Colecció  de un  bon grapat de

         ADAGIS

 mallorquins posats amb taringa per

    sa lletra amb que comencen

&&&&&&&&&&&&&&&&&

¿ Que tens cera del Corpus

¿per què me'n sembraren tanta?

A Algaida, li va agradar... i s'hi quedà.

A ase vell tot són mosques

A Binissalem, va veure vi, i... amén.

A CA UNA PUTA ES SORDS Quan una cosa va malament, o no li cau be

A ca vell...cus, cus...?

A Campos, va tenir camp per córrer.

A casa que no i ha pa,en Juriol i ha fret.

A Costitx, toros p'es mig.

A darrera sa segada, no perdis s'espigolada.

A devallar, tots es sants ajuden

A FERRAR I XAPAR,- Se diu quant se juga en serio i sense contemplacions

A Inca, estrengué ses dents.

A Llucmajor, hi deixà llum per tots.

A Manacor va robar es cor, o s'hi va fer por. A Artà, se va afartar.

A Maria de la Salut, fa fer salut.

A Marratxí, aviat en va fugir.

A Montuïri, se va fer amunt i no pogué baixar; i, si ho va fer, va redolà.

A on hi ha, sempre queda.

A on se jeurà En Gelat?

A pagar, ves-hi a peu; a cobrar, a cavall.

A Palma se'n va dur la palma.

A par... cansat, mudau-li de forat.

A pas de bou, s'hi arriba prou.

A pecat nou, penitència nova.

A Petra los granats ais - i a Montuïri, cabeces - i a Sant Joan ses mestresses - per quatre senyors menestrals.

A Petra, s'hi va retre.

A pixar i jeure,-

A poc a poc agafen sa mare.

A Porreres, se va fer enrera.

A qualsevol mal, sa paciència és remei.

A qui has de donar dinar, no li planguis es berenar.

A qui s'humilia, Déu l'exalta.

A S´ASE VELL TOT SON MOSQUES Que una persona major sempre te bony o forat

A s’aigo l’han de agafar quant cau.

A sa gent «loca», teniu-li esment.

A sa mula i a sa dona, sa llenya la fa bona

A sa presó i en es llit se coneixen ets amics. A sa taula d'En Bernat, qui no hi és, no és comptat.

A sa taula i an es llit, al primer crit.

A sa taula i en es llit, la dreta és pel marit.

A sa terra d'es cegos, un tort és el rei.

A sa terra, no 1'enganen; an ets homos, sí. A ses penes, punyalades!

A s'altra porta en donen dos i un muiat d'oli (var).

A s'amic i es cavall no el cansis mai.

A s'amic, prova'l primer, abans que l'hagis de menester.

A Sant Joan són peus amples.

A Sant Joan, s'hi va fer gran.

A Santa Margalida, va conquistar ses fadrines. A Pollença, de tant que corregué, pegà dins la mar.

A Santa Maria, se'n donà compte.

A Santanyí, es sant fa fugir.

A Santanyí, poca aigo i gens de vi.

A Selva, fugi a «sempentes».

A Sencelles, se'n va anar amb elles i tornà sense elles.

A SER MES DOLENT QUE SA FEL A ser dolent

A Ses Salines, la va fer salada.

A Setembre, ses vermadores, cap a omplir ses portadores.

A Sineu, a s'aigo amb neu, qui la paga la beu. A Sóller són ses taronges.

A Sineu, va veure es gep d'ets altres i no va veure es seu.

A Sóller es sollerics, saben esser molt bons amics.

A Sóller molts de tarongers...

A Sóller, molts de tarongers, i oliveres amb excés.

A son pare.

A tots es pobles, couen faves i en es meu a cal-derades.

A tu t'ho dic, ma filla, entén-me. tu ma nora.

A un altre forn pasten coques (var).

A un anegat, da'l hi aigo.

A un anegat, da'l hi aigua.

A un bon ballador, tots es sons li van bé.

A un mal fener, mudau-1i de feina, que no hi ha cap eina que li véngui bé.

A un mateix vent, aquí li diuen bo i allà dolent.

A un negat dalí aigo. A una persona que ses coses lis va malament

A una bóta buidada, no hi ha que punyir; o no hi ha gens de vi.

A una bóta d'arangades, hi ha molts d'uis. A una casa sense pa, no estan contents. A un negat no li ve a set canes d'aigo.

A Vilafranca va perdre una anca.

A Vilafranca, tenen un costat d'argila.

Abre ajegud,totóm y fa lleña.

Abril mes gentil.

Abril plover i Maig ventós, fan l'any ric i pro¬fitós.

Acabarà com sa processó de sa moixeta

Acabats es dobbers, s'acaba sa festa.

AFARRERSE A S´EMBLANQUINAT Quan a un li va malament sa cosa i vou una oportunitat

Afeitar per amor de Déu!

Afortunat en joc, desgraciat en amors.

Agafar pes cap que crema

Agafar pes cap que crema.- quant te diuen algo agafarlo malament, per sa part que te pareix pitjor

Agost, a les set ja és fosc.

Agost, es blat dins es sac.

Ah Gener, Gener, no m'has morta cap auveia ni s'asqueller.

Ah Gener, Genera, m'has morta s'auveia (o s'esquella, a Pollença), i s'esquellot.

Ah! Sa mestra em fa quedar - Eh! Tanmateix li fugiré - I! Per un foradí - Oh! P'es forat des rentador - U! P'es forat des lloc-comú.

Ah!... S'ase de casa també ho fa.

Ahir pastor i avui senyor.

Ai gener, generot, m’has mort s’ovella i s’esquellot.

Ai! Ceba, que no fa tai.

Ai, món, món! sempre seràs món!

Aigo d’abril, cada gota en val mil.

Aigo d’abril, de fil en fil.

Aigo d’agost fa mel i most.

Aigo d’agost, a tot posa corc.

Aigo de bimbolla, a tot el món assadolla.

Aigo de febrer, estalvia es femer.

Aigo de gener tot l’any va bé.

Aigo de gener, umpl ses botes i es graner.

Aigo de juliol encén es sol.

Aigo de juliol umpl es cossiol.

Aigo de Juliol, cap pagès la vol.

Aigo de maig, de raig en raig.

Aigo de maig, tot l’any dura es raig.

Aigo de març, faves a sacs.

Aigo per sant Llorenç, sempre arriba a temps.

Aigos pes abril i pes maig roades, fan ses anyades.

Això es ca na brutes

AIXÒ ES CA NA BRUTES,- Esser un lloc brut

Aixó es ca na tix

Això es ca na tix,- ¿¿¿

Això es can Bum

AIXÒ ES CAN BUM,- Un lloc sense organització, un desgavell,

Això és ploure damunt es banyat

AIXÒ NECESSITA MA DE METGE,- Quant una cosa esta espanyada i te una mala ferida, o un arreglo complicat

Aixó necessita ma de moro

AIXÒ NO AURIA D’ACABAR COM ES VI DE CA S’ALET, en poc i brut

Això no va ni en rodes

Això són vuits i nous i cartes que no lliguen

Això val manco que es coions d’un penjat

Al! ... més endins són ses cebes.

Allà on hi ha gall, no canten gallines

Allà on hi ha pel, hi ha alegria

Amb Sant Miquel amarat, menjar mig assegurat

Amb Sant Miquel amarat, menjar mig assegurat.

Amb un dit dins es cul,- ¿¿¿

AMB UN PEU DEVANT S´ALTRE Quan te obliguen a fer una cosa

Amb vent de Ponent, no troba arrecer sa gent.

Ametler abundós prop d'es camí,agre segur.

Ametler no fassis via, que gelarà qualque dia.

An es pais des cegos es tort es el rei

Anant jo calent, me'n ric de la gent; o que rigui sa gent

Anar a lluc a peu

ANAR A LLUC A PEU,- Fer una promesa

Anar cop piu

ANAR COP PIU,- Esta malat o sense ganes de fer res

Anar d´ala baixa

ANAR D´ALA BAIXA,- Anar sense dobbes tenir mala sort

Anar fora corda

ANAR FORA CORDA,- Anar emprenyat o anar molt llançat sexualment

Anar més brut que es soldat pelut

Antany morí i enguany li toquen.

Antes, antes, va dir en Canyot

ANUAR I FER CORDA Fer moltes coses an es mateix tens

Any abundós, aplega per dos.

Any amarat, o molta d'herba o molt de sembrat.

Any bo, es gra és paia; i any dolent, sa paia és gra.

Any d'aranyons, pocs cavaions.

Any de carestia, garbell espès i sedàs de farina

Any de malalts, ganàncies de metges.

Any de neu, any de Déu.

Any de neu, any de moc.

Any de poc gra, garbell espès i sedàs clar (var).

Any de prunyors, pocs cavaions.

Any de puces, any de blat.

Any més any menos, a una dona no es coneix

Añ de pusas,añ de blad

Añ de tròns,añ de morts.

Aplega d'afiuixos; i altri en farà trucs i baldufes.

Aprenent de tot, i mestre de res.

Aprofitar sa cera quan cau

APROFITAR SA CERA QUAN CAU,- De una persona avariciosa

Aquell que té mal de ventre, a sa vinya hi ha

Aquest ens faria creure que la mare de Deu nom Bet

Aquest es creu que el rei li ha de guardar els porcs

Aquest ferma es cans amb llangonisses

Aquest ha entrat sense dir ni ase ni bèstia

Aquest mira d'on ve es vent.

Aquest sap on se colga el Dimoni"

Aquest sap on se colga el Dimoni"

Aquest se nega dins un didal d'aigo.

Aquest té ses mana llargues

Aquest temps no està bo, no és segur.

Aquesta aliota mames té (m'ha master; joc de

Aquesta és blanca.

Aquesta és teva, aquesta és meva.

Aquesta sí que és bona! (o blava).

Aquesta sí que m'és bona!

Aquets duu llana pes clotell,

Aquets niguls són femelles.

AQUETS PAREIX LA MORT AMB PREBES Una persona abatuda sense ànims

Aquí afaiten i en es costat fan es repèl.

Aquí estan s'oli i s'oliva.

Aquí on arriba no ha menester escala.

Ara balla sa baldufa.

Ara li fan es mànec, o mànic!

Ara que en donen, que llavors, serà tard!

Ara ve sa part més llastimosa.

Ara vénc - i se'n va.

Aranyeta de forat. (que mai surt de ca seva)

Arbre de millor profit, corn s'ametler no n'hi ha;¡fa fuies-p'es bestiar, ses cloveies per cremar Arbre ben plantat, dóna bon resultat.

Arbre d'esplet, un any per altre.

Arbre mort, tothom l'estella.

Arbre, bord, no dóna fruit.

Arbres veis i bons amics, no en té qui en vol.

Arc de sant Martí.

Arc sempre estirat, arc esbraonat.

Are qu'ets morter para,cuant serás masa ja picarás.

Armau sarau.

Arramba't a capa que té pèl.

Arreglau es betzum.

Arrencada de cavall arribada d'ase

Arribar a port.

Arribar fosca negra.

Arribar i besar es sant.

Arribar mises dites

ARRIBAR MISES DITES, Arribar tard a un lloc

Arribau a laudates.

Arrisca la ventura.

Ase amb or, tot ho alcança.

Ase carregat de lletres!

Ase carregat d'or, puja lleuger sa muntanya.

Ase de molts, es llop la se menja.

Ase vell tot son mosques

Ases amb ases, s'entenen.

Atxem! - Que vol dir atxem? - Atxem vol dir

Auuell en terra, temporal a la mar.

Avui és gros a Can Mardete?

Avuy menjèm,que demá ja'u veurém.

Badar sa boca an es vent.

Badar un pam de boca.

Ball de bot i d'aferrat.

Balla corn un pern de rifa.

Ballar de capoll.

Banyut i paga es beure!

Baraia de parents, dura llarg temps.

Baraia d'enamorats, refermament d'amor.

Baraia entre dona i marit, de la taula al llit.

Baranats y dejuns,no cantan junts.

Barca sense coberta, és una tomba oberta

Barca veia, no aguanta vela nova.

Basques de Gener.

Basta dir amén.

Basta i sobra!

Bé aguia N'Elisabet, si fa corre es sitriet.

Bé y mal,cuand es pasad es igual.

Beata bruixa que amaga es peu i mostra sa cuixa.

Beguem per la santa tassa - de pàmpol l'han coronat; - (procurem sempre estar gats - i refer mar, si mos espassa).

Béns del comú, no són de ningú.

Berenar de pa amb trinxet.

Besar mans.

Bestiar tendre, deixau-lo pasturar.

Beu corn un xot.

Beu més que un clot d'arena.

Binissalem, pedra viva, pedra de los mil colors...

Bístia que treuen d'es pas, abans d'hora se fa

Blat i molt - va dir es pagès.

Bo, bo, vol dir ase.

Boc amb davanter, cabrit per Gener.

Boira que pastura, aigo segura.

Boires de març, fred en es maig.

Bon Jesuset del Cel!

Bon nas bones velleses

BON NAS BONES VELLESES,- ¿Va per jo

Bon nas, bones velleses

Bon prebe de fa coure es cul

Bon temps!

Bona l'has feta!

Bona nit si et colgues

BONA NIT SI ET COLGUES.

Bona panera.

Bona papéta,fa bona careta.

Bona saó per Sant Marc, es sembrat se farà

Bona saó per Sant Marc, es sembrat se farà llarg; i, si pega per aixut, probable se quedi curt.

Bossa de jugador, no ha de menester tancador

Bossa sense doblés,me la pas p'es sés.

Bota corn un 11agost.

bre, los demés trenta-u, i el Febrer vint-i-vuit. 70 Tres coses difícils: espuçar cans, confessar

Brodat de monja.

Brusques de gener, bon any mos ve.

Brusqueta menuda engana es pastors, quant arriba es vespre els ha banyat tots”.

bruts, sí.

BUIDAR ES GAVATX dir tot lo que havies de dir

Ca barret

CA BARRET,- Se diu quan no se creu lo que li diuen, Faràs es dinar, Ca barret!

Ca mal ensenyat, pastor mal arreglat.

Ca que lladra no mossega. Mentres lladra.

Cada any se n'alça un

Cada bò,té sa seua clovèa.

Cada campana fa's seu sò.

CADA CASA ÉS UN MÓN. A cada casa poden tenir una idea diferent

Cada cul,uns calsóns.

Cada infant vé an el món amb un pa davall xella.

Cada olleta té la seva tapadoreta

Cada olleta,te se seua coberturèta.

Cada qual sap sa sabata a on li mossega. Cada qual s'arregla així corn pot.

Cada u alaba lo que té.

Cada u comanda a ca seua.

Cada u és cada qual.

Cada u és senyor de lo seu.

Cada u prega p'es seu sant, i Déu per tots (var).

Cada u se respecta per lo que és.

Cada u se'n va amb ses seves; i jo amb ses meves me'n vaig.

Cada u s'entén i balla tot sol.

Cada ú,té's seu modo de matar pusas.

CADASCÚ A CA SEUA I DEU A SER DE TOTS,- Fer es coses a ca seua i no empatxarse de ses des altres, Cosa que no fan es de Cataloniae

Cadascú a ca seva, i Déu a sa de tots.

Cadascú cerca feina del seu art.

Cadascú que s'empatxi des seu redol.

Cadascú viu amb s'art que aprén.

Cadescú a ca seva i Dèu en la de tots

Cag. La pruna.

Caga més un bou, que cent oronelles.

Caga porc, que la mar renta!

Caic, no caic.

Callar i menjar morena

CALLAR I MENJAR MORENA,- Empessolarte lo que te diuen , lo mateix que mos volen fer fer es catalonesos

Callar, mirar i prendre sa seva!

Cama d'aranya.

Cames a l'aire.

Cames de rei, llebres agafen.

Cames-rotges de goret són bones per medi¬cina (i s'amor d'una fadrina - arriba a dur-ne plet).

Cametes me valguin!

Caminar de grapes.

Camins banyats i torrents eixuts (perquè hi hagi bona anyada).

Canes, justes, son d'es vei (en es joc).

Cantar victòria.

Cantau, cantau ramellet - (que sou de curio-seta... !) .

Cap baix, cul alt.

Cap i coa.

Cap jeperud's veu es seu jep.

Cap pelat i clenxa?

Cap sense barret, tothom hi té dret.

Cap sense cervell, no ha de menester capell. Capó de vuit mesos, menjar de rei.

Capovall ningú es vey.

Cara de Pasco.

Caragol, treu banya...!

Carn fa carn i vi fa sang.

Carn que creix, no té aturai (var).

Carregar-se es mort.

Carregat de deutes.

Carregat que no se'n tem...

Carregau-lo ferm!

Ca's donat.

Casa amb dos portals, és mala de guardar. Casar de gust, o menjar de gust, i vestir de moda.

Casa per ton estar, i dona que sàpiga filar.

Casa que no s'hi renya, aviat s'espenya (var).

Casa tancada, fa veinat bo.

Casar? ...de lluny, fa riure; de prop, fa plorar. Cap arnós, no es tinyós.

Casat a vila esterna.

Casat de fresc.

Casat, casa vol.

Casau vos i vos diran vós

CASEU-VOS I VOS DIRAN VÓS,. Se que se diu quant una persona vol rebre mes honors que els qui li corresponen

Català o t'he la feta o t'he la farà

Caure de s'ase.

Cavellet, quan eres jove que anaves de pentinat...!

Cavilla qui te cavilla.

Ceiar faves.

Cel de cotó, Llevant bufador.

Cel tavellat, aigo a dalt del terrat.

Cel tavellat, prest eixut o prest banyat.

Cent cavalls de força.

Cent lliures de carabassa no fan una unça de greix.

Cerca lo que no ha perdut.

Cercar o covar ous de lloca.

Cercar ronya per gratar

Clau d'or obri qualsevol porta (var). - Cap pelat titina - sense cap cabei - quan sa mare pasta - li fa es cul vermei!

Cobra d'es veis.

Cobrar en es tai.

Cobrar sa saldada.

Color d´ala de mosca

COLOR D’ALA DE MOSCA,- ¿¿¿

Color de sepenta de frare

COLOR DE SEPENTA DE FRARE,- ¿¿¿

Com de sa nit an es dia.

Com mes costa,mes val.

COM MES FRISSES, PITJOR. Quan mes depresa vas, mes te pots equivocar

Començar ses cases per sa teulada.

Compost a sostres.

Comprar a espera i vendre al comptat.

contraents siguin iguals en gents, en temps i en béns.

Copa d'or, que un mac de torrent, o que el cel

Corn a paga i senyal.

Corn anam?: —Ringo, ringo.

Corn una gírgola enmig d'un camp.

Cuand canta's puput,dematí bañat y vespre axut.

Cuand s'añada es bona,es pagés encare jaméga.

Cul batut i cara alegre

CUL BATUT I CARA XALESTA,- ¿¿¿

Cul i merda

D’abril i maig en surt es raig.

D’ES TEU PA FARÀS SOPES Lo que facis serà culpa teua i responsabilitat

D’ON NO N’HI HA NO EN CERQUIN Es cervell domes arriba a un punt

Darrera es mort, vénen ses antorxes, o ses atxes.

Darrera sa creu, hi ha el dimoni.

Darrera s'estufera, vénen es troncs secs.

Darrera s'estufera, vénen es troncs secs.

De cada nit surt un dia.

De casar y sembrar,ningú'n pod doná conseys.

De casarse jove y baranar dematí,ningu's ha hagud de penadir.

De fora vendran i de casa mos treuran

DE FORA VENDRAN I DE CASA MOS TREURAN, Per es genres que venen a viure a ca nostra

De jorn sa colga es Mestral, cansat de fer mal ( Però no se pot dormir i s’aixeca de matí).

De lladres.

de lloc, i llavors quan crema.

De lo dolent, basta poc (var).

De lo que no costa res, donau-ne molt.

De madastra i de sogra, fe't-en enfora.

De mal d'amor es metges no en curen.

De més braus n'han tornejat.

De mica en mica, s'umpl sa pica.

De missers i procuradors, de cada un fer ne dos

De moliner mudaràs però de lladre no en sortiràs

De moliner mudaràs, però de lladre no en sortiràs

De Nadal a Sant Joan, va mig any.

De nit tots es moixos són negres.

De novembre cap allà, agafa sa manta i no la deixis estar.

De Novembre enllà, agafa sa manta i no la dei-xis estar.

De pare a fill, sempre; de fill a pare, mai.

De pep, tonis i ases, n'hi ha a totes ses cases

De Peres, Joans i ases, n'hi ha per totes ses cases.

De Ponent no corr es torrent, i si corr, corr rabent.

De Ponent, ni gent, ni vent.

De porcs i de senyors n´han de venir de casta

DE PORCS I DE SENYORS N’HAN DE VENIR DE CASTA,- Se diu quan se retreu s´orige de algú, o se li vol tira en cara s´educacio

De porcs i de senyors n'han de venir de casta

De sa cintura (o de mig cos) per avall, no hi ha cap dona lletja.

De sa panxa, surt sa dansa.

De s'abundància d'es cor, sa boca en vessa, o se n'umpl sa boca.

De Santa Catalina a Nadal, un més cabal.

De ses herbes molles se'n torcan és cul

De ses herbes molles, se'n torquen es c...

De ses olles surten es tets

De ses olles venen es tets

DE SES OLLES VENEN ES TETS, , vol dir que es fills s’assemblen an es pares. DUR A OÏR MISSA, ¿¿¿

De tant de mirar aprop, En Clemencin s'acursa sa vista.

De Tots Sants a Sant Martí, onze dies i un matí.

Deixa fer el qui sap - I matava es porc per sa coa.

Deixa lladrar es ca; mentres lladra, no et mosse-garà.

Deixa pixar es mul!

Deixa'm-ho en ses mans de Déu!

DEIXERLI SA CARA COM UN PEBRE DE CIRERETA ,- Pegar a algú a sa cara i deixerli vermeia

Del bon estiu el pagès viu.

Demà m'afeitaràs.

Demana badoc: tant tendràs de molt corn ten¬dràs de poc.

Des coions d'un poden penjar s'altre

D'es fiis de sa meva fia, sé ben cert que som padrina; però d'es meu fii, pot ser sí i pot ser no

Des juny cap enllà, es dia comença a baixar.

D'es mes de Febrer ses aigos, fems estalvien a l'amo.

D'es pa tou, tothom fa llesques, o sopes.

D'es plat a sa boca, ningú s'equivoca.

Des teu pa faràs sopes.

Desditxat de conrador - que no sembra ses vore¬res - (es blat li torna porgueres - i sa farina, segó).

Desembre nevat, bon anys pes blat.

Desembre, moltes coses se fan, però ja som a fi d'any.

Després de sa gelada, ve sa nevada.

Déu ajudi a s'enganat.

Déu castiga i no amenaça.

Déu diu: Ajuda't i t'ajudaré.

Déu escriu dret, amb retxes tortes.

Déu l'ha tret de penes.

Déu l'hagi perdonat.

Déu mos assistesca!

Déu mos assistesqui!

Déu mos do salut i feina.

Déu mos guard de pols de Maig i de fang d'Agost (var).

Déu mos guard d'una banastra (var).

Déu mos guard sobretot, de pols de maig i fang d’agost.

Déu n'afarti qui en té ganes.

Deu pega sensa bastó,pero espera s'ocasió.

Déu proveïrà!

Déu se cuida d'es bons; i, moltes vegades, d'es dolents.

Déu te faci un sant... sense dijunis!

Deu te mes per dar que no ha donat.

Déu té un bastó que pega i no fa remor.

Déu vos deix passar una bona i santa nit!

D'homos és errar; de bèsties, perseverar.

Dia de boira, sol fort.

Dia de vent, posa’t a s’arrecer i estaràs calent.

Diada de vent posa't a s'arrecer i estaràs calent,

Diga-la-hi, diga-la-hi; en esser casada, ja no hi ha remei.

Dins es pots petits,i ha ses bonas confituras.

Dona finestrera, dona malfenera

dona; i, si és dona, torna homo.

Dormir corn un tronc.

Dos galls an es mateix galliner no canten bé

Dos Peres y un Bernad,fan un aze acabad.

Dotzena de frare.

Du es faldars (o davanters) a defora, a dedins.

D'una paia fa un paier.

Dur a oïr missa

Dur el dimoni dins el cos.

Dur es ca magre.

Dur es papers ruats.

Dur es trenc des calçons molt ben fet.

Dur la doma.

Dur la mala llet.

Dur la pauma.

Dur més serena que un poll venturer.

Dur molt de rost.

Dur molta solfa.

Dur moltes hores de vol.

Dur molts anys d'escola.

Dur molts de cops de lliura.

Dur o agafar un bon paparró.

Dur rossegai.

Dur sa bruta.

Dur sa mateixa escola.

Dur sa post a s'enfornador.

Dur ses eines ben esmolades.

Dur son enrera.

Dur un bon bagatge.

Dur un bon tren.

Dur un ciri a la sang

DUR UN CIRI A LA SANG,- A nar fe penitencia, Si te toca sa loteria podràs dur un bon ciri a La Sang

Dur una bona cartera.

Dur unes copes de més.

Dur vida d'ermità, de frare.

Durà coa.

Dur-ho per ell, a mitges.

Dur-ne un bon dol.

Dur-se ses mans an es cap.

Dur-se'n un perboc.

Dus menuts?

eixam de mosques.

El dimoni boiet

EL DIMONI BOIET, ¿¿

El dimoni cucarell

EL DIMONI CUCARELL,- Per assustar es nins

El du venut.

El món aniria tort.

El nom de Maria, aigo envia.

El pot esperar de ben assegut.

El s'han tret de damunt.

Ell mateix s'ha cavat sa fossa.

Els aplega amb un càvic, o amb una senaia.

Els tests, s'assemblen a les olles

Els vents abans d’enfadar se, mostren ses dents.

EM FAS BALLAR DE CAPOLL en Potxós a jo, ferli fer lo que un vol

EM FAS ES CUC DE S’ORELLA MALALT,- quan un xerra molt, com tu Potxós

Em fas sortir des solc

EM FAS SORTIR DES SOLC,- Que qualcú te faci enfadar, emprenyar

Em treus de pollaguera

EM TREUS DE POLLAGUERA,- Que qualcú te faci enfadar, emprenyar

EM VOLS FER CREURE QUE LA MARE DE DEU NOM JOANA

Empeltar mentides.

En Abril i Maig, cerca p'es gavatx.

En aquest món, - és ben cert - de morir, (o de e...g...) ningú s'escapa - (moren pobres, moren rics - moren reis i moren papes).

En aquest món, tots som germans, posats per la mà divina.

En aquest per combregar li donarien una roda de molí

En aquest punt.

En banyeta verda.

En bé vénguis dol, si vens totsol.

En bones mans està es pandero.

En cos de camia.

En dirlá,dirla grosa.

En el cel on hi ha senyora - com és la Mare de Déu - (I el Bon Jesús, que és fii seu, - no hi vol gent mermuladora).

En el món no hi ha com sa riquesa, perquè sa pobresa, ningú la vol.

En es bull des dia.

En es costat de s'arc de Sant Martí, sempre surt s'arc del dimoni.

En es cul d'es sac, trobarem ses engrunes.

En es 'gost has de procurar, espolsar s'amet

En es 'gost has de procurar, espolsar s'amet lerar.

En es 'gost has de procurar, espolsar s'ametlerar.

En es Juny, sa guàtlera canta i sa fauç en es puny (var).

En es juny, s'albarcoc, en vuit dies és groc.

En es Març, qui no té sabates, que vagi descalç; i qui en té, que se calci bé.

En es mercat, hi ha molts d'ases que s'assem¬blen.

En es mes de Febrer, està florit s'ametler.

En es meu poc entendre.

En es palau del rei, sa gallina pica es gall.

En faré una corn un covo.

En faria un de fanc.

En feria un de fanc.

En frissar, no ve d'una hora.

En Gener, muda es darrer ametler.

En haver dit que sí - ja no poren tornar arrera - perquè hi ha una barrera - que tanca fins al morir).

En haver-ho donat, no ho tenen.

En no agradar, no casar.

En ocasions, més falta mos fan ses cames que ses mans.

En parlar d'això, tothom riu.

En paus!

En pegarem una bona panxada.

En ploure de Maig, anyada de garroves segura. En ploure dins es Març, plou faves.

En posaren de verdes i de madures.

En Regalat s'ha fet venedor.

En sap la prima.

En s'escusa d'en Pere,en Pau s'escaufa.

En s'estiu a s'ombra; en s'hivern, en es sol.

En surten com esclata-sangs.

En té dos jocs, corn es de Sóller.

En temporal pasad,es barcos no s'i perden.

En temps de delubíns,ets escarabats nedan.

En temps de diluvi, ets escarabats neden.

En temps de faves, ets allots no diuen què mana.

En temps de pau, fan o compren armes. 50 En tot hi ha maldat, manco en sa llet, que hi posen aigo.

En tot i amb això.

En tot y ha maldad,menos en se llet,qui y posan aigu.

En veure es Sant, ja poden veure es miracles.

En veurem de bones... si no mos morim.

En voler! —va dir sa sorda.

Encalçar na Maria per sa cuina

ENCALÇAR NA MARIA PER SA CUINA, Quan un no sap lo que ha de fer, i cerca moltes coses fins que en troba una que li va bei

Encalentir-se es cervell.

Encallar-se fins an es genois.

Encara du sa llet p'es morros.

Encara ha de nàixer qui em fotrà

Encara mama davall es llantoner.

Encara no has vist el món per un forat

Encara que el cel se besi amb la terra.

Encomanau-lo a Déu!

Endevina qui t'ha ferit!

Enfilar se per ses bardisses

ENFILAR-SE PER SES BARDISSES ( LO QUE FA EN POTXÓS) Quan un s’emprenya no toca voreres, i sa camada no li es suficient

Enir bony o bua

Enrera i enrera, - enrera i envant - (tu tendràs sa capella - i tu tendràs es sant).

Entrada de fosca.

Entrar a corral.

Entravessat de ca mè.

Entre amics i soldats, es compliments són ex-cusats.

Entre amics, no hi ha pa partit.

Entre amics, no miren prim.

Entre ceia i ceia.

Entre es Rector i s'Escolà, diuen sa missa.

Entre gusts, no hi ha res escrit, o no hi ha disgusts, o no hi ha disputes.

Entre mare i fia... no t'hi posis.

Entre mariners, no es paguen nòlits.

Entre Tots Sants i Nadal, ni boires, ni Mestral.

Eren que l´aguantaven i encara pixava tort

Eren que l'agontaven i encara pixava tort

Eren 7 que l´aguantaven i encara pixava tort

EREN 7 QUE L´AGUANTAVEN I ENCARA PIXAVA TORT,- A una feina que moltes persones ajuden i encara esta sortint malament

Errar per errar,val mes primerèng que tardá.

Erre que erre.

Erri!

És agut corn ell tot sol.

És anyívol d'es vi.

Es badais van de boqueta en boqueta, com ets aucellets de branqueta en branqueta.

Es baixos li han fet perdre es alts

ES BAIXOS LI HAN FET PERDRE ES ALTS, Quan una persona casada perd es senys per una al•loteta o bagassa

Es bé i es mal no estan sempre girats a un portal (var).

Es bé que vendrà, per tots serà; i es mal, p'es qui el vagi a cercar.

És ben cert que es cor no engana.

Es beure no fa set.

És bo de dir i mal de fer.

Es bon aliment, fa bon enteniment.

Es bon aliment, fa tornar jove la gent.

Es bon artiller mor al peu d'es canó.

Es ca gras i un bon paier es que a l'amo li convé.

Es cap fa s'homu,y se coa fa s'usell.

Es com s'aze d'en Mora,qui de tot s'animora.

Es febrer nou cares té.

Es febrer, més geler.

Es greix és guapo.

es jas.

Es juny qualque vegada, du calabruixada.

Es mal ve aviat i se'n torna a poc a poc.

Es meló i es casament, són cosa d'encertament. És més bo de fer donar conseis, que remeis.

És més llarg que sa corema.

És més llarg que un dia sense pa

És més mal de sofrir que una busca dins un ui.

És més trist plorar ses penes vives que mortes. Es millor amic, un duro.

És més vell que es pastar

És més vell que s’anar a peu

Es Mestral no acaba mai es jornal.

Es millor plat és sa talent.

Es moix pega a sa rata, sa rata a sa trava, sa trava an es bou, es bou a s'aigo...

Es moixos en faran festa.

Es morir-se no és desgràcia.

Es mort a sa fossa i es viu a sa taula.

Es moscatell acursa sa vista i allarga s'aucell. Es negoci és es negoci.

Es negoci de madò Coloma

ES NEGOCI DE MADÒ COLOMA,- lo que guanyava en so cul el fotia en sa poma

Es no és segur i es sí es per ventura.

Es nostro morir s'acosta a cada hora; o mos acostam an es morir d'hora en hora.

Es pa amb oli no fa cucs.

Es pa i bona cara no faltaran.

Es pagès endeutat, es bon any li és fallat.

Es parents los dóna Déu; ets amics, los tries tu.

Es paupar no emprenya

ES PAUPAR NO EMPRENYA,. Sa Pobla

Es pecat pesa més que plom.

Es pecat se pot dir; però es pecador, no.

Es peix no fa greix.

Es peix s'agafa per sa boca.

Es peixeter diu: peix viu, i és mort; que bota, si, amb sos tu-tups d'es carretó; i, amb so corn, diu que put, put, si no el te menges avui.

Es poble de Sant Joan es més bé petit que gran.

Es poble que viu gojós i de lo més generós.

Es politxó, s'ha de posar quan l'arbre és jove

Es primer pic, comencen.

Es primer, casi sempre, es setmesi.

Es prometrer,no fa cap homu pobre.

Es pubils fan pubilades.

Es Pujol és lloc fotut —a l'amo cada any li pega (Sa terra bona se nega i sa prima se mor d'eixut).

Es que menja cames rotges, somia s'enamorat... Es qui pot xupar un caramello que no digui mal de ningú.

És que tot sol menja, tot sol s’aufega

Es quedar bé costa poc.

Es qui maltracta es veis, serà maltractat corn ells.

Es qui matineja, Déu li ajuda i troba un dabber; però més va matinejar es qui el perdé.

Es qui primer, se fa enfora (o queda tot sol).

Es qui tot aixb farà, per Tots Sants, ja en

Es qui tot aixb farà, per Tots Sants, ja en menjarà.

Es qui vénen darrera, ja comptaran.

Es qui, en s'estiu no replega, en s'hivern, mas¬tega més que roega.

Es rafels tenen es cap buit

ES RAFELS TENEN ES CAP BUIT,- ¿¿¿

Es remei és pitjor que sa malaltia.

És sa nineta des seus ulls

És sa pesta bubónica!

Es sebre no ocupa lloc i es no sebre embarassa (Tant se perd es qui sap massa corn es qui sap massa poc).

Es sembrar i es casar a Déu s'ha de comanar. Es resar, no fa mal de morros.

Es setembre o eixuga ses fonts, o arrabassa es ponts.

Es Setembre, eixuga ses fonts; o arrabassa es ponts.

Es sol de Març, fa mal en es cap.

Es s'oveia negra de sa família.

És tard i vol ploure; i sa mula no es vol moure. 180 Es somits són locos.

Es temps de dir amén, ja està fet.

Es temps és or, diuen ets anglesos.

És triat de lluna.

És un «trapacer».

Es un animal molt senyor

Es un betzol de monjes

És un estudiant de la sopa.

És un frit i bullit.

És un gallet de brega.

És un giracasaques.

És un horno de pa i tros.

És un horno de prou.

És un llibre obert.

És un mequetrefe.

És un nirvi.

És un os mal de roegar.

És un pagès ben cepat.

És un paner foradat.

Es un panxa contenta

Es un pardal soleiat

És un pellós.

És un pelut, un veterano.

És un pinotell.

És un poi entrat en costura.

És un rellotge.

És un sargent de carabineros.

És un tarambana.

És un tasta olletes.

És un tasta-olletes.

És un tenral.

És un toninoni.

És un trebolí.

És un tros de banc

És un tros d'homo.

És un vaivé.

És un xerratòrum.

És una abeia de nas.

És una casa de «locos».

És una eina que no mereix mànec.

És una llengo cremadora.

És una llengo de pedaç.

És una llengo de pedaç. És una rata de sacristia.

És una rata de sacristia.

És una veritat corn un puny, o corn un temple.

Es vent de Llevant, fa fugir sa gent des camp.

Escuses de mal pagador.

Esplet de pinyol vermei.

Espolsar sa roada.

Esser més llarg que un dia sense pa.

Ésser més llarg que un dia sense pa.

Est més vago que es jeure

Està a la vista.

Està a les portes de la mort.

Està a ses derreres.

Està al cap damunt.

Està de carn de cabra.

Està enfora de remeis.

Està entre espasa i paret.

Està escaufeït.

Està escotiflat.

Està fet amb sos peus.

Està fet amb un santiamèn.

Està fet un canari.

Està fet un toro.

Està fet una «fiera».

Està fet una cafetera.

Està gras que escarda.

Està més fresc que una cama rotja

Està ple d'escarrinxades.

Estan corn a dos mussols.

Estar a la guitzoneta.

Estar amb un peu alt.

Estar cama alta.

Estar darrera sa roca.

ESTAR DE BON ANY Estar de bon humor

Estar endidalat.

Estar enfora de remei.

Estar fet un Llàtzer.

Estar forrat.

Estar redó, o rodó.

Este´n a fer punyetes

Estimats de ses colfloris!

Et pegaré una nespla que pareixerà que el món t'empeny

Ets anys o es temps passa... Qui passa som noltros.

Ets atrevids,se creman es dids.

Ets mes beneit que es cagar de panxa

Ets Més beneit que es cagar de panxa

Ets més blana que una figa flor

Ets més content que un pasco

Ets mes vaga que es jeure

Ets més vago que és barram de d'alt!

Ets més vago que es jeure

ETS UN BOSSES TRISTES,- Lo mateix que “ ets un pardal amb anses”

Ets un pardal amb anses

ETS UN PARDAL AMB ANSES, Sa diu quant lo que diu algú, no te pareix be i pareix que te vol fotré

ETS UN PARDAL SOLEAT,- Lo mateix que “ets un pardal amb anses”

-f- Primer jo, després jo, i sempre jo.

Fa a fer llum o va de carrabina?

Fa es llegir de monja

FA ES LLEGIR DE MONJA,- ¿¿

Fa es santo baixo

FA ES SANTO BAIXO,- Aquesta la sap es meu amic,

FA ES SO I BALLA Un que mana ses coses i les fa ell mateix

Fa més mal que es Mestral.

Fa quatre anys que fa de puta i encara no sap remenar es cul

Fam i fred, posen s’homo molt estret.

Fas ton cas, si et cases de ton braç.

Fava avui i fava ahir (què tanta fava mestres-sa! menjaria llet espessa sarigot no en vui per mi).

Faves comptades no fan plat.

Fe bé i no ho diguis.

Fe bé i no miris an a qui, però fe mal i mira-t'hi. Fe bé, si vols que te'n fassin.

Febrer curt, pitjor que turc.

Febrer, mes mentider.

Febreret curt, amb vint-i-vuit dies en surt. 20

Febreret curt, si entra dolent, pitjor en surt.

Feina a escarada, feina enganada.

Feina a esclatar i menjar a rebentar.

Feina feta, té bon trenc (var).

Feina fuig i menjar vine.

Feis favors a bèsties i vos pagaran a coces. Fent i desfent, se fa l'aprenent.

Fer «santos» (sanctus).

Fer anar més dret que un fus

Fer el Toni

FER ES FETGE PER SA BOCA Estar molt cansat

Fer es negoci de Madó Coloma, lo que guanyava amb so cul, ho fotia amb sa poma

Fer es paper d´en Palou de Sa Pobla

FER ES PAPER D’EN PALOU DE SA POBLA,- Dit de Sa Pobla

Fer es paper d'en Palou de sa Pobla

FER ES RONÇERO Fer es vago

Fer es santo baixo

Fer més por que un regiment de soldats

Fer morros, fer ceies.

Fer nosa.

Fer oi, o fa oi an el Rei Porc.

Fer pasco abans de rams

Fer per la vida.

Fer pols.

Fer ràbia.

Fer rai i roi.

Fer retxes dins s'aigo.

Fer riure per ses butxaques.

Fer sa clau.

Fer sa clenxa.

Fer sa farina blanca.

Fer sa torniola

FER SA TORNIOLA,- Apreta a qualcú en ferlis pasar malament

Fer sabonera (per sa boca).

Fer s'alçada d'un ca assegut

Fer se ses piules

Fer seregai

Fer ses llesques primes.

Fer s'esmús.

Fer s'uiet.

Fer s'ullastre esbrancat

Fer taiada redona.

Fer títeres.

Fer trossos, estelles.

Fer un aire que taia.

Fer un bon cap de taula.

Fer un present.

Fer un recó.

Fer un sol que crema o torra es cul a ses llebres.

Fer una becada.

Fer una cosa, davant Déu i tot el món.

Fer una vega de geperuts.

Fer una volta, un voltí.

Fer viatge.

FERLI ES FETGE Abusar de qualcú

Fermar caps.

Fer-se el suec

FER-SE SES PIULES,- Ses persones sobre tot ses dones, quant se arreglen, pinten o pentinen

Festa de carrer.

Festa de guardar.

Festas pasadas;cocas mejadas,roba bruta y bosa buida.

festegem!).

Festejar per sa finestra.

Festes passades, coques menjades

Fet a lo groller.

Fet a lo turri burri.

Fet a lo turri-burri.

FICA´T SA LLENGO DINS ES CUL Que te callis

Fiet de Déu!

Figó que no és nat per Sant Pere no li aneu darrera.

Fii sense dolor, mare sense amor.

Fil de ferro, d'empalmar, d'embastar, de cosir,

Fil de ferro, d'empalmar, d'embastar, de cosir, de porc...

FILAR PRIM Ser molt miraculós en ses coses, no pasarli detall

Fins a coranta d'abril, no te llevis un fil. Fins a setanta d'abril, no et llevis un fil.

Fins a coranta d'abril, no te llevis un fil. Fins a setanta d'abril, no et llevis un fil.

Fins an es moll d'ets ossos.

Fins aquí hem arribat!

Fins i tot, es gall li pon.

Fins que tornem jugar!

Firmar amb so dit.

Flor de Febrer umpi es paner.

Flor de Gener, no umpl es paner; a no esser de favera o d'ametler (var).

fonoi.

Fora son gent d'es Rafal!

Foraster de s'Hort Des Ca

Forçar sa màquina.

Fort i no et moguis!

Forta estic corn una penya que barrubins no hi fan res (és ver que t'ho he promès però no t'ho vui atènyer).

Fotre, fotre, enfotrat de tresos! va dir en Xesc de Sa Sinevera.

Frai exemple és es millor predicador.

Frare monja y poll,may está sadoll.

Fred en Abril, no faltarà pa, ni vi.

Fred en es pla, neu a sa muntanya.

fugia.

Fugir com s'ànima d'en Robert

Fugir corn el dimoni de la creu.

Fugir de fam i de feina.

Fugir d'es foc i caure dins ses brases.

Fugir o córrer corn una bala.

Gall a galliner estern, toran gallina.

Galletes d'oli.

Gallina vella fa bon brou

Galtes bufarelles.

Gastar i menjar, tot és començar.

Gat ab guants no agafa ratas.

Gelabert, Gelabert, qui tot ho vol, tot ho perd. Gener abeurat, Febrer gelat.

Gelada tapada, freda és sa diada.

Gelades per sant Antoni, ruixades per sant Llorenç.

Gener abeurat, febrer gelat.

Gener amarat, mig any assegurat.

Gener amerat, mig any assegurat.

Gener eixut, tot l’any put.

Gener eixut, tot l'any put.

Gener és el primer.

Gener, gelat; Febrer, amarat; Març, ventós; Abril, aigolós; Maig, humit: vat aquí (o fan) un pagès ric (var).

Gener, mes malfener.

Gent de Randa, gent de Randa voltros heu tornat dolents (mai vos caiguessin ses dents la mitat per cada banda).

Gent fa gent.

Germans, fins a set anys

Germans, fins a set anys.

Girar sa truita.

Girat damunt davall.

Girat damunt-davall.

Girem fuia!

Gloriós Sant Lluc, qui no vol perdre que no juc.

Gota a gota, s'umpl sa bóta; i, gota a gota, (o a raig seguit), se buida (var).

Gràcies A Déu sien dades.

Gràcies Un ca (o un ase) se'n va morir de gràcies.

Grans esglèsies, poc perdons

Grans ventades, acaben banyades.

Gratar se sa panxa.

Gratar-se sa panxa.

Guarda't d'aigo que no corri de dona que no resa.

Guardau-vos de pedra redona, ca que no lladra i homo roig.

Guardau-vos d'un no m'ho pensava (var).

Ha acopat.

Ha arribat a l'altre món, o a la fi del món.

Ha arribat an es darrer clavier.

Ha caigut a Africa.

Ha caigut de l'ase.

Ha caigut soldat.

Ha caigut tan llarg corn era.

Ha cantat de valent.

Ha canviat de verd en blanc.

Ha carregat a bona o a mala mata.

Ha costat un ui (o ull) de sa cara.

Ha de menester mà de mestre.

Ha de menester més que ses herbes de Sant Joan.

Ha donat tomb per bé, o per mal.

Ha fet es bategot

HA FET ES BATEGOT,- Fer cuec, moriser, estirar sa pota

Ha fet es negoci de na peix frit

Ha fet és negoci de na Peix Frit

HA FET ES NEGOCI DE NA PEIX FRIT,- Amb un negoci ni guanyar ni perdre

HA FET ETS OUS EN TERRA

Ha pegat d´Artà a Capdepera

Ha perdut es cantet

HA PERDUT ES CANTET,- Lo qui li pasa moltes vagades a n´Aina, quant ses coses li van mal dades

Ha sentit olor de sabatot

havia nat.

HI HA QUE APROFITAR SA CERA QUAN CAU

Hivern per la Concepció ? En tendrem doble ració

Homo previngud,may es vensud.

Homo valent y bota de vi bó,acabant prest.

HOMOS? TANS COM CAVALLS VERDS.

i es bessons per fer confits.

I jo dic) catalana puta marrana

I que en sé jo de la mort d'en Berga?

I S´ALTRE DINS SA POMA, ¿¿¿

I, en haver acabat, passar hi amb so xorrac.

I, en haver acabat, passar-hi amb so xorrac.

Ja fa Pep

Ja ha begut oli

JA HA BEGUT OLI,- ¿¿¿