat de calent i sa darreria.

Un ramell de flors no és bo —perquè prompte se mustia.

Un sac de mentides.

Un sermó de picataló, amb ses cames tortes, i es c... ben redó.

Un sol Déu, un sol marit.

Un sol Déu, una sola dona.

Un tai de dones.

Un temps que era petitet...

Un vei no té raó mai, i si en té, no l'hi donen.

Una boca sense caixals és lo mateix que un molí sense moles.

Una bona boirada : una bona solellada.

Una bóta (o una gerra) sense coil, no està acabada.

Una casa és un avenc.

Una cortina d'aigo.

Una cuera sopera.

Una cuereta de cafè.

Una de freda i una de calenta.

Una estella no fa foc; ni dues, tampoc.

Una fadrina guapa té set defectes, i, si es lletja, no més en té un: que és lletja.

Una falta confessada, queda mig perdonada.

Una flor no fa estiu

UNA FLOR NO FA ESTIU.

Una flor no fa Maig, ni una gota raig.

Una metla s'adreça; però un quern, no.

Una mosca (una figa, una flor, una oronella... ) no fa estiu.

Una nevada, una femada.

Una paia no fa paier, però, amb moltes, jo el faré.

Una teringa de tot es carrer...

Una vegada, eren tres mosques: varen apagar es

Va a ferra pilla.

Va a jornal, a escarada.

Va a repàs.

Va a tota.

Va acabar com sa processo de sa moixeta

VA ACABAR COM SA PROCESSO DE SA MOIXETA,- Va acabar en no res

Va ben endiumenjat.

Va coil tort.

Va coixeu, coixeu.

Va de tort, corn es banyeros (crancs).

Va de tort, corn es banyeros (crancs). Va de tres qui n'agafa quatre.

Va de tort, corn es banyeros (crancs). 10 Va de tres qui n'agafa quatre.

Va de tres qui n'agafa quatre.

Va des seu cap de vent.

Va fora corda.

Va fugir com s´anima de´n robert

VA FUGIR COM S’ANIMA DE´N ROBERT,- ¿¿¿

Va més tort que un ganxo.

Vaig fer el paper de´n Palou de Sa Pobla

Vaig mes cremat que un misto

Vaive.

Val més ésser cap d'arengada que coa de pagell

Val més estar davora un que caga

Val més no triar, per no haver de prendre

Val més perdre en so fermar, que es viatge no arribar.

Val més petit y viu,que gros y aze.

Val més un bon nó qu'un dolent sí.

Val més una gota, que una bóta.

Val tant com pesa

Valencià i homo de bé, no pot ésser

Van de dos qui n'agafa quatre!

Vas fet un pallicer!

Vas més tort que un ganxo

Ve de ses nou cases

VE DE SES NOU CASES,- Vol aparentar lo que no es

Vent de Mestral, entra per sa porta i surt pes fumeral.

Vent de Ponent, fa fugir sa gent.

Vent en popa, no fa pols.

Venturós es qui no hi serà a temps!

Vermei, vermei, bada ets uis que aqueixa jove t'engana (aqueixa flor d'endiana té més de doscents embuis).

Vermell a ponent, o aigo o vent.

Ves a ca na Tix

VES A CA NA TIX,- Quan algú mos molesta i el engega’m de mala manera, sense falta

Ves a fer badais a sa lluna

VES A FREGIR ESPÀRECS Quan un molesta s´altre li diu, Ves a fregir espàrecs

Ves a Liorna

VES A LIORNA (Enviar a una persona lluny quan te molesta o te emprenya, Or. Xueta)

VES A LIORNA I NO TORNIS,-

VES A PORGAR FUM Quan un molesta i sáltre el engega

Ves a prendre banys de lluna, i tornaràs blanca. Via fa, qui no s'atura.

Ves allà on no hi plou!

Ves-te'n, Abdon, que es qui queda se compon. Vestiu un bastó...

VETE´N A FER PUNYETES Enviar a Passejar

Vete´n a pastar fang

VETE´N A PASTAR,- Engegar a qualcú de devora tu

Vetè´n pasturar

VETÈ´N PASTURAR,- Engegar a qualcú de devora tu

Veu de Poble, veu de Déu.

Vida de burguès: menjar i jeure i no fer res. Vinya pomposa, mal per ses bótes.

vida mia - (Atxem, jo festejaria - Atxem, idò

Viure, i viure podràs, però de la mort no t'esca-paràs.

Vius a ses carnes roges!

Vius corn a calius!

Vius i coa dreta!

Vius i ungles!

Volen pondre ets ous abans de crestar.

Vols dur greix de profit? Menja i beu en delit.

VOLS S´ESTOPA I ES CUL CALENT, , vol dir que ho vol tot

VUIT I NOUS I CARTES QUE NO LLIGUEN,- Que te contin algo que no va en so tema que tratau

Xam, xam, so d'aram.

Xupa corn una sangonera.