Colecció de un bon grapat de
ADAGIS
mallorquins posats amb taringa per
sa lletra amb que comencen
&&&&&&&&&&&&&&&&&
|
¿ Que tens cera del Corpus |
|
¿per què me'n sembraren tanta? |
|
A Algaida, li va agradar... i s'hi quedà. |
|
A ase
vell tot són mosques |
|
A Binissalem, va veure vi, i... amén. |
|
A CA UNA PUTA ES SORDS Quan una cosa va
malament, o no li cau be |
|
A ca
vell...cus, cus...? |
|
A Campos, va tenir camp per córrer. |
|
A casa que no i ha pa,en Juriol i ha fret. |
|
A Costitx, toros p'es mig. |
|
A darrera sa segada, no perdis s'espigolada. |
|
A devallar, tots es sants ajuden |
|
A FERRAR I XAPAR,- Se diu quant se juga
en serio i sense contemplacions |
|
A Inca, estrengué ses dents. |
|
A Llucmajor, hi deixà llum per tots. |
|
A Manacor va robar es cor, o s'hi va fer
por. A Artà, se va afartar. |
|
A Maria de la Salut, fa fer salut. |
|
A Marratxí, aviat en va fugir. |
|
A Montuïri, se va fer amunt i no pogué
baixar; i, si ho va fer, va redolà. |
|
A on hi ha, sempre queda. |
|
A on se jeurà En Gelat? |
|
A pagar, ves-hi a peu; a cobrar, a cavall. |
|
A Palma se'n va dur la palma. |
|
A par... cansat, mudau-li de forat. |
|
A pas de bou, s'hi arriba prou. |
|
A pecat nou, penitència nova. |
|
A Petra los granats ais - i a Montuïri,
cabeces - i a Sant Joan ses mestresses - per quatre senyors menestrals. |
|
A Petra, s'hi va retre. |
|
A pixar i jeure,- |
|
A poc a poc agafen sa mare. |
|
A Porreres, se va fer enrera. |
|
A qualsevol mal, sa paciència és remei. |
|
A qui has de donar dinar, no li planguis es
berenar. |
|
A qui s'humilia, Déu l'exalta. |
|
A S´ASE VELL TOT SON MOSQUES Que una
persona major sempre te bony o forat |
|
A s’aigo l’han de agafar quant cau. |
|
A sa gent «loca», teniu-li esment. |
|
A sa mula i a sa dona, sa llenya la fa bona |
|
A sa presó i en es llit se coneixen ets
amics. A sa taula d'En Bernat, qui no hi és, no és comptat. |
|
A sa taula i an es llit, al primer crit. |
|
A sa taula i en es llit, la dreta és pel
marit. |
|
A sa terra d'es cegos, un tort és el rei. |
|
A sa terra, no 1'enganen; an ets homos, sí.
A ses penes, punyalades! |
|
A s'altra porta en donen dos i un muiat
d'oli (var). |
|
A s'amic i es cavall no el cansis mai. |
|
A s'amic, prova'l primer, abans que l'hagis
de menester. |
|
A Sant Joan són peus amples. |
|
A Sant Joan, s'hi va fer gran. |
|
A Santa Margalida, va conquistar ses
fadrines. A Pollença, de tant que corregué, pegà dins la mar. |
|
A Santa Maria, se'n donà compte. |
|
A Santanyí, es sant fa fugir. |
|
A Santanyí, poca aigo i gens de vi. |
|
A Selva, fugi a «sempentes». |
|
A Sencelles, se'n va anar amb elles i tornà
sense elles. |
|
A SER MES DOLENT QUE SA FEL A ser dolent |
|
A Ses Salines, la va fer salada. |
|
A Setembre, ses vermadores, cap a omplir
ses portadores. |
|
A Sineu, a s'aigo amb neu, qui la paga la
beu. A Sóller són ses taronges. |
|
A Sineu, va veure es gep d'ets altres i no
va veure es seu. |
|
A Sóller es sollerics, saben esser molt
bons amics. |
|
A Sóller molts de tarongers... |
|
A Sóller, molts de tarongers, i oliveres
amb excés. |
|
A son pare. |
|
A tots es pobles, couen faves i en es meu a
cal-derades. |
|
A tu t'ho dic, ma filla, entén-me. tu ma
nora. |
|
A un altre forn pasten coques (var). |
|
A un anegat, da'l hi aigo. |
|
A un
anegat, da'l hi aigua. |
|
A un bon ballador, tots es sons li van bé. |
|
A un mal fener, mudau-1i de feina, que no
hi ha cap eina que li véngui bé. |
|
A un mateix vent, aquí li diuen bo i allà
dolent. |
|
A un negat dalí aigo. A una persona que
ses coses lis va malament |
|
A una bóta buidada, no hi ha que punyir; o
no hi ha gens de vi. |
|
A una bóta d'arangades, hi ha molts d'uis.
A una casa sense pa, no estan contents.
A un negat no li ve a set canes d'aigo. |
|
A Vilafranca va perdre una anca. |
|
A Vilafranca, tenen un costat d'argila. |
|
Abre ajegud,totóm y fa lleña. |
|
Abril mes gentil. |
|
Abril plover i Maig ventós, fan l'any ric i
pro¬fitós. |
|
Acabarà com sa processó de sa moixeta |
|
Acabats es dobbers, s'acaba sa festa. |
|
AFARRERSE A S´EMBLANQUINAT Quan a un li
va malament sa cosa i vou una oportunitat |
|
Afeitar per amor de Déu! |
|
Afortunat en joc, desgraciat en amors. |
|
Agafar pes cap que crema |
|
Agafar pes cap que crema.- quant te
diuen algo agafarlo malament, per sa part que te pareix pitjor |
|
Agost, a les set ja és fosc. |
|
Agost, es blat dins es sac. |
|
Ah Gener, Gener, no m'has morta cap auveia
ni s'asqueller. |
|
Ah Gener, Genera, m'has morta s'auveia (o
s'esquella, a Pollença), i s'esquellot. |
|
Ah! Sa mestra em fa quedar - Eh! Tanmateix
li fugiré - I! Per un foradí - Oh! P'es forat des rentador - U! P'es forat
des lloc-comú. |
|
Ah!... S'ase de casa també ho fa. |
|
Ahir pastor i avui senyor. |
|
Ai gener, generot, m’has mort s’ovella i
s’esquellot. |
|
Ai! Ceba, que no fa tai. |
|
Ai, món, món! sempre seràs món! |
|
Aigo d’abril, cada gota en val mil. |
|
Aigo d’abril, de fil en fil. |
|
Aigo d’agost fa mel i most. |
|
Aigo d’agost, a tot posa corc. |
|
Aigo de bimbolla, a tot el món assadolla. |
|
Aigo de febrer, estalvia es femer. |
|
Aigo de gener tot l’any va bé. |
|
Aigo de gener, umpl ses botes i es graner. |
|
Aigo de juliol encén es sol. |
|
Aigo de juliol umpl es cossiol. |
|
Aigo de Juliol, cap pagès la vol. |
|
Aigo de maig, de raig en raig. |
|
Aigo de maig, tot l’any dura es raig. |
|
Aigo de març, faves a sacs. |
|
Aigo per sant Llorenç, sempre arriba a
temps. |
|
Aigos pes abril i pes maig roades, fan ses
anyades. |
|
Això es ca na brutes |
|
AIXÒ ES CA NA BRUTES,- Esser un lloc
brut |
|
Aixó es ca na tix |
|
Això es ca na tix,- ¿¿¿ |
|
Això es can Bum |
|
AIXÒ ES CAN BUM,- Un lloc sense
organització, un desgavell, |
|
Això és ploure damunt es banyat |
|
AIXÒ NECESSITA MA DE METGE,- Quant una
cosa esta espanyada i te una mala ferida, o un arreglo complicat |
|
Aixó necessita ma de moro |
|
AIXÒ NO AURIA D’ACABAR COM ES VI DE CA
S’ALET, en poc i brut |
|
Això no va ni en rodes |
|
Això són vuits i nous i cartes que no lliguen |
|
Això val manco que es coions d’un penjat |
|
Al! ... més endins són ses cebes. |
|
Allà on hi ha gall, no canten gallines |
|
Allà on hi ha pel, hi ha alegria |
|
Amb Sant Miquel amarat, menjar mig
assegurat |
|
Amb Sant Miquel amarat, menjar mig
assegurat. |
|
Amb un dit dins es cul,- ¿¿¿ |
|
AMB UN PEU DEVANT S´ALTRE Quan te
obliguen a fer una cosa |
|
Amb vent de Ponent, no troba arrecer sa
gent. |
|
Ametler abundós prop d'es camí,agre segur. |
|
Ametler no fassis via, que gelarà qualque
dia. |
|
An es pais des cegos es tort es el rei |
|
Anant jo calent, me'n ric de la gent; o que
rigui sa gent |
|
Anar a lluc a peu |
|
ANAR A LLUC A PEU,- Fer una promesa |
|
Anar cop piu |
|
ANAR COP PIU,- Esta malat o sense ganes
de fer res |
|
Anar d´ala baixa |
|
ANAR D´ALA BAIXA,- Anar sense dobbes
tenir mala sort |
|
Anar fora corda |
|
ANAR FORA CORDA,- Anar emprenyat o anar
molt llançat sexualment |
|
Anar més brut que es soldat pelut |
|
Antany morí i enguany li toquen. |
|
Antes, antes, va dir en Canyot |
|
ANUAR I FER CORDA Fer moltes coses an es mateix tens |
|
Any abundós, aplega per dos. |
|
Any amarat, o molta d'herba o molt de
sembrat. |
|
Any bo, es gra és paia; i any dolent, sa
paia és gra. |
|
Any d'aranyons, pocs cavaions. |
|
Any de carestia, garbell espès i sedàs de
farina |
|
Any de malalts, ganàncies de metges. |
|
Any de neu, any de Déu. |
|
Any de neu, any de moc. |
|
Any de poc gra, garbell espès i sedàs clar
(var). |
|
Any de prunyors, pocs cavaions. |
|
Any de puces, any de blat. |
|
Any més any menos, a una dona no es coneix |
|
Añ de pusas,añ de blad |
|
Añ de tròns,añ de morts. |
|
Aplega d'afiuixos; i altri en farà trucs i
baldufes. |
|
Aprenent de tot, i mestre de res. |
|
Aprofitar sa cera quan cau |
|
APROFITAR SA CERA QUAN CAU,- De una
persona avariciosa |
|
Aquell que té mal de ventre, a sa vinya hi
ha |
|
Aquest ens faria creure que la mare de Deu nom Bet |
|
Aquest es creu que el rei li ha de guardar els porcs |
|
Aquest ferma es cans amb llangonisses |
|
Aquest ha entrat sense dir ni ase ni bèstia |
|
Aquest mira d'on ve es vent. |
|
Aquest sap on se colga el Dimoni" |
|
Aquest sap on se colga el Dimoni" |
|
Aquest se nega dins un didal d'aigo. |
|
Aquest té ses mana llargues |
|
Aquest temps no està bo, no és segur. |
|
Aquesta aliota mames té (m'ha master; joc
de |
|
Aquesta és blanca. |
|
Aquesta és teva, aquesta és meva. |
|
Aquesta sí que és bona! (o blava). |
|
Aquesta sí que m'és bona! |
|
Aquets duu llana pes clotell, |
|
Aquets niguls són femelles. |
|
AQUETS PAREIX LA MORT AMB PREBES Una
persona abatuda sense ànims |
|
Aquí afaiten i en es costat fan es repèl. |
|
Aquí estan s'oli i s'oliva. |
|
Aquí on arriba no ha menester escala. |
|
Ara balla sa baldufa. |
|
Ara li fan es mànec, o mànic! |
|
Ara que en donen, que llavors, serà tard! |
|
Ara ve sa part més llastimosa. |
|
Ara vénc - i se'n va. |
|
Aranyeta
de forat. (que mai surt de ca seva) |
|
Arbre de millor profit, corn s'ametler no
n'hi ha;¡fa fuies-p'es bestiar, ses cloveies per cremar Arbre ben plantat,
dóna bon resultat. |
|
Arbre d'esplet, un any per altre. |
|
Arbre mort, tothom l'estella. |
|
Arbre, bord, no dóna fruit. |
|
Arbres veis i bons amics, no en té qui en
vol. |
|
Arc de sant Martí. |
|
Arc sempre estirat, arc esbraonat. |
|
Are qu'ets morter para,cuant serás masa ja
picarás. |
|
Armau sarau. |
|
Arramba't a capa que té pèl. |
|
Arreglau es betzum. |
|
Arrencada de cavall arribada d'ase |
|
Arribar a port. |
|
Arribar fosca negra. |
|
Arribar i besar es sant. |
|
Arribar mises dites |
|
ARRIBAR MISES DITES, Arribar tard a un lloc |
|
Arribau a laudates. |
|
Arrisca la ventura. |
|
Ase amb or, tot ho alcança. |
|
Ase carregat de lletres! |
|
Ase carregat d'or, puja lleuger sa
muntanya. |
|
Ase de molts, es llop la se menja. |
|
Ase vell tot son mosques |
|
Ases amb ases, s'entenen. |
|
Atxem! - Que vol dir atxem? - Atxem vol dir |
|
Auuell en terra, temporal a la mar. |
|
Avui és gros a Can Mardete? |
|
Avuy menjèm,que demá ja'u veurém. |
|
Badar sa boca an es vent. |
|
Badar un pam de boca. |
|
Ball de bot i d'aferrat. |
|
Balla corn un pern de rifa. |
|
Ballar de capoll. |
|
Banyut i paga es beure! |
|
Baraia de parents, dura llarg temps. |
|
Baraia d'enamorats, refermament d'amor. |
|
Baraia entre dona i marit, de la taula al
llit. |
|
Baranats y dejuns,no cantan junts. |
|
Barca sense coberta, és una tomba oberta |
|
Barca veia, no aguanta vela nova. |
|
Basques de Gener. |
|
Basta dir amén. |
|
Basta i sobra! |
|
Bé aguia N'Elisabet, si fa corre es
sitriet. |
|
Bé y mal,cuand es pasad es igual. |
|
Beata bruixa que amaga es peu i mostra sa
cuixa. |
|
Beguem per la santa tassa - de pàmpol
l'han coronat; - (procurem sempre
estar gats - i refer mar, si mos espassa). |
|
Béns del comú, no són de ningú. |
|
Berenar de pa amb trinxet. |
|
Besar mans. |
|
Bestiar tendre, deixau-lo pasturar. |
|
Beu corn un xot. |
|
Beu més que un clot d'arena. |
|
Binissalem, pedra viva, pedra de los mil
colors... |
|
Bístia que treuen d'es pas, abans d'hora se
fa |
|
Blat i molt - va dir es pagès. |
|
Bo, bo, vol dir ase. |
|
Boc amb davanter, cabrit per Gener. |
|
Boira que pastura, aigo segura. |
|
Boires de març, fred en es maig. |
|
Bon Jesuset del Cel! |
|
Bon nas bones velleses |
|
BON NAS BONES VELLESES,- ¿Va per jo |
|
Bon
nas, bones velleses |
|
Bon
prebe de fa coure es cul |
|
Bon temps! |
|
Bona l'has feta! |
|
Bona
nit si et colgues |
|
BONA NIT SI ET COLGUES. |
|
Bona panera. |
|
Bona papéta,fa bona careta. |
|
Bona saó per Sant Marc, es sembrat se farà |
|
Bona saó per Sant Marc, es sembrat se farà
llarg; i, si pega per aixut, probable se quedi curt. |
|
Bossa
de jugador, no ha de menester tancador |
|
Bossa sense doblés,me la pas p'es sés. |
|
Bota corn un 11agost. |
|
bre, los demés trenta-u, i el Febrer
vint-i-vuit. 70 Tres coses difícils:
espuçar cans, confessar |
|
Brodat de monja. |
|
Brusques de gener, bon any mos ve. |
|
Brusqueta menuda engana es pastors, quant
arriba es vespre els ha banyat tots”. |
|
bruts, sí. |
|
BUIDAR ES GAVATX dir tot lo que havies de dir |
|
Ca barret |
|
CA BARRET,- Se diu quan no se creu lo que li diuen, Faràs es
dinar, Ca barret! |
|
Ca mal ensenyat, pastor mal arreglat. |
|
Ca que lladra no mossega. Mentres lladra. |
|
Cada
any se n'alça un |
|
Cada bò,té sa seua clovèa. |
|
Cada campana fa's seu sò. |
|
CADA CASA ÉS UN MÓN. A cada casa poden tenir una idea diferent |
|
Cada cul,uns calsóns. |
|
Cada infant vé an el món amb un pa davall
xella. |
|
Cada
olleta té la seva tapadoreta |
|
Cada olleta,te se seua coberturèta. |
|
Cada qual sap sa sabata a on li mossega.
Cada qual s'arregla així corn pot. |
|
Cada u alaba lo que té. |
|
Cada u comanda a ca seua. |
|
Cada u és cada qual. |
|
Cada u és senyor de lo seu. |
|
Cada u prega p'es seu sant, i Déu per tots
(var). |
|
Cada u se respecta per lo que és. |
|
Cada u se'n va amb ses seves; i jo amb ses
meves me'n vaig. |
|
Cada u s'entén i balla tot sol. |
|
Cada ú,té's seu modo de matar pusas. |
|
CADASCÚ A CA SEUA I DEU A SER DE TOTS,- Fer es coses a ca seua i
no empatxarse de ses des altres, Cosa que no fan es de Cataloniae |
|
Cadascú a ca seva, i Déu a sa de tots. |
|
Cadascú cerca feina del seu art. |
|
Cadascú que s'empatxi des seu redol. |
|
Cadascú viu amb s'art que aprén. |
|
Cadescú
a ca seva i Dèu en la de tots |
|
Cag. La pruna. |
|
Caga més un bou, que cent oronelles. |
|
Caga porc, que la mar renta! |
|
Caic, no caic. |
|
Callar i menjar morena |
|
CALLAR I MENJAR MORENA,- Empessolarte lo que te diuen , lo
mateix que mos volen fer fer es catalonesos |
|
Callar, mirar i prendre sa seva! |
|
Cama d'aranya. |
|
Cames a l'aire. |
|
Cames de rei, llebres agafen. |
|
Cames-rotges de goret són bones per medi¬cina (i s'amor d'una fadrina
- arriba a dur-ne plet). |
|
Cametes me valguin! |
|
Caminar de grapes. |
|
Camins banyats i torrents eixuts (perquè hi
hagi bona anyada). |
|
Canes, justes, son d'es vei (en es joc). |
|
Cantar victòria. |
|
Cantau, cantau ramellet - (que sou de
curio-seta... !) . |
|
Cap baix, cul alt. |
|
Cap i coa. |
|
Cap jeperud's veu es seu jep. |
|
Cap pelat i clenxa? |
|
Cap sense barret, tothom hi té dret. |
|
Cap sense cervell, no ha de menester
capell. Capó de vuit mesos, menjar de rei. |
|
Capovall ningú es vey. |
|
Cara de Pasco. |
|
Caragol, treu banya...! |
|
Carn fa carn i vi fa sang. |
|
Carn que creix, no té aturai (var). |
|
Carregar-se es mort. |
|
Carregat de deutes. |
|
Carregat que no se'n tem... |
|
Carregau-lo ferm! |