Colecció  de un  bon grapat de

         ADAGIS

 mallorquins posats amb taringa per

    sa lletra amb que comencen

&&&&&&&&&&&&&&&&&

¿ Que tens cera del Corpus

¿per què me'n sembraren tanta?

A Algaida, li va agradar... i s'hi quedà.

A ase vell tot són mosques

A Binissalem, va veure vi, i... amén.

A CA UNA PUTA ES SORDS Quan una cosa va malament, o no li cau be

A ca vell...cus, cus...?

A Campos, va tenir camp per córrer.

A casa que no i ha pa,en Juriol i ha fret.

A Costitx, toros p'es mig.

A darrera sa segada, no perdis s'espigolada.

A devallar, tots es sants ajuden

A FERRAR I XAPAR,- Se diu quant se juga en serio i sense contemplacions

A Inca, estrengué ses dents.

A Llucmajor, hi deixà llum per tots.

A Manacor va robar es cor, o s'hi va fer por. A Artà, se va afartar.

A Maria de la Salut, fa fer salut.

A Marratxí, aviat en va fugir.

A Montuïri, se va fer amunt i no pogué baixar; i, si ho va fer, va redolà.

A on hi ha, sempre queda.

A on se jeurà En Gelat?

A pagar, ves-hi a peu; a cobrar, a cavall.

A Palma se'n va dur la palma.

A par... cansat, mudau-li de forat.

A pas de bou, s'hi arriba prou.

A pecat nou, penitència nova.

A Petra los granats ais - i a Montuïri, cabeces - i a Sant Joan ses mestresses - per quatre senyors menestrals.

A Petra, s'hi va retre.

A pixar i jeure,-

A poc a poc agafen sa mare.

A Porreres, se va fer enrera.

A qualsevol mal, sa paciència és remei.

A qui has de donar dinar, no li planguis es berenar.

A qui s'humilia, Déu l'exalta.

A S´ASE VELL TOT SON MOSQUES Que una persona major sempre te bony o forat

A s’aigo l’han de agafar quant cau.

A sa gent «loca», teniu-li esment.

A sa mula i a sa dona, sa llenya la fa bona

A sa presó i en es llit se coneixen ets amics. A sa taula d'En Bernat, qui no hi és, no és comptat.

A sa taula i an es llit, al primer crit.

A sa taula i en es llit, la dreta és pel marit.

A sa terra d'es cegos, un tort és el rei.

A sa terra, no 1'enganen; an ets homos, sí. A ses penes, punyalades!

A s'altra porta en donen dos i un muiat d'oli (var).

A s'amic i es cavall no el cansis mai.

A s'amic, prova'l primer, abans que l'hagis de menester.

A Sant Joan són peus amples.

A Sant Joan, s'hi va fer gran.

A Santa Margalida, va conquistar ses fadrines. A Pollença, de tant que corregué, pegà dins la mar.

A Santa Maria, se'n donà compte.

A Santanyí, es sant fa fugir.

A Santanyí, poca aigo i gens de vi.

A Selva, fugi a «sempentes».

A Sencelles, se'n va anar amb elles i tornà sense elles.

A SER MES DOLENT QUE SA FEL A ser dolent

A Ses Salines, la va fer salada.

A Setembre, ses vermadores, cap a omplir ses portadores.

A Sineu, a s'aigo amb neu, qui la paga la beu. A Sóller són ses taronges.

A Sineu, va veure es gep d'ets altres i no va veure es seu.

A Sóller es sollerics, saben esser molt bons amics.

A Sóller molts de tarongers...

A Sóller, molts de tarongers, i oliveres amb excés.

A son pare.

A tots es pobles, couen faves i en es meu a cal-derades.

A tu t'ho dic, ma filla, entén-me. tu ma nora.

A un altre forn pasten coques (var).

A un anegat, da'l hi aigo.

A un anegat, da'l hi aigua.

A un bon ballador, tots es sons li van bé.

A un mal fener, mudau-1i de feina, que no hi ha cap eina que li véngui bé.

A un mateix vent, aquí li diuen bo i allà dolent.

A un negat dalí aigo. A una persona que ses coses lis va malament

A una bóta buidada, no hi ha que punyir; o no hi ha gens de vi.

A una bóta d'arangades, hi ha molts d'uis. A una casa sense pa, no estan contents. A un negat no li ve a set canes d'aigo.

A Vilafranca va perdre una anca.

A Vilafranca, tenen un costat d'argila.

Abre ajegud,totóm y fa lleña.

Abril mes gentil.

Abril plover i Maig ventós, fan l'any ric i pro¬fitós.

Acabarà com sa processó de sa moixeta

Acabats es dobbers, s'acaba sa festa.

AFARRERSE A S´EMBLANQUINAT Quan a un li va malament sa cosa i vou una oportunitat

Afeitar per amor de Déu!

Afortunat en joc, desgraciat en amors.

Agafar pes cap que crema

Agafar pes cap que crema.- quant te diuen algo agafarlo malament, per sa part que te pareix pitjor

Agost, a les set ja és fosc.

Agost, es blat dins es sac.

Ah Gener, Gener, no m'has morta cap auveia ni s'asqueller.

Ah Gener, Genera, m'has morta s'auveia (o s'esquella, a Pollença), i s'esquellot.

Ah! Sa mestra em fa quedar - Eh! Tanmateix li fugiré - I! Per un foradí - Oh! P'es forat des rentador - U! P'es forat des lloc-comú.

Ah!... S'ase de casa també ho fa.

Ahir pastor i avui senyor.

Ai gener, generot, m’has mort s’ovella i s’esquellot.

Ai! Ceba, que no fa tai.

Ai, món, món! sempre seràs món!

Aigo d’abril, cada gota en val mil.

Aigo d’abril, de fil en fil.

Aigo d’agost fa mel i most.

Aigo d’agost, a tot posa corc.

Aigo de bimbolla, a tot el món assadolla.

Aigo de febrer, estalvia es femer.

Aigo de gener tot l’any va bé.

Aigo de gener, umpl ses botes i es graner.

Aigo de juliol encén es sol.

Aigo de juliol umpl es cossiol.

Aigo de Juliol, cap pagès la vol.

Aigo de maig, de raig en raig.

Aigo de maig, tot l’any dura es raig.

Aigo de març, faves a sacs.

Aigo per sant Llorenç, sempre arriba a temps.

Aigos pes abril i pes maig roades, fan ses anyades.

Això es ca na brutes

AIXÒ ES CA NA BRUTES,- Esser un lloc brut

Aixó es ca na tix

Això es ca na tix,- ¿¿¿

Això es can Bum

AIXÒ ES CAN BUM,- Un lloc sense organització, un desgavell,

Això és ploure damunt es banyat

AIXÒ NECESSITA MA DE METGE,- Quant una cosa esta espanyada i te una mala ferida, o un arreglo complicat

Aixó necessita ma de moro

AIXÒ NO AURIA D’ACABAR COM ES VI DE CA S’ALET, en poc i brut

Això no va ni en rodes

Això són vuits i nous i cartes que no lliguen

Això val manco que es coions d’un penjat

Al! ... més endins són ses cebes.

Allà on hi ha gall, no canten gallines

Allà on hi ha pel, hi ha alegria

Amb Sant Miquel amarat, menjar mig assegurat

Amb Sant Miquel amarat, menjar mig assegurat.

Amb un dit dins es cul,- ¿¿¿

AMB UN PEU DEVANT S´ALTRE Quan te obliguen a fer una cosa

Amb vent de Ponent, no troba arrecer sa gent.

Ametler abundós prop d'es camí,agre segur.

Ametler no fassis via, que gelarà qualque dia.

An es pais des cegos es tort es el rei

Anant jo calent, me'n ric de la gent; o que rigui sa gent

Anar a lluc a peu

ANAR A LLUC A PEU,- Fer una promesa

Anar cop piu

ANAR COP PIU,- Esta malat o sense ganes de fer res

Anar d´ala baixa

ANAR D´ALA BAIXA,- Anar sense dobbes tenir mala sort

Anar fora corda

ANAR FORA CORDA,- Anar emprenyat o anar molt llançat sexualment

Anar més brut que es soldat pelut

Antany morí i enguany li toquen.

Antes, antes, va dir en Canyot

ANUAR I FER CORDA Fer moltes coses an es mateix tens

Any abundós, aplega per dos.

Any amarat, o molta d'herba o molt de sembrat.

Any bo, es gra és paia; i any dolent, sa paia és gra.

Any d'aranyons, pocs cavaions.

Any de carestia, garbell espès i sedàs de farina

Any de malalts, ganàncies de metges.

Any de neu, any de Déu.

Any de neu, any de moc.

Any de poc gra, garbell espès i sedàs clar (var).

Any de prunyors, pocs cavaions.

Any de puces, any de blat.

Any més any menos, a una dona no es coneix

Añ de pusas,añ de blad

Añ de tròns,añ de morts.

Aplega d'afiuixos; i altri en farà trucs i baldufes.

Aprenent de tot, i mestre de res.

Aprofitar sa cera quan cau

APROFITAR SA CERA QUAN CAU,- De una persona avariciosa

Aquell que té mal de ventre, a sa vinya hi ha

Aquest ens faria creure que la mare de Deu nom Bet

Aquest es creu que el rei li ha de guardar els porcs

Aquest ferma es cans amb llangonisses

Aquest ha entrat sense dir ni ase ni bèstia

Aquest mira d'on ve es vent.

Aquest sap on se colga el Dimoni"

Aquest sap on se colga el Dimoni"

Aquest se nega dins un didal d'aigo.

Aquest té ses mana llargues

Aquest temps no està bo, no és segur.

Aquesta aliota mames té (m'ha master; joc de

Aquesta és blanca.

Aquesta és teva, aquesta és meva.

Aquesta sí que és bona! (o blava).

Aquesta sí que m'és bona!

Aquets duu llana pes clotell,

Aquets niguls són femelles.

AQUETS PAREIX LA MORT AMB PREBES Una persona abatuda sense ànims

Aquí afaiten i en es costat fan es repèl.

Aquí estan s'oli i s'oliva.

Aquí on arriba no ha menester escala.

Ara balla sa baldufa.

Ara li fan es mànec, o mànic!

Ara que en donen, que llavors, serà tard!

Ara ve sa part més llastimosa.

Ara vénc - i se'n va.

Aranyeta de forat. (que mai surt de ca seva)

Arbre de millor profit, corn s'ametler no n'hi ha;¡fa fuies-p'es bestiar, ses cloveies per cremar Arbre ben plantat, dóna bon resultat.

Arbre d'esplet, un any per altre.

Arbre mort, tothom l'estella.

Arbre, bord, no dóna fruit.

Arbres veis i bons amics, no en té qui en vol.

Arc de sant Martí.

Arc sempre estirat, arc esbraonat.

Are qu'ets morter para,cuant serás masa ja picarás.

Armau sarau.

Arramba't a capa que té pèl.

Arreglau es betzum.

Arrencada de cavall arribada d'ase

Arribar a port.

Arribar fosca negra.

Arribar i besar es sant.

Arribar mises dites

ARRIBAR MISES DITES, Arribar tard a un lloc

Arribau a laudates.

Arrisca la ventura.

Ase amb or, tot ho alcança.

Ase carregat de lletres!

Ase carregat d'or, puja lleuger sa muntanya.

Ase de molts, es llop la se menja.

Ase vell tot son mosques

Ases amb ases, s'entenen.

Atxem! - Que vol dir atxem? - Atxem vol dir

Auuell en terra, temporal a la mar.

Avui és gros a Can Mardete?

Avuy menjèm,que demá ja'u veurém.

Badar sa boca an es vent.

Badar un pam de boca.

Ball de bot i d'aferrat.

Balla corn un pern de rifa.

Ballar de capoll.

Banyut i paga es beure!

Baraia de parents, dura llarg temps.

Baraia d'enamorats, refermament d'amor.

Baraia entre dona i marit, de la taula al llit.

Baranats y dejuns,no cantan junts.

Barca sense coberta, és una tomba oberta

Barca veia, no aguanta vela nova.

Basques de Gener.

Basta dir amén.

Basta i sobra!

Bé aguia N'Elisabet, si fa corre es sitriet.

Bé y mal,cuand es pasad es igual.

Beata bruixa que amaga es peu i mostra sa cuixa.

Beguem per la santa tassa - de pàmpol l'han coronat; - (procurem sempre estar gats - i refer mar, si mos espassa).

Béns del comú, no són de ningú.

Berenar de pa amb trinxet.

Besar mans.

Bestiar tendre, deixau-lo pasturar.

Beu corn un xot.

Beu més que un clot d'arena.

Binissalem, pedra viva, pedra de los mil colors...

Bístia que treuen d'es pas, abans d'hora se fa

Blat i molt - va dir es pagès.

Bo, bo, vol dir ase.

Boc amb davanter, cabrit per Gener.

Boira que pastura, aigo segura.

Boires de març, fred en es maig.

Bon Jesuset del Cel!

Bon nas bones velleses

BON NAS BONES VELLESES,- ¿Va per jo

Bon nas, bones velleses

Bon prebe de fa coure es cul

Bon temps!

Bona l'has feta!

Bona nit si et colgues

BONA NIT SI ET COLGUES.

Bona panera.

Bona papéta,fa bona careta.

Bona saó per Sant Marc, es sembrat se farà

Bona saó per Sant Marc, es sembrat se farà llarg; i, si pega per aixut, probable se quedi curt.

Bossa de jugador, no ha de menester tancador

Bossa sense doblés,me la pas p'es sés.

Bota corn un 11agost.

bre, los demés trenta-u, i el Febrer vint-i-vuit. 70 Tres coses difícils: espuçar cans, confessar

Brodat de monja.

Brusques de gener, bon any mos ve.

Brusqueta menuda engana es pastors, quant arriba es vespre els ha banyat tots”.

bruts, sí.

BUIDAR ES GAVATX dir tot lo que havies de dir

Ca barret

CA BARRET,- Se diu quan no se creu lo que li diuen, Faràs es dinar, Ca barret!

Ca mal ensenyat, pastor mal arreglat.

Ca que lladra no mossega. Mentres lladra.

Cada any se n'alça un

Cada bò,té sa seua clovèa.

Cada campana fa's seu sò.

CADA CASA ÉS UN MÓN. A cada casa poden tenir una idea diferent

Cada cul,uns calsóns.

Cada infant vé an el món amb un pa davall xella.

Cada olleta té la seva tapadoreta

Cada olleta,te se seua coberturèta.

Cada qual sap sa sabata a on li mossega. Cada qual s'arregla així corn pot.

Cada u alaba lo que té.

Cada u comanda a ca seua.

Cada u és cada qual.

Cada u és senyor de lo seu.

Cada u prega p'es seu sant, i Déu per tots (var).

Cada u se respecta per lo que és.

Cada u se'n va amb ses seves; i jo amb ses meves me'n vaig.

Cada u s'entén i balla tot sol.

Cada ú,té's seu modo de matar pusas.

CADASCÚ A CA SEUA I DEU A SER DE TOTS,- Fer es coses a ca seua i no empatxarse de ses des altres, Cosa que no fan es de Cataloniae

Cadascú a ca seva, i Déu a sa de tots.

Cadascú cerca feina del seu art.

Cadascú que s'empatxi des seu redol.

Cadascú viu amb s'art que aprén.

Cadescú a ca seva i Dèu en la de tots

Cag. La pruna.

Caga més un bou, que cent oronelles.

Caga porc, que la mar renta!

Caic, no caic.

Callar i menjar morena

CALLAR I MENJAR MORENA,- Empessolarte lo que te diuen , lo mateix que mos volen fer fer es catalonesos

Callar, mirar i prendre sa seva!

Cama d'aranya.

Cames a l'aire.

Cames de rei, llebres agafen.

Cames-rotges de goret són bones per medi¬cina (i s'amor d'una fadrina - arriba a dur-ne plet).

Cametes me valguin!

Caminar de grapes.

Camins banyats i torrents eixuts (perquè hi hagi bona anyada).

Canes, justes, son d'es vei (en es joc).

Cantar victòria.

Cantau, cantau ramellet - (que sou de curio-seta... !) .

Cap baix, cul alt.

Cap i coa.

Cap jeperud's veu es seu jep.

Cap pelat i clenxa?

Cap sense barret, tothom hi té dret.

Cap sense cervell, no ha de menester capell. Capó de vuit mesos, menjar de rei.

Capovall ningú es vey.

Cara de Pasco.

Caragol, treu banya...!

Carn fa carn i vi fa sang.

Carn que creix, no té aturai (var).

Carregar-se es mort.

Carregat de deutes.

Carregat que no se'n tem...

Carregau-lo ferm!